MEMÒRIA DE LA VISITA

En aquesta entrada, volem deixar-vos constància de la visita realitzada al far de Portopí. Com sempre ens sol passar, encara que molts de nosaltres ja el coneguem, Portopí sempre et sorprén, amb aspectes que t'havien passat per alt, i a més a més, sempre resulta molt interessant veure les impresions que genera a tot aquell que el visita per primera vegada.
Malgrat que la visita s'hagi de fer en un dia feiner, i és clar, per a molts resulti un problema a l'hora de poder combinar les tasques laborals, hem de dir que hem tengut una molt bona resposta (en total aprop dels trenta!). Afortunadament, el temps ens ha acompanyat (potser fins i tot massa!) amb la qual cosa l'experiència ha resultat gratificant per a passar un dia de lleure en un lloc únic i en un ambient molt acollidor. Cal que remarquem que, a més a més, els nostres anfitrions de l'Autoritat Portuària ens han rebut de manera exquisita, així doncs, la impressió general del grup ha estat molt bona i, una vegada més, des de la nostra entitat, els agraïm a aquesta entitat, i en particular a Ricardo Recio i a Javier, les seves atencions.

Per tal de què vos quedi un record d'aquesta trobada, vos explicarem quin ha estat el seu recorregut




El punt de trobada, a les 12.15 ha estat al control de seguretat, per tal de concentrar-nos i poder accedir fins a la zona d'aparcament i així, poder congregar-nos tots al far.

Després de les pertinents presentacions, en Javier (farer i expert en el tema) ens ha començat amb les explicacions tant pel que fa a l'emplaçament i aspectes exteriors del far (any de construcció, les seva ubicació en relació a Portopí, i la seva evolució en els seus usos...), per passar després a l'interior.

El discurs de l'exposició s'estructura en un total de 5 sales:

-La primera fa esment a la senyalització marítima de les Illes Balears. Es tracta d'un àmbit on es pretén que el visitant prengui el primer contacte amb el llenguatge i aspectes específics del tema

-La Sala II presenta una important i interessant col.lecció d'òptiques que ens permeten, fins i tot, contemplar com es possaven en marxa mitjançant un sistema de remunta de pesos, per a produir una llum rítmica




-La Sala III ens mostra una col.lecció de màquines de rotació, mentre que en la Sala IV es pot veure l'evolució que ha sofert l'enllumenat marítim a les costes der les Illes Balears, explicant, també els diferents combustibles utilitzats (oli d'oliva, parafina, petroli o gas acetilè)




-Finalment, en la darrera sala, es fa un apropament a la vida dels faroners: les seves tasques quotidianes i els riscs del seu treball







Una vegada finalitzada la visita, el grup ens hem reunit per prendre un refresc i deprés hem dinat tots junts. D'aquesta manera hem pogut conversar i estar junts durant una estona més.
Creiem que ha estat una experiència positiva, per la qual cosa, des de l'AAMMM vos donam les gràcies a tots els participants i esperam tornar-nos a trobar en d'altres propostes.

VISITA AL FAR DE PORTOPI

J.Mestre Bosch,
Vista de la Torre de Senyals i la torre de Paraires. 1849
Col.lecció Sa Nostra

...La badia de Palma, ampla i profundament entallada, ofereix un excel.lent recer contra el vent tramuntanal, tot i que està exposada al vent de migjorn. El llebeig és tallat pel cap Salines, que s'estén lluny cap al sud i que enllaça, a poca distància, amb les illes Conillera i Cabrera, mentre que el xaloc és rebatut pel veí cap de cala Figuera. Per tant, només el vent del sud hi té lliure accés; però aquest vent és habitualment de curta durada i no és infreqüent que giri cap al sud-oest. Tanmateix era important per a la navegació trobar un racó arredossat de les ones on es pogués carregar i descarregar amb comoditat. Aquests avantatges, els oferia la cala llargaruda situada al costat oest de la badia i que era designada amb el nom de Portopí. Va esser utilitzada activament durant la dominació islàmica i durant els primers segles després de la conquesta (abans de la construcció del moll del port actual) continuà funcionant com a port de Palma. Ben dragat, podia acollir centenars de les petites embarcacions d'aquell temps. Fins i tot després de la construcció del moll en el fons de la badia, Portopí jugà un paper important per a la Corona d'Aragó, sobretot en temps de Roger de LLúria, i fou utilitzat igual d'activament que les grans badies de Mallorca i de Càller, les quals, gràcies a al seva accessibilitat, constituïen dos importants refugis per a la navegació a vela i servien de pont entre les terres espanyoles i el sud d'Itàlia espanyol. Aquestes circumstàncies vàren fer possibles la prosperitat i l'enriquiment de Mallorca, fins que la descoberta d'Amèrica va donar una nova orientació al comerç espanyol. De llavors ençà, la importància marítima de l'illa va anar decaient a poc a poc, i el port de Portopí, ja sia per la mar que hi entrava al doll, ja sia pels torrents que hi abocaven, s'omplí de fang fins que el seu calat quedà reduït a poc més de la meitat, de manera que on fa cent anys encara podien fondejar grans vaixells de vela avui només ho poden fer petites embarcacions. Les aigües es conserven prou profundes només a la desembocadura a causa de les contínues rissagues de la mar.

