S'Estelella.

Els dies de perdre no són dies de guanyar.

A les sis i mitja del matí ja m'estaven trucant per telèfon els més agosarats. En Jaume Amengual Serapio, el primer que ha provat d'efectuar la travessia des de la badia de Palma a bord del Brandó, no ho ha vist gens clar i ha tornat arrera, ... i és clar, si en Jaume no ha gosat passar ja he intuït que no ho farien els altres. De fet, a mesura que transcorria el matí m'han anat trucant des de Portocolom i Cala Gamba, rebent cada vegada el mateix missatge.

Una vertadera llàstima, perquè s'havien mobilitzat prop de vint barques amb les seves respectives tripulacions. Ho teníem tot organitzat, però el vent ens ha jugat una mala passada i ens hem vist obligats a suspendre la trobada o, si més no, a postergar llur celebració. Vint-i-quatre nusos de component nordest, ... quasi res.

Ja m'havia imaginat a mi mateix menjant plàcidament sota l'envelat de l'Alzina, davant la Platja de Ses Covetes amb la resta de tripulants i d'altres convidats d'excepció que s'havien apuntat, ... i només vos haig de dir una cosa, al llarg d'aquesta propera setmana dinaré i soparé de trampó gairebé cada dia.

Cala Rajada - Portocolom

Dissabte, divuit de juliol.
Tres hores de travessia amb la mar una mica moguda i el cel ennuvolat.
Per berenar, dues tallades de meló, ... un eriçó dolç com la mel.

No tot consisteix en traslladar la barca d'un port a l'altre i no em cansaré de repetir que entorn a l'Alzina hi ha un grup de voluntaris sense la participació dels quals resultaria inviable la seva dinamització.
Mentre en Biel Rosselló i un servidor efectuàvem la travessia, el nostre amic Francesc Gomis, que ens acompanyà fins a Cala Rajada amb el seu cotxe, també ens passà a recollir al Port de Felanitx.

Arribàrem cap a les dotze del migdia i aprofitàrem l'avinentesa per a omplir el dipòsit de combustible, deixant la barca a punt pel proper cap de setmana. Per cert, coincidírem amb els mariners de la Balear, amb els que conversàrem una estona abans d'amarrar l'Alzina al Moll d'en Pereió. Mentrestant, en Xesc Gomis i en Jaume Cifre ja ens estaven esperant per tal de donar-nos la guia del mort i fermar les barbetes.

D'això se'n diu suport logístic, ... servei d'intendència.

Antoni Josep Munar Reus

Càlida acollida.

Tant per part del públic com dels membres del comitè que organitza les festes de La Mare de Déu del Carme, constituït bàsicament per pescadors professionals, tot i que el grup de voluntaris i voluntàries que també hi contribueixen és d'allò més nombrós.

Els gabellins i gabellines en poden estar orgullosos i des d'aquí els fem arribar la nostra enhorabona i el nostre reconèixement.

La presència de l'Alzina havia generat moltes expectatives, tal i com ho demostren els articles publicats a la revista digital Cap Vermell (http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=4375&Itemid=1) i el fet que totes les places estessin reservades, motiu de més com perquè ens involucréssim de valent en la materialització de les activitats programades.

Bona part dels tripulants arribàrem a Cala Rajada la nit del divendres (David Oliver, Jaume Rosselló i qui subscriu aquestes línies). Després de sopar ens reunírem amb els principals coordinadors dels actes, amb els que setmanes abans havíem contactat per telèfon o per correu electrònic, però que no coneixíem personalment, ... i aprofitaré l'avinentesa per a contar-vos una anècdota força divertida.

Cap a les onze del vespre em trucà pel mòbil en Joan Fuster, patró i armador del llagut de pesca Hispaniola 2000, i es produí la típica escena en que dues persones intenten localitzar-se enmig d'un allau de gent. Després de l'actuació d'un grup de ball de bot, s'estava celebrant una singular cursa en la que els participants en comptes de portar un dorsal anaven desfressats. Era com una mena de gimcana que el programa de festes ja definia com "La processó va per dins (...). Cursa estrambòtica per a adults." Molt bé, doncs en Joan, telèfon en mà i parlant amb mi, finalment comparegué amb un vestit de dona escotadíssim i el tall de la falda per sobre dels genolls. Els xoquins que portava no hi deien gaire amb aquell conjunt tan ajustat i suggerent, però haig d'admetre que li quedava bé, ... i és clar, el primer que ens digué fou, - "que sapigueu que normalment no vaig així vestit pel carrer ...". Podeu comptar les rialles que férem, però amb simpatia i un gran sentit de l'humor suportà esportivament les bromes que li férem durant el transcórrer de l'agradable revetlla que s'allargà fins a les tres i mitja de la matinada, tot i que abans passà per ca seva a mudar-se. Per cert, ... quedà segon a la classificació general.

Nissagues de pescadors.

