Document inèdit.

Dins el context d'un dels darrers comentaris que penjàrem al nostre blog ja us vaig avançar que els familiars dels primers armadors de l'Alzina ens havien facilitat importants documents vinculats al llagut.

Bartomeu Álvarez Alzina, nebot de mestre Joan i mestre Bartomeu Alzina Amorós, em deixà un voluminós llibre de comptabilitat segellat pel Jutjat Municipal de Capdepera on hi anotaren, entre d'altres conceptes, les captures realitzades entre 1955 i 1960. Es distingeixen dues caligrafies, una d'elles molt clara, i pel fet d'escriure en primera persona intueixo que probablement pertany a un dels patrons, encara que no puc determinar amb quin dels dos germans es correspon. L'ortografia és més que acceptable, a pesar que es detecta clarament la influència del mallorquí per sobre del castellà. És per això que hom pot llegir "séntimos", en comptes de "céntimos".

He invertit uns quants dies en buidar els seus continguts, que intentaré resumir després d'haver-los contrastat detingudament amb els testimonis orals que recollírem l'any passat. Allà cap al mes de juliol, Ignasi Barceló Fullana i qui subscriu aquestes línies arribàrem fins a Cala Rajada i ens entrevistàrem amb alguns informadors, enregistrant les pertinents converses a una cinta magnetofònica (seguim emprant el mateix mètode d'en Pedro Picapiedra ...). Poc abans havíem contactat amb el patró major i el secretari de la Confraria de Pescadors, d'una banda, i amb Jaume Fuster Alzina, que treballa a l'Institut Social de la Marina, de l'altra, amb l'esperança de localitzar documents rellevants als respectius arxius, però la recerca resultà del tot infructuosa. En trobareu referències a la memòria que publicàrem sobre les actuacions portades a terme al llarg de 2008. En qualsevol cas i a pesar de la lògica decepció experimentada, agraírem als nostres amics gabellins llur esforç.

Malgrat tot, quan anàrem a berenar a la cafeteria del moll ens percatàrem de la presència d'un grup de jubilats amb els que poc després encetàrem una interessant conversa. Espontàniament ens començaren a contar múltiples anècdotes associades a la barca, al mestre d'aixa que la construí, als seus armadors i a les modalitats de pesca que solien practicar, de les que en prenguérem bona nota. Els testimonis aportats foren unànims i coincidents i no observàrem cap discrepança o diversitat de parers, però calia contrastar-los amb d'altres fonts d'informació i això és precisament el que hem assolit.

Captures declarades.

Alguns dels fulls del llibre estan dividits en un total de sis columnes on hi figuren la data, el nom de l'espècie capturada, el seu pes, el preu estipulat pel mercat, els guanys obtinguts i les parts. Pel que fa al repartiment del benefici, he intentat esbrinar el nombre de fraccions en que es dividia i probablement fossin deu, tot i que ignoro el nombre de mariners que anaven embarcats.

A continuació relaciono les espècies més comunes anotades. A pesar que el text està escrit en espanyol, - com no podia ser d'altra manera en aquella època -, resulta curiós que la majoria de noms de peixos o crustacis s'especifiquin en català.

Mentrestant, al costat de cadascuna d'elles vos exposo els preus que se'n pagaven en aquell temps, així com les oscil·lacions que aquests experimentaven (extracte, dades pertanyents al periode comprès entre 1955 i 1956).

- Llagostes: Entre 60 i 112 pessetes per quilo. Els preus més cars es corresponen amb la temporada estival, ... d'aquí llur pronunciada fluctuació. Sabem que la pescaven amb nanses en aigües menorquines, però allà no la podien vendre i és per això que després de conservar-la a l'interior dels vivers dels que podien disposar, transcorreguda la setmana tornaven a Cala Rajada per tal de despatxar-la. Això explica el perquè al llibre de registre només hi figuren les captures setmanals. Segons els testimonis recollits, "partien el dilluns i si el temps ho permetia tornaven a port el dijous, arribant l'endemà al migdia".