Habsburg-Lorena, Arxiduc Lluis Salvador.; Portopí a la badia de Palma de Mallorca. Ed. Cort, Palma, 1994. pàg.15-16



_____________________________________________



L'AAMMM organitza per al proper dia 29 d'Abril a les 12.30 una visita al Far de Portopí. Tots aquells socis i simpatitzants interessats es poden posar en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre correu electrònic llautalzina@gmail.com per tal de fer la inscripció. La visita és gratuïta però amb un nombre limitat de places. Si vos interessa, podem anar a fer un menú tots plegats en acabar la visita. D'aquesta manera tendrem possibilitat de poder conversar de manera més distendida. Confirmau-nos també la vostra assistència, per tal de reservar plaça.

Vos esperam!

EL MUSEU DE LA MAR DE SÓLLER...AUSSI EN COURS DE LANGUE !

Com ja vos vàrem anunciar fa un temps, l'AAMMM i el Museu de la Mar de Sóller havien acordat posar els seus mitjans en marxa per tal de cooperar i col.laborar uns amb els altres.
Una de les primeres tasques que s'han portat a terme són les visites.
El passat dia 12 de març un grup d'estudiants de francès de l'IES Madina Mayurqa vàren visitar les instal.lacions. Perque vegeu les possibilitats que ofereix el patrimoni marítim, es tractava d'un grup d'estudiants de l'optativa de francès que visitava el museu per tal de conèixer les relacions Sóller-França. A partir d'aquest nexe, els alumnes pogueren descobrir, no tan sols qüestions de caràcter social, històric i econòmic (el tema de l'emigració i del comerç), sinó també aspectes de caràcter cultural (influències de la llengua francesa en la parla habitual dels sollerics, introducció de moviments i corrents artístiques europees com el Modernisme...), i, com no, aspectes propis i particulars del món de la mar: la construcció d'embarcacions de fusta; els mestres d'aixa; el món de la sanitat...així com també llegendes i tradicions de la contrada. En alguns casos, com en les parts d'una embarcació, es varen incorporar vocables en ambdues llengües: català-francès

L'experiència resultà divertida pels alumnes, els quals es varen engrescar en les feines proposades per n'Aina, mitjançant la recerca dels continguts per tal d'emplenar una fitxa. Una vegada finalitzada la visita ens interessà la seva opinió. Per això la pregunta de rigor era la de: trobau que un museu és un lloc avorrit? La resposta va ser unànime: de cap manera. Els alumnes varen afirmar que s'havien divertit i que havien aprés molt.











Diferents moments de la visita

CONVENI AAMMM-COOPERATIVA JOVENT

Com ja vos vàrem anunciar, el passat dia 1 de Febrer l'AAMMM signà un conveni de col.laboració amb la cooperativa Jovent. L'objectiu del mateix és el de treballar de manera conjunta per tal de què els nostres bastiments de petita eslora siguin restaurats pels joves que estan cursant els mòduls de restauració i manteniment d'embarcacions. Sens dubte esteim d'enhorabona ja que, d'una banda podrem contribuir a la consolidació de professionals del sector, a l'hora que podrem actuar i paliar el deteriorament de les nostres embarcacions.

L'encarregat de coordinar i dirigir les tasques serà Jaume Amengual.

Per tal d'encetar la feina, s'ha començat el procés amb la selecció i trasllat de la primera de les embarcacions. En aquest cas, li correspon al bot Famir.