En un marc incomparable, cómodament asseguts a la fresca a l'esplanada del moll, ben aviat s'hi afegiren altres pescadors i amics. En Tomeu Álvarez Alzina, - nebot de mestre Joan i mestre Bartomeu Alzina Amorós -, en Joan Ramon, patró major de la confraria, i en Tomeu Garau, patró del llagut Climent, ... i és clar, quin havia de ser el tema de conversa?, doncs aquell que més ens agrada. Per deformació professional i vocacional parlàrem de barques, de tècniques de pesca, de la localització de pesqueres, de la Fira de la Llampuga, de receptes de cuina i de la reserva marina, sol·licitada i promoguda per la mateixa Confraria de Pescadors de Cala Rajada.
Animada conversa, sí senyor, però l'endemà ens havíem d'aixecar molt d'hora.

Sortides guiades.

Dissabte dia onze.

Incorporació de tripulants: Antoni Vidal i el nostre patró, Biel Rosselló, posaren una mica d'ordre a bord perquè la resta de mariners estaven una mica espessos.

A les deu del matí s'embarcaven els primers convidats, a més a més per dret propi, car m'estic referint als familiars dels germans Alzina, els armadors dels que ja us hem parlat en diverses ocasions, però dels que podrem aportar-vos molta més informació gràcies als documents i testimonis que ens facilitaren i que ben aviat publicarem.

Fou una sortida molt emotiva, fou tot un plaer conèixe'ls i agraím de tot cor la seva participació: Antònia i Bartomeu Ávarez Alzina, Daniel Jesús Garau, Poncio Garau Vaquer, Angelita Díaz López de Castro, Laura Martín Robres, Emilio Álvarez Díaz i Emilio Álvarez García.

Poc abans tinguérem l'ocasió de saludar a madò Maria Alzina Amorós, vertadera patrona major de l'Alzina, i que a conseqüència de la seva avançada edat no pogué embarcar-se. Des d'aquí li fem arribar una abraçada ben forta. Per molts anys.

Bateig de mar.

Mentrestant, cap a les quatre de l'horabaixa del mateix dissabte sortírem per fora ensems altres tres barques de pesca, l'Hispaniola 2000, el Vima i el Nova Princesa, posant rumb cap a S'Agulló. Un cop fondejats a n'aquesta caleta d'aigües transparents i arena blanca, nadàrem i berenàrem plegats enmig d'un ambient molt festiu, tornant a port unes hores més tard.

Deixeu-me que vos expliqui que també s'embarcà per primera vegada amb nosaltres n'Urko Berrioategortua, que setmanes enrere s'havia oferit per a reforçar la borsa de tripulants. Esperam comptar amb la seva participació en un futur.

Diumenge dia dotze.

Jornada intensa. Efectuàrem altres quatre sortides d'una durada aproximada de dues hores. A les deu del matí, a les dotze del migdia i a les quatre i a les sis de l'horabaixa. Els membres de la tripulació ens anàrem rellevant, però així i tot acabàrem extenuats, encara que de molt bon grat. Amb l'Alzina s'embarcaren un total de trenta-quatre persones a les que intentàrem mostrar algunes de les peculiaritats del seu aparell.

I després de plegar veles, arreglar l'eixàrcia i tapar la barca, tinguérem el temps just per a dutxar-nos perquè ens esperava un altre compromís força important. Abans del concert d'en Biel Majoral, que es celebraria poques hores després a l'aire lliure, a una petita eixampla del passeig que uneix el moll amb Cala Gat, a les nou i mitja del capvespre, posta de sol, David Oliver Ramon ens oferí una interessant conferència sobre els orígens de la vela llatina i llur posterior desenvolupament en presència d'un nombrós públic.

Pel que fa a la processó marítima i a pesar que ens havíem compromès a participar-hi, per qüetions alienes a la nostra voluntat no podrem fer-ho. Amb tot, aquest proper dissabte passarem a recollir la barca per tal d'efectuar la travessia fins a Portocolom, on romandrà amarrada fins el dia vint-i-quatre de juliol, data a partir de la qual ens traslladarem amb la resta d'unitats de la flota felanitxera fins a S'Estelella, on es celebrarà la trobada de llaguts clàssics organitzada pel Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic S'Estanyol de Migjorn amb el patrocini de l'Ajuntament de Llucmajor.

_______________

Aquesta fou, en definitiva, la nostra contribució a les festes de La Mare de Déu del Carme i agraím a tots els nostres amics gabellins la seva deferència i amabilitat, en especial als pescadors. En una paraula, ... què hem quedat convidats per a tornar. Al capdavall, el vincle que uneix Cala Rajada amb l'Alzina és tan fort i ens han acollit tan bé, que en un futur hem de repetir l'experiència, ... vengui de llevant o de ponent.

Antoni Josep Munar Reus

L'Alzina ja és a Cala Rajada.

Diumenge dia cinc de juliol.

Nou hores de travessia que al final se'ns feren curtes.

Partírem del Portitxol molt prest, armant abans el botaló, i quan sortí el sol ja havíem avançat un bon tros. "La badia de Palma és molt ampla", - digué a pesar de tot en Toni Vidal, un amic nostre de Manacor que ens acompanyà i que està més acostumat a navegar per la costa de llevant. Per paga, tan bon punt divisàrem les primeres ratxes d'oratge hissàrem el floc.