- Llomàntols: 12 pts/kg.

- Cranques: 12 pts/kg.

- Calamars: 16-25 pts/kg. Alternaven la pesca a l'encesa amb la de la llagosta. Així ho palesen les partides declarades simultàniament a la confraria de pescadors.

- Mussoles: 12-15 pts/kg.

- Quissones: 6 pts/kg.

- Gatvaires: 7 pts/kg.

- Bastina: 2,50 pts/kg. Per a aquells que no ho sàpiguen, quan els pescadors parlen de bastina s'estan referint als "peixos sense escata de la família dels taurons i les rajades. (...) Els donen aquest nom genèric per poder-los vendre, perquè el nom propi de cada peix lleva a la gent les ganes de comprar-lo. Peix de classe inferior poc agradable per a menjar. Refranyer popular: El millor que té sa bastina és s'espina". Això explica el mòdic preu que en feien pagar. Font consultada: Diccionari Alcover-Moll, en endavant DCVB, que és l'abreviatura més convencional. Etimològicament prové del llatí bestina, derivat de besta, és a dir, bestienc, en el sentit de "peixos carnissers o poc comestibles".

- Serrans: 11-14 pts/kg.

- Peix de prémer: 16 pts/kg.

- Dèntols: 20 pts/kg.

- Anfóssos: 25 pts/kg.

- Pàgueres: 25-32 pts/kg.

- Llampugues: 7-10 pts/kg.

I és clar, si sabem el peix que agafaven també podem intuir les tècniques de pesca i els ormejos que utilitzaven, tant i més quan he pogut corroborar-ho indagant i comparant un altre concepte força rellevant. I és que heu de saber que els germans Alzina també tingueren cura de reflectir totes les despeses relacionades amb el manteniment de la barca i dels estris de pesca. D'altra banda, repetiré un cop més que les dades analitzades concorden amb les que ens aportaren diferents informadors, circumstància que em permet concloure que pescaven la llagosta amb nanses, que pescaven els calamars a l'encesa, que calaven xarxes a pesar que fos aquesta la modalitat que menys els agradava, que també calaven palangres, - tot i que no puc determinar si aquests eren de fons o de superfície, encara que em decantaria per la primera opció -, i com és obvi, doncs no podien faltar les llampugueres, les arts amb les que capturaven aquesta espècie tan preada a Cala Rajada.

Aquests són els items que he seguit per a arribar a les conclusions abans esmentades. A l'exhaustiva relació de despeses suportades, hi trobem les següents referències implícites.

- Llagosta: Es fa menció de les mateixes nanses i del proveïment d'esca. Amb tot, hi ha un parell d'anotacions que us haig de confessar que m'han desconhortat i que fan referència a la compra de cinquanta quilos de joncs i de deu feixos de canyís procedents de Ciutadella, a raó de 25 pessetes cada feix. Si no empraven aquest material per a la confecció de cofes o nanses, ... perquè el feien servir? (18 de març de 1958).

- Xarxes: Cap de diferents mides, plom, - que aleshores ja es pagava a raó de quinze pessetes el quilo -, suro i anotacions del pagament de les hores efectuades per un adobador o mestre xarxer. "He entregado la cantidad de mil sien pesetas por el trabajo de armar cuatro artes" (15 de maig de 1960). Fins i tot s'en fa menció del nom del destinatari: "Toledo el redero".

- Palangres: Hams i fil de nylon. Cal destacar que aquest darrer producte no entrà al mercat illenc fins a la primeria dels anys cinquanta, perquè mentrestant solia emprar-se pèl de cuc, una "fibra molt resistent, brillant, que s'obté del budell dels cucs de seda sotmesos a una maceració en vinagre i que serveix per a lligar l'ham i mantenir-lo a certa distància de la canya o palangre que el sosté (...). També s'anomena pèl de seda i en substitució d'ell s'empra així mateix pèl de cavall" (DCVB). "Al nylon el portaven de França", - em comenten altres pescadors veterans als que també he tingut la fortuna d'entrevistar. "Era molt car i molt escàs", i efectivament, els germans Alzina el pagaren a noranta cèntims el metre (1956). D'altra banda i segons l'entrada registrada a la pàgina 397, corresponent al dia 18 de març de 1958, s'especifica l'adquisició del material per a la confecció de quaranta palangres: 600 metres de nylon i 1.200 hams, així com el preu estipulat per cadascun, a raó de 150 pessetes per palangre. He trobat una entrada similar el dia 15 de febrer de 1959, que al·ludeix la compra d'altres vint palangres i de mil hams del número 7.