Procès de trasllat del bot de les coves fins al taller de la cooperativa Jovent


El bot, una vegada carregat al remolc, preparat per al seu trasllat


Per tal de conservar al màxim els seus trets originals, s'ha procedit a passar a paper vegetal els elements gràfics que el bot porta a popa

DADES REGISTRALS

Nom: Familia Mir FAMIR
Foli: 167/1992 Llista 7
Matrícula: 7ª PM-I-167-92
Classificació: Esbarjo i esportives
Subtipus d’embarcació: Recreo a motor

CARACTERÍSTIQUES:
Eslora: 3,24
Mànega: 0,50
Puntal: 1,29

CONSTRUCCIÓ:
Drassana: Pablo Ferrer (Palma de Mallorca)
Any de construcció: 1962

DIAGNOSI:

De manera general, es pot dir que l'estat de l'embarcació és de regular. S'ha de dir què aquesta embarcació ja va entrar a l'AAMMM restaurada, amb la qual cosa la capa de pintura ha protegit l'estat de la fusta en general, que és bó. Els graus d'humitat que ha patit durant l'estada a les coves han afectat les parts que sempre en resulten més afectades (com la roda o la quilla). Parts que hauran de ser tractades de manera especial.

En aquest cas, emperò, cal dir que el fet de què el Famir presenti condicions óptimes per a la navegabilitat (tant el seu estat actual, com la seva situació jurídica ens ho permeten) ens portarà a realitzar una recuperació integral que -sense afectar els seus trets identificatius- li suposi la seva funcionalitat i utilització posterior.

Una porta oberta a la mar

Fot. Jaume Rosselló


Afortunadament, el passat dissabte 23 de Gener Alzina va poder fer les passejades establertes dintre del programa de Sant Sebastià.

L'experiència va resultar del tot satisfactòria pel públic que la va seguir. Hem de dir que ha quedat totalment provat que els ciutadans responen i que són sensibles als temes de patrimoni marítim: les prop de quatrocentes peticions d'embarcament que varem rebre i que varen superar amb escreixos les nostres possibilitats palesen que haurem d'estar presents a molts d'altres esdeveniments, així com preparar activitats per als diferents tipus de públic.

La jornada va resultar mogudeta. Al voltant de les 9.00h del matí, Alzina partia del Club Nàutic de S'Arenal. A bord, els patrons Jaume Amengual, Gabriel Rosselló; tripulació, en Jaume Rosselló i n'Andoni, i finalment en Joaquim Marcos i jo.


Del Club Nàutic S'Arenal al moll de Palma.
Fot. Jaume Rosselló

La travessa, que va haver de fer-se a motor per a poder complimentar els horaris i l'ajustada programació, va resultar molt agradable gràcies a que el temps ens va acompanyar. Mentre navegàvem, varem tenir la possibilitat d'explicar aquesta activitat al programa Ones de Mar de IB3 ràdio.

A l'arribada al moll, ja ens esperava impacient el primer grup.També s'hi anaren apropant diversos espectadors: tant aquells que s'havien informat de l'activitat gràcies a la resenya donada al diari Ultima Hora; com d'altres que no havien arribat a temps en la seva sol.licitud, o d'altres espontanis que simplement passejaven pel moll. Mentre Alzina anava embarcant i passejant als viatgers, els que quedavem a terra podiem parlar amb la gent que s'hi acostava. A l'arribada de la passejada, els viatgers rebien un calendari de l'associació.




Alzina va generar expectació entre els vianants


Entre les anècdotes més commovedores que podem contar-vos tenim la de n'Emili, un jubilat que gaudeix passejant pel moll de Palma i què somia en navegar amb La Balear; o la d'en Pau, un nin de tres anys que li demanava a sa mare d'anar en vaixell perquè mai no havia anat; o la de les petites Marta i Natàlia que volien veure pirates... o la d'una dona de nacionalitat argentina que ens va dir que portaria aquest record al seu país, o la d'uns turistes alemanys als quals els va cridar molt l'atenció l'Alzina.


Fot. Jaume Rosselló


Fot. Maria de los Angeles Llaneza


Aquestes sortides han estat interessants per poder tenir un contacte amb el públic de manera directa. Hem comprovat que el públic familiar local és important i que està disposat a seguir activitats culturals en el seus moments de lleure. Hem comprovat que el públic forà s'integra i segueix amb molt interès la nostra cultura, així que els hi hem de posar a l'abast. També hem sabut que no els arriben les propostes, que no coneixen els programes i que si aquesta vegada els ha arribat, ha estat pel programa de Sant Sebastià; així que haurem de mirar de què manera els podem informar...





Encara que haviem previst que les sortides serien més llargues, la gran demanda ens va obligar a que aquestes es fessin a motor i que fossin d'uns trenta minuts de durada. Tots els participants ens varen dir que se'ls havia fet molt curta.

