Emplaçament del futur museu a l'antiga fàbrica Ormaza
La fotografia que reproduïm, l’agafam d’una noticia publicada ara fa menys d’un any al diari El Correo de Vizcaya, en la qual s'anunciava la pròxima apertura del centre d’interpretació conserver de la ciutat de Bermeo. La realització del projecte suposava la culminació d’unes iniciatives començades l’any 2003, amb l’objectiu de la recuperac ió del patrimoni marítim i la identitat pesquera dintre d’una perspectiva i enfocament d’oferta turística.
http://www.elcorreo.com/vizcaya/20090308/vizcaya/bermeo-abrira-museo-sector-20090308.html
Poc temps després, i ja durant aquest any, el diari cantàbric El diario Montañés, publicava la desídia que s’havia instal·lat en la gestió del Museo Marítimo del Cantábrico, el qual es trobava en aquest moment amb un gran contenidor, però sense una dotació pressupostària i sense un equip de professionals que el pogués portar endavant. Hores d’ara, explica el seu director José Luis Casado Soto, l’avaluació que es pot fer és la de que la institució, malgrat la gran despesa realitzada, no funciona com a vertader museu i no dona garantia a la gran tasca realitzada en la recollida i investigació portada a terme.
http://www.eldiariomontanes.es/v/20100620/cantabria/museo-maritimo-existe-despues-20100620.html
La darrera de les notícies que ens deixa amb el mateix malestar que l’anterior, i que evidencia els diferents models i la crisi d’alguns d’ells, es produeix fa una sèrie de dies i es correspon amb el nostre àmbit local: El Diario de Mallorca del passat 5 de novembre publicava que "El Museo de la Mar se clausura por motivos económicos".
http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/11/05/museu-mar-clausura-febrero-motivos-economicos/617232.html
Fot. J. Mora
La notícia resulta terriblement preocupant i alarmant: el fet de què es tanqui en temporada baixa no és una cosa nova perquè ja s’havia fet anys enrere durant el mes de desembre. Ara bé, sí que ens preocupa (sobretot amb els antecedents que hi ha en aquesta illa sobre tancament de museus marítims), el que no se solucioni el problema del manteniment de les seves despeses corrents, ja que això podria agravar-se i no trobar una solució en un futur.
Evidentment, encara que el turisme de temporada baixa sigui més reduït, també hem de dir que precisament es tracta d’un turisme individual, familiar o de tercera edat, que agafa cotxe o fa excursions, per lo qual, el tancament durant tots aquests mesos lleva del circuit o dels possibles itineraris el centre. De la mateixa manera, també els grups d’escolars que visiten el museu, i cal dir que la gestió del museu en aquests darrers anys ha estat molt encertada en el tema, no trobaran la possibilitat de conèixer –lo.
Potser l’Ajuntament de Sóller es podria replantejar el tema, per tal de trobar una solució menys dràstica i utilitzar fórmules intermèdies en què s’obrís al públic uns dies determinats i sota petició (de la mateixa manera que fa el Far de Portopí). S’ha de dir que el fet d’evitar unes despeses, no evita que les peces que es troben al seu interior s’hagin d’anar controlant o revisant, per lo qual cal que es facin els controls necessaris de temperatura i humitat ordinaris.
Potser també és el moment de fer una crida al sector social ja que cada vegada es fa més necessària la seva col·laboració i la participació. En els grans museus (Museu Marítim de Brcelona, sigui per cas) s’utilitzen fórmules com les del lloguer d’espais per a activitats específiques. La capella seria un espai idoni per a actes específics que podrien ajudar al manteniment del museu. Evidentment, tot allò que el museu pogués generar hauria de poder revertir en ell mateix.
Per la nostra banda, hem de dir que l’Associació d’Amics se solidaritza i recolza la tasca portada a terme per les dues persones que han treballat fins aquest moment: n’Aina i na Pilar que amb esforç, dedicació i estima han treballat de valent – com a bones solleriques- en què el centre prosperi en activitats i continguts.