- Pesca a l'encesa: Una modalitat que com ja he explicat abans compaginaven amb la pesca de la llagosta. Trobarem registres associats a la compra de làmpares, de fundes de cotó, de poteres i del manteniment dels fanals, que segurament s'alimentaven amb carbur o benzina.

- Llampuga: El saient comptable de dia 22 d'octubre de 1956 ens parla de la compra d'un total d'onze moles de cap (inversió de 1.007 ptes.), especificant que s'utilitzaren per a la confecció de llampugueres. També s'esmenten els pedrals. A títol informatiu heu de saber que en llenguatge mariner una mola és, entre d'altres accepcions igualment marineres, un "munt de corda plegada en forma de voltes circulars superposades, de manera que resti el conjunt clar i fàcil de desembolicar" (DCVB).

Pel que fa al volum de les captures, vos exposo alguns exemples a l'atzar: l'any 1955 tancaren l'exercici declarant haver capturat una mica més de 898 quilos de llagosta, obtinguent un benefici brut de 61.705 pessetes de les d'un temps; durant el transcórrer de la segona quinzena del mes de setembre de 1956 arribaren a pescar 201 quilos de llampuga, tancant l'exercici amb un total de 812,500 quilos de llagosta per un valor de 73.120 pessetes, però és clar, ... no sempre anava tan bé i és per això que trobam curioses anotacions d'un dels patrons, queixant-se de que del 30 de març i fins al 13 d'abril de 1957 només havien pogut sortir per fora a llevar les nanses una sola vegada. Més endavant escriu, "(...) con mucho mal tiempo y sin coger ninguna langosta" (27 d'abril del mateix any).

Altres curiositats.

Que aquest llibre és un petit tresor no cal dubtar-ho. La informació que se'n pot extreure és d'allò més abundosa i diversa. De fet, són tantes les referències que hi figuren que no sé com resumir-les o classificar-les.

D'entrada i per defecte professional, vos comentaré la que més ha despertat el meu interès: "275,85 pesetas por un par de remos para el bote". És a dir, que cal suposar que el llagut Alzina disposava d'un bot auxiliar, tot i que del seu nom o de la seva matrícula no en sabem res.

Un altre registre força significatiu al·ludeix a un sorteig efectuat per la confraria de pescadors, probablement de Cala Rajada, en el que participaren aportant una tarifa de sis pessetes, - "a razón de tres pesetas por suerte". El que no sabem és a quina modalitat de pesca es referia el sorteig en qüestió.

A més de les despeses associades al propi manteniment de la barca, distingint el material de la mà d'obra, també trobam referències sobre els despatxos a la Capitania Marítima, així com d'altres despeses generals. Aquests són alguns dels conceptes que he seleccionat per a compartir-los amb vosaltres:

- Despatx de la barca: 311 pessetes.

- Montepío: 38 pts.

- Assegurança mèdica: 40 pts.

- Subsidi d'enfermetat: 40 pts.

Eren tan escrupolosos que fins i tot he localitzat una partida de tres pessetes destinada a la compra d'espelmes, especificant que eren per a proveir-se de llum a bord, circumstància que ens permet especular amb la possibilitat que hi dormissin sovint.

Queden també reflectits alguns desplaçaments a Palma, motiu pel qual podem saber el que costava el correu des de Capdepera fins Artà, el valor d'un tiquet de tren des d'Artà fins a Palma, el que pagaren els mariners i el motorista de l'allotjament a un hostal de Ciutat i fins i tot el que costava una trucada de telèfon, l'enviament d'un telegrama o el menú d'una cantina.