És evident, i vull tornar a insistir en el tema, que a nosaltres, els agents implicats en la gestió del patrimoni marítim ens cal dotar de sentit i omplir les diferents propostes mitjançant programes diversificats i de qualitat que resultin atractius a la vegada que sòlids i pedagògics. Elements patrimonials com Alzina, són mitjans claus per a establir els lligams necessaris entre nosaltres -emissors- i el públic -receptors- dels diferents missatges. Ara bé, aquestes tasques precisen la definició prèvia dels receptors als que volem arribar i els missatges que volem emetre.

Experiències pilot com aquesta, ens permeten establir i definir la nostra participació i la forma en què aquesta s'haurà de portar a terme. Potser en un futur la proposta podria ser la de posar una parada marinera amb participació d'altres embarcacions, música, diferents tallers, ambientacions teatrals de personatges mariners...Potser en un futur, i malgrat que Sant Sebastià sigui en hivern, la ciutat de Palma podria deixar una porta oberta a la mar en les festes del seu patró. No?

FESTES DE SANT SEBASTIÀ

Encetam l'any amb una activitat per a les festes de Sant Sebastià de Palma.

El proper dissabte dia 23 de Gener, l'AAMMM organitza juntament amb el Club Nàutic S'Arenal unes sortides lúdiques amb l'Alzina.

L'activitat es portarà a terme al moll de Palma (Escala Reial) des de les 10.00 h fins les 13.00.

Per tal d'organitzar les sortides, i ja que la capacitat està limitada a 6 persones per viatge, vos pregam vos poseu en contacte amb nosaltres mitjançant aquest blog (llautalzina@gmail.com) per enregistrar-vos (informació del total de persones; el nom d'un responsable i un número de telèfon de contacte).

L'activitat és gratuïta, encara que està sotmesa a les condicions meteorològiques.

Esperam siguin del vostre interès i pogueu disfrutar.

Vos esperam!

BONES FESTES I FELIÇ 2010

Ja a punt d'entrar en les festes nadalenques i d'enllestir aquest any, volem dedicar una petita entrada al nostre blog per tal de dessitjar-vos un bon Nadal i un bon any nou. Esperem que el 2010 ens sigui satisfactori i potser generòs en algunes de les nostres peticions. Per la nostra banda, dir-vos que continuarem fent feina amb la constància i en la mesura que ens sigui possible.

Dues coses vos deixam en aquest post, que serà un dels darrers de l'any:

-D'una banda les nostres petites recomanacions per la carta dels Reis o del Pare Noel:

-Per tots aquells que vulguin fer un poc de pràctica amb el seu francès dues reimpressions d'obres de finals del segle XIX. Es tracta de clàssics que segurament molts de vosaltres ja coneixeu, ja que pertanyen a la prestigiosa editorial Ancre. Per si de cas a algú li ve de nou, aquí els teniu:

-Vence, J.; Bateaux et embarcations à voilure latine.1897

Es tracta d'una obra escrita per un enginyer naval amb la intenció de fer un petit manual que servís a tot aquell disposat a construir embarcacions.

L'obra conté tant plànols, amb detalls sobre les embarcacions tractades; així com aspectes sobre les diferents maniobres, fent menció a la dita provençal que recorda:
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
(si no em coneixes no em toquis)
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"


-L'altra obra és un tractat de construcció de veles:


-Merlin, J.; Traite pratique de voilure. 1865

L'obra s'estructura en tres parts:

-El primer capítol ens parla dels plànols i les mesures així com dibuixos que es feien per a totes les tipologies de veles.

-El segon capítol dóna les recomanacions per a tallar les veles; mentre que en el tercer capítol se'ns explica la confecció així com la reparació i la modificació de les veles.





A més a més d'aquests clàssics (trobareu tot el catàleg a la seva web: www.ancre.fr) també aprofitem per recomanar-vos una altra obreta, editada ja fa uns anys, i en aquest cas relacionada de manera indirecta amb el món marítim ja a partir del llenguatge i de la comunicació aprofita el rerefons dels fars, i en concret els cinc fars de l'illa de Menorca, per articular un suggerent i evocador discurs.


Ramon-Cortes, Ferran.; La isla de los 5 faros. Un recorrido por las claves de la comunicación.
Ed. RBA integral. Barcelona. 2005.



Finalment, a mena d'agraïment a tots aquells, que, ja sigui d'una manera o d'altre heu participat i contribuït al projecte Alzina, una petita selecció de les escenes més entranyables que hem pogut compartir. Esperem que el 2010 ens pugui complaure amb un altre bon grapat.