Mentrestant, a l'alçada de La Regana férem una cosa força important, ... berenar de pa amb sobrassada vella. Els ciutadans no ho tenim tan bé com en Toni per a menjar pa bo i sobrassada feta en casa, ... i és clar, en David i un servidor ens hi abordàrem de valent. Aigua fresqueta, una mica més de pa i dels botifarrons que vaig portar de ca nostra no en quedà ni un.

I ara ve la part més bona. Panxa plena, en David Oliver i en Toni agafaren pellet i a dormir s'ha dit. Els molt punyeteros feren servir les armilles salvavides de matalàs, ... i ja em diràs, des del Cap Blanc i fins que no arribàrem a Portocolom no es despertaren, ... i un servidor fent timó, ... tot sol com un ca. Aquests dos tenen una barra tremenda.

Sigui el que sigui, com que s'aixecaren d'allò més descansats, de sobte els entrà una hiperactivitat descomunal. "Què trobau al·lots si hissem la major?", ... i si el patró diu això, què hi poden fer els mariners?. "Quan hàgim deixat l'entrada del port, emproa't - em digué en David.

Floc arriat, a llevar la funda de lona que fem servir per a protegir la vela i amollar badafions. No faltaren espectadors ocasionals perquè a les dotze del migdia aquella zona estava força concorreguda, encara que no sé si les persones que s'embarquen a bord d'aquestes llanxes tan ràpides poden realment gaudir del paisatge o percatar-se de la presència d'altres barques. Tanmateix no entenen que els que naveguem a vela portem la maniobra restringida. Si al manco minvessin la marxa o naveguessin més per fora, però amb la dificultat afegida d'haver de sortejar les ones que provoquen el cert és que les maniobres que efectuàrem no resultaren gens senzilles. Amb tot, ens en sortírem prou bé.

Bufava de ponent amb baula de llebeig i després ho vaig entendre tot. En David tingué una gran idea, perquè tot plegat ens ajudà a distreure'ns. Per paga el vent ens entrava per l'aleta d'estribord i així és com navegàrem fins al Cap Vermell, amb la major que a més a més ens proveí de l'ombra sota la qual dinàrem poc després.

Albergínies farcides i un trampó amb dues llaunetes de tonyina, i venga mullar pa, ... i el règim a fer moltes grosses de punyetes. De postres, síndria fresqueta i altra vegada en Toni Vidal ens donà una alegria tremenda. Havia portat tres cervesetes ...!

Començava a distingir-se el Far de Capdepera amb claredat, a pesar de la calitja, i després de franquejar el Cap Vermell, - amb l'espectacular entrada de les Coves d'Artà, ... o de Capdepera com diria la meva mare que és gabellina -, decidírem arriar i plegar l'aparell, incloent el botaló. Quina guerra de baixa intensitat que tenen armada els artanencs i els gabellins.

Mentrestant, ja ens havíem posat en contacte amb el servei de marineria del Port de Cala Rajada, que ens indicà el lloc on finalment amarràrem l'Alzina de proa, just al costat de les barques de pesca, ... que és on li correspon romandre per naturalesa. D'això se'n diu dret adquirit. Seixanta-quatre anys després el llagut roman al moll de pescadors on es procedí a la seva primera fusa.

Eren les tres de l'horabaixa i el sol queia plomat. Sense cap ombra que ens amparés, hissàrem l'antena amb la vela ben plegada, acabàrem de fixar les maniobres, preparàrem el que havíem de desembarcar i tapàrem. Semblava com si ens haguéssim dutxat, però després de refrescar-nos una mica encara tinguérem temps de prendre'ns un cafè asseguts a la terrassa del bar del moll fins que arribà el nostre amic Biel Rosselló, que s'està recuperant d'una delicada intervenció a la columna i que no hauria de cobrir distàncies tan llargues conduint, però és més caparrut que el peix de xarxa i entre becar una estoneta després de dinar i veure la final de Wimbledon cómodament assegut al seu sofà, - què és el que farien la immensa majoria de mortals -, o passar a recollir-nos a n'aquella mala hora, escollí la segona opció. Així doncs, a la seva tossudesa hi hauríem d'afegir una certa dosi de masoquisme.

Aprofitaré l'avinentesa per a avançar-vos alguns detalls sobre el programa de les festes de La Mare de Déu del Carme (del 5 al 16 de juliol). Un calendari ben atapeït:

S'organitzarà un homenatge als hereus dels primers armadors del llagut i del mestre d'aixa que el construí.

David Oliver oferirà una conferència sobre l'aparell de l'Alzina durant la revetlla del dissabte.

Al llarg del proper cap de setmana hem previst efectuar un total de sis sortides guiades. Això és tant com dir que la tripulació se'n portarà una bona pallissa. Per cert, el comitè de festes ens ha confirmat que totes les places estan reservades.

Dia quinze participarem a la processó marítima i quan hagi finalitzat la cerimònia posarem rumb cap a la nostra propera destinació, Portocolom.

Us mantindrem informats.

_______________________

Antoni Josep Munar Reus