Anècdotes que ens transporten als anys cinquanta i que ens parlen del modus vivendi d'aquell temps, ... i resulta com a mínim significatiu que la majoria de persones que visqueren aquella època precària coincideixin a l'hora de declarar que tanmateix no l'anyoren.

___________________________

Antoni Josep Munar Reus.

Ara sí.

Aquesta vegada el temps ens respectà i a pesar que dissortadament el nombre de participants fou més reduït, finalment poguérem celebrar la Primera Trobada de Llaguts Clàssics.

Pel que fa al capítol d'agraïments, crec que és prou just que comencem pels armadors i tripulants de les embarcacions que es concentraren a mitjan matí del dissabte als envoltants de S'Estelella.

El Nabab i el Savanna, que es desplaçaren des de la badia de Palma, l'Argentina i l'Alzina, que ho feren des de Portocolom, i el Cala Sarral, procedent de Portopetro. No per això deixarem de considerar l'esforç que feren la resta de tripulacions que es mobilitzaren la setmana anterior.

Després cal fer menció de les noves incorporacions, la qual cosa no deixa de ser una notícia excel·lent. M'estic referint a dos alumnes de l'escola de mestres d'aixa que han decidit complementar la formació que reben a Son Bonet amb l'experiència de navegar amb aparells llatins, en Daniel Bonet i n'Albert Gualda Ripoll, dos mariners valents que segurament s'embarcaran amb nosaltres en futures ocasions. Dóno per fet que en Jaume Cifre Bermejo hi té molt a veure amb aquest tema. Probablement és ell que els ha contagiat la curolla. Per cert, n'Urko Berioategortua participà per segona vegada deixant constància de l'interès que desperta en ell la vela llatina. Haig de dir que no fou necessari explicar-li com havia de governar les maniobres, perquè ja ho assimilà a Cala Rajada. Bon fitxatge, ... sí senyor.

D'altra banda, a tots els alumnes en general els hem de felicitar per la confecció dels trofeus que foren lliurats als participants. Uns trofeus que destaquen per la seva senzillesa i originalitat.

Després i com és obvi, cal esmentar el patrocini de l'Ajuntament de Llucmajor i les constants atencions rebudes per part del Club Nàutic S'Estanyol de Migjorn i del Club Nàutic S'Arenal, que a més d'assignar a la flota llanxes de salvament i suport logístic, ens afalagaren amb un sopar i un berenar d'allò més esplèndid.

Vingueren també altres convidats d'excepció, entre els que cal destacar a Bartomeu Homar, Antoni López Vidal, Antoni Mir Sánchez i el nostre estimat amic Francesc Gomis, que a més d'encuidar-se'n d'acompanyar als tripulants d'un port a l'altre, com sempre, aquesta vegada també sortí per fora amb el llagut.

Acabaré per comentar-vos que en Lluc Tomàs Munar, que fou durant molts anys armador de l'Alzina, s'emocionà de valent quan el veié en surada, just al mateix moll on tantes vegades hi romangué amarrat anys enrere.

M'haureu de perdonar si considereu que els comentaris que he penjat al nostre blog són massa concisos. Ho podeu atribuir a les altes temperatures que estem suportant i al fet que el mes d'agost és, ... doncs això mateix, ... el mes en que la majoria de mortals agafen vacances. I és que de cop i volta m'ha entrat una mandra tremenda a l'hora d'escriure. Els companys i companyes que sempre em recriminen que m'enrotllo com una persiana ho agrairan.

Quan hagi superat aquesta crisi anímica us comentaré amb tota mena de detalls els darrers complements que hem adaptat al llagut. Mentrestant, me'n vaig una estona a prendre el sol con les sargantanes a S'Areneta, la platjeta que hi ha davant ca meva. És un dels avantatges de viure a la barriada del Molinar de Llevant.

Les imatges que s'adjunten foren captades per Jaume Rosselló Cuní.

_________________________

Antoni Josep Munar Reus

S'Estelella.

Els dies de perdre no són dies de guanyar.

A les sis i mitja del matí ja m'estaven trucant per telèfon els més agosarats. En Jaume Amengual Serapio, el primer que ha provat d'efectuar la travessia des de la badia de Palma a bord del Brandó, no ho ha vist gens clar i ha tornat arrera, ... i és clar, si en Jaume no ha gosat passar ja he intuït que no ho farien els altres. De fet, a mesura que transcorria el matí m'han anat trucant des de Portocolom i Cala Gamba, rebent cada vegada el mateix missatge.

Una vertadera llàstima, perquè s'havien mobilitzat prop de vint barques amb les seves respectives tripulacions. Ho teníem tot organitzat, però el vent ens ha jugat una mala passada i ens hem vist obligats a suspendre la trobada o, si més no, a postergar llur celebració. Vint-i-quatre nusos de component nordest, ... quasi res.

Ja m'havia imaginat a mi mateix menjant plàcidament sota l'envelat de l'Alzina, davant la Platja de Ses Covetes amb la resta de tripulants i d'altres convidats d'excepció que s'havien apuntat, ... i només vos haig de dir una cosa, al llarg d'aquesta propera setmana dinaré i soparé de trampó gairebé cada dia.

Cala Rajada - Portocolom

Dissabte, divuit de juliol.
Tres hores de travessia amb la mar una mica moguda i el cel ennuvolat.
Per berenar, dues tallades de meló, ... un eriçó dolç com la mel.

No tot consisteix en traslladar la barca d'un port a l'altre i no em cansaré de repetir que entorn a l'Alzina hi ha un grup de voluntaris sense la participació dels quals resultaria inviable la seva dinamització.
Mentre en Biel Rosselló i un servidor efectuàvem la travessia, el nostre amic Francesc Gomis, que ens acompanyà fins a Cala Rajada amb el seu cotxe, també ens passà a recollir al Port de Felanitx.

Arribàrem cap a les dotze del migdia i aprofitàrem l'avinentesa per a omplir el dipòsit de combustible, deixant la barca a punt pel proper cap de setmana. Per cert, coincidírem amb els mariners de la Balear, amb els que conversàrem una estona abans d'amarrar l'Alzina al Moll d'en Pereió. Mentrestant, en Xesc Gomis i en Jaume Cifre ja ens estaven esperant per tal de donar-nos la guia del mort i fermar les barbetes.

D'això se'n diu suport logístic, ... servei d'intendència.

Antoni Josep Munar Reus

Càlida acollida.

Tant per part del públic com dels membres del comitè que organitza les festes de La Mare de Déu del Carme, constituït bàsicament per pescadors professionals, tot i que el grup de voluntaris i voluntàries que també hi contribueixen és d'allò més nombrós.

Els gabellins i gabellines en poden estar orgullosos i des d'aquí els fem arribar la nostra enhorabona i el nostre reconèixement.

La presència de l'Alzina havia generat moltes expectatives, tal i com ho demostren els articles publicats a la revista digital Cap Vermell (http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=4375&Itemid=1) i el fet que totes les places estessin reservades, motiu de més com perquè ens involucréssim de valent en la materialització de les activitats programades.

Bona part dels tripulants arribàrem a Cala Rajada la nit del divendres (David Oliver, Jaume Rosselló i qui subscriu aquestes línies). Després de sopar ens reunírem amb els principals coordinadors dels actes, amb els que setmanes abans havíem contactat per telèfon o per correu electrònic, però que no coneixíem personalment, ... i aprofitaré l'avinentesa per a contar-vos una anècdota força divertida.

Cap a les onze del vespre em trucà pel mòbil en Joan Fuster, patró i armador del llagut de pesca Hispaniola 2000, i es produí la típica escena en que dues persones intenten localitzar-se enmig d'un allau de gent. Després de l'actuació d'un grup de ball de bot, s'estava celebrant una singular cursa en la que els participants en comptes de portar un dorsal anaven desfressats. Era com una mena de gimcana que el programa de festes ja definia com "La processó va per dins (...). Cursa estrambòtica per a adults." Molt bé, doncs en Joan, telèfon en mà i parlant amb mi, finalment comparegué amb un vestit de dona escotadíssim i el tall de la falda per sobre dels genolls. Els xoquins que portava no hi deien gaire amb aquell conjunt tan ajustat i suggerent, però haig d'admetre que li quedava bé, ... i és clar, el primer que ens digué fou, - "que sapigueu que normalment no vaig així vestit pel carrer ...". Podeu comptar les rialles que férem, però amb simpatia i un gran sentit de l'humor suportà esportivament les bromes que li férem durant el transcórrer de l'agradable revetlla que s'allargà fins a les tres i mitja de la matinada, tot i que abans passà per ca seva a mudar-se. Per cert, ... quedà segon a la classificació general.

Nissagues de pescadors.

En un marc incomparable, cómodament asseguts a la fresca a l'esplanada del moll, ben aviat s'hi afegiren altres pescadors i amics. En Tomeu Álvarez Alzina, - nebot de mestre Joan i mestre Bartomeu Alzina Amorós -, en Joan Ramon, patró major de la confraria, i en Tomeu Garau, patró del llagut Climent, ... i és clar, quin havia de ser el tema de conversa?, doncs aquell que més ens agrada. Per deformació professional i vocacional parlàrem de barques, de tècniques de pesca, de la localització de pesqueres, de la Fira de la Llampuga, de receptes de cuina i de la reserva marina, sol·licitada i promoguda per la mateixa Confraria de Pescadors de Cala Rajada.
Animada conversa, sí senyor, però l'endemà ens havíem d'aixecar molt d'hora.

Sortides guiades.

Dissabte dia onze.

Incorporació de tripulants: Antoni Vidal i el nostre patró, Biel Rosselló, posaren una mica d'ordre a bord perquè la resta de mariners estaven una mica espessos.

A les deu del matí s'embarcaven els primers convidats, a més a més per dret propi, car m'estic referint als familiars dels germans Alzina, els armadors dels que ja us hem parlat en diverses ocasions, però dels que podrem aportar-vos molta més informació gràcies als documents i testimonis que ens facilitaren i que ben aviat publicarem.

Fou una sortida molt emotiva, fou tot un plaer conèixe'ls i agraím de tot cor la seva participació: Antònia i Bartomeu Ávarez Alzina, Daniel Jesús Garau, Poncio Garau Vaquer, Angelita Díaz López de Castro, Laura Martín Robres, Emilio Álvarez Díaz i Emilio Álvarez García.

Poc abans tinguérem l'ocasió de saludar a madò Maria Alzina Amorós, vertadera patrona major de l'Alzina, i que a conseqüència de la seva avançada edat no pogué embarcar-se. Des d'aquí li fem arribar una abraçada ben forta. Per molts anys.

Bateig de mar.

Mentrestant, cap a les quatre de l'horabaixa del mateix dissabte sortírem per fora ensems altres tres barques de pesca, l'Hispaniola 2000, el Vima i el Nova Princesa, posant rumb cap a S'Agulló. Un cop fondejats a n'aquesta caleta d'aigües transparents i arena blanca, nadàrem i berenàrem plegats enmig d'un ambient molt festiu, tornant a port unes hores més tard.

Deixeu-me que vos expliqui que també s'embarcà per primera vegada amb nosaltres n'Urko Berrioategortua, que setmanes enrere s'havia oferit per a reforçar la borsa de tripulants. Esperam comptar amb la seva participació en un futur.

Diumenge dia dotze.

Jornada intensa. Efectuàrem altres quatre sortides d'una durada aproximada de dues hores. A les deu del matí, a les dotze del migdia i a les quatre i a les sis de l'horabaixa. Els membres de la tripulació ens anàrem rellevant, però així i tot acabàrem extenuats, encara que de molt bon grat. Amb l'Alzina s'embarcaren un total de trenta-quatre persones a les que intentàrem mostrar algunes de les peculiaritats del seu aparell.

I després de plegar veles, arreglar l'eixàrcia i tapar la barca, tinguérem el temps just per a dutxar-nos perquè ens esperava un altre compromís força important. Abans del concert d'en Biel Majoral, que es celebraria poques hores després a l'aire lliure, a una petita eixampla del passeig que uneix el moll amb Cala Gat, a les nou i mitja del capvespre, posta de sol, David Oliver Ramon ens oferí una interessant conferència sobre els orígens de la vela llatina i llur posterior desenvolupament en presència d'un nombrós públic.

Pel que fa a la processó marítima i a pesar que ens havíem compromès a participar-hi, per qüetions alienes a la nostra voluntat no podrem fer-ho. Amb tot, aquest proper dissabte passarem a recollir la barca per tal d'efectuar la travessia fins a Portocolom, on romandrà amarrada fins el dia vint-i-quatre de juliol, data a partir de la qual ens traslladarem amb la resta d'unitats de la flota felanitxera fins a S'Estelella, on es celebrarà la trobada de llaguts clàssics organitzada pel Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic S'Estanyol de Migjorn amb el patrocini de l'Ajuntament de Llucmajor.

_______________

Aquesta fou, en definitiva, la nostra contribució a les festes de La Mare de Déu del Carme i agraím a tots els nostres amics gabellins la seva deferència i amabilitat, en especial als pescadors. En una paraula, ... què hem quedat convidats per a tornar. Al capdavall, el vincle que uneix Cala Rajada amb l'Alzina és tan fort i ens han acollit tan bé, que en un futur hem de repetir l'experiència, ... vengui de llevant o de ponent.

Antoni Josep Munar Reus

L'Alzina ja és a Cala Rajada.

Diumenge dia cinc de juliol.

Nou hores de travessia que al final se'ns feren curtes.

Partírem del Portitxol molt prest, armant abans el botaló, i quan sortí el sol ja havíem avançat un bon tros. "La badia de Palma és molt ampla", - digué a pesar de tot en Toni Vidal, un amic nostre de Manacor que ens acompanyà i que està més acostumat a navegar per la costa de llevant. Per paga, tan bon punt divisàrem les primeres ratxes d'oratge hissàrem el floc.

Mentrestant, a l'alçada de La Regana férem una cosa força important, ... berenar de pa amb sobrassada vella. Els ciutadans no ho tenim tan bé com en Toni per a menjar pa bo i sobrassada feta en casa, ... i és clar, en David i un servidor ens hi abordàrem de valent. Aigua fresqueta, una mica més de pa i dels botifarrons que vaig portar de ca nostra no en quedà ni un.

I ara ve la part més bona. Panxa plena, en David Oliver i en Toni agafaren pellet i a dormir s'ha dit. Els molt punyeteros feren servir les armilles salvavides de matalàs, ... i ja em diràs, des del Cap Blanc i fins que no arribàrem a Portocolom no es despertaren, ... i un servidor fent timó, ... tot sol com un ca. Aquests dos tenen una barra tremenda.

Sigui el que sigui, com que s'aixecaren d'allò més descansats, de sobte els entrà una hiperactivitat descomunal. "Què trobau al·lots si hissem la major?", ... i si el patró diu això, què hi poden fer els mariners?. "Quan hàgim deixat l'entrada del port, emproa't - em digué en David.

Floc arriat, a llevar la funda de lona que fem servir per a protegir la vela i amollar badafions. No faltaren espectadors ocasionals perquè a les dotze del migdia aquella zona estava força concorreguda, encara que no sé si les persones que s'embarquen a bord d'aquestes llanxes tan ràpides poden realment gaudir del paisatge o percatar-se de la presència d'altres barques. Tanmateix no entenen que els que naveguem a vela portem la maniobra restringida. Si al manco minvessin la marxa o naveguessin més per fora, però amb la dificultat afegida d'haver de sortejar les ones que provoquen el cert és que les maniobres que efectuàrem no resultaren gens senzilles. Amb tot, ens en sortírem prou bé.

Bufava de ponent amb baula de llebeig i després ho vaig entendre tot. En David tingué una gran idea, perquè tot plegat ens ajudà a distreure'ns. Per paga el vent ens entrava per l'aleta d'estribord i així és com navegàrem fins al Cap Vermell, amb la major que a més a més ens proveí de l'ombra sota la qual dinàrem poc després.

Albergínies farcides i un trampó amb dues llaunetes de tonyina, i venga mullar pa, ... i el règim a fer moltes grosses de punyetes. De postres, síndria fresqueta i altra vegada en Toni Vidal ens donà una alegria tremenda. Havia portat tres cervesetes ...!

Començava a distingir-se el Far de Capdepera amb claredat, a pesar de la calitja, i després de franquejar el Cap Vermell, - amb l'espectacular entrada de les Coves d'Artà, ... o de Capdepera com diria la meva mare que és gabellina -, decidírem arriar i plegar l'aparell, incloent el botaló. Quina guerra de baixa intensitat que tenen armada els artanencs i els gabellins.

Mentrestant, ja ens havíem posat en contacte amb el servei de marineria del Port de Cala Rajada, que ens indicà el lloc on finalment amarràrem l'Alzina de proa, just al costat de les barques de pesca, ... que és on li correspon romandre per naturalesa. D'això se'n diu dret adquirit. Seixanta-quatre anys després el llagut roman al moll de pescadors on es procedí a la seva primera fusa.

Eren les tres de l'horabaixa i el sol queia plomat. Sense cap ombra que ens amparés, hissàrem l'antena amb la vela ben plegada, acabàrem de fixar les maniobres, preparàrem el que havíem de desembarcar i tapàrem. Semblava com si ens haguéssim dutxat, però després de refrescar-nos una mica encara tinguérem temps de prendre'ns un cafè asseguts a la terrassa del bar del moll fins que arribà el nostre amic Biel Rosselló, que s'està recuperant d'una delicada intervenció a la columna i que no hauria de cobrir distàncies tan llargues conduint, però és més caparrut que el peix de xarxa i entre becar una estoneta després de dinar i veure la final de Wimbledon cómodament assegut al seu sofà, - què és el que farien la immensa majoria de mortals -, o passar a recollir-nos a n'aquella mala hora, escollí la segona opció. Així doncs, a la seva tossudesa hi hauríem d'afegir una certa dosi de masoquisme.

Aprofitaré l'avinentesa per a avançar-vos alguns detalls sobre el programa de les festes de La Mare de Déu del Carme (del 5 al 16 de juliol). Un calendari ben atapeït:

S'organitzarà un homenatge als hereus dels primers armadors del llagut i del mestre d'aixa que el construí.

David Oliver oferirà una conferència sobre l'aparell de l'Alzina durant la revetlla del dissabte.

Al llarg del proper cap de setmana hem previst efectuar un total de sis sortides guiades. Això és tant com dir que la tripulació se'n portarà una bona pallissa. Per cert, el comitè de festes ens ha confirmat que totes les places estan reservades.

Dia quinze participarem a la processó marítima i quan hagi finalitzat la cerimònia posarem rumb cap a la nostra propera destinació, Portocolom.

Us mantindrem informats.

_______________________

Antoni Josep Munar Reus

ITINERARIS ALZINA TEMPORADA 2009

Per tal d'acomplir amb la seva missió de "barca-museu", es presenta aquesta temporada el primer itinerari cultural que es portarà a terme.

Es tracta d'una ruta per les paraules que inclourà una aproximació al tema dels canvis toponímics produïts als espais costaners, així com un apropament a la terminologia marinera.

Aviat vos informarem del calendari.

Esperam que siguin del vostre interès i que col.laborin a la difusió de la cultura marítima.