I Trofeu Illes Balears - Club Nàutic Sa Ràpita

Fotografia Pep Lluís Miró - Mallorca Press

Malgrat les adversitats, el darrer cap de setmana del mes de maig, l'Alzina ha participat en el I Trofeu Illes Balears. En Tem Tomàs i en Pere Bonet s'han responsabilitzat dels trasllats de l'embarcació entre el Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic Sa Ràpita, lloc de celebració de la regata.

En Jaume Amengual patronejà l'Alzina a les proves disputades el dissabte i el diumenge. Entre els tripulants que hi varen anar a bord hi troban a n'en Jaume Rosselló, en Bernat, na Marga.

Volem agrair a totes les persones mencionades i a les que no hen esmentat però que han posat el seu granet per tal de fer possible la participació de la barca en aquest esdeveniment.

Volem també destacar la participació d'embarcacions de l'illa veïna, Menorca, com el Besitos.

VELES de COTÓ

Agraeixo en primer lloc al nostre amic Jaume Rosselló el seguiment que en fa a la seva web de les activitats que estem realitzant a bord del nostre llagut. El títol d'un dels seus comentaris, "Les veles de l'Alzina", em serveix d'excusa per a plantejar una qüestió que està passant desapercebuda.

Confeccionades per Josep Matheu Blanquet, un dels millors mestres artesans de les nostres illes, les veles de l'Alzina són de cotó. Amb els punys reforçats amb retalls de pell i la ralinga sargida per fora, es constitueixen per elles mateixes en un dels elements més interessants del conjunt, tant des d'un punt de vista estètic com etnològic. Això sense comptar amb l'harmoniosa disposició dels vessos i de les faixes de rissos, que augmenta encara més l'interès.

Un altre dia parlarem de l'eixàrcia que, tal i com haureu observat a les imatges que circulen per la xarxa, és d'allò més austera, ... i encara ho serà més. Amb tot, aquestes dades no revestirien major transcendència si no fos perquè la immensa majoria d'armadors de la flota llatina han optat al llarg d'aquests darrers anys per altres materials més moderns a l'hora d'aparellar les seves barques. No és que ho qüestioni, ans al contrari, sóc el primer que participo sempre que puc a les regates que es convoquen de cap a cap d'any. D'altra banda, no cal oblidar que d'ençà de les darreries dels anys vuitanta són moltíssims els bastiments que s'han recuperat per tal d'incorporar-los als circuits esportius, als que també hauríem d'afegir els de nova construcció. Tenim l'exemple del Llatí (1994) i del Nicator (1997), dos bots de vint-i-cinc pams d'eslora dissenyats i construïts pel meu pare, Antoni Munar Colom, amb la clara finalitat d'obtenir el seu màxim rendiment navegant a vela, i així ho constaten les seves enfuades línies d'aigua. També hem d'incloure el bot Cabrera (2007), construït pels alumnes de l'Escola de Mestres d'Aixa del Consell de Mallorca sota la direcció de Jaume Cifre Bermejo.

No cal dubtar, doncs, que el saludable esperit competitiu que presideix aquestes convocatòries és el factor que més ha contribuït a la preservació i dinamització de la flota, però que no s'enfadin alguns patrons si dic que aquest mateix esperit sovint tendeix a desvirtuar la genuïnitat dels bastiments i de llurs respectius aparells, al manco des d'una perspectiva rigorosament patrimonial.

Competició esportiva versus preservació del patrimoni flotant.

Són ambdós conceptes irreconciliables?. Durant el transcórrer de les jornades sobre marina tradicional celebrades l'any 1998 a Palamós (Promediterrània-98, 27 i 28 de juny), - organitzades per L'Estrop, l'Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca d'aquesta mateixa localitat de la Costa Brava -, ja vaig manifestar els meus dubtes envers aquesta espinosa qüestió, fonamentant la meva intervenció en l'exposició dels detalls que separen ambdues tendències fins al punt de convertir-les en incompatibles, sobretot si tenim en compte la guerra de materials que es desfermà a la primeria i que provocà una pèrdua significativa de registres, així com la introducció de modificacions agressives que afectaven l'estructura del vaixell o el seu disseny original. Sortosament, les darreres actualitzacions sofertes pels reglaments de regata han corregit algunes d'aquestes desafortunades tergiversacions, compaginant sensibilitats i establint uns mínims tàcitament acceptats.

Aquell plantejament provocà en el seu moment l'enfadament i el rebuig d'un sector d'armadors i segueix induint hores d'ara enceses discusions, sense oblidar l'escissió que patí la classe de vela llatina i que s'atribuí al nucli dur d'un grup radical de talibans encapçalat per David Oliver Ramon, un mullah d'allò més integrista amb el que algunes vegades m'han relacionat si bé m'agradaria clarificar que no hi tinc res a veure.

En qualsevol cas i a pesar que estem parlant de móns no del tot antagònics, però que representen maneres de pensar i navegar diferents, del diàleg constructiu entre els defensors d'ambdues opcions sorgí el respecte i la impressió compartida de contribuir a la consecució d'un mateix propòsit. Al capdavall, allò que ens separa és la curolla que ens empeny a desenvolupar una mateixa activitat, ... navegar, i no crec pas que sigui un escull infranquejable. Personalment, gaudeixo igual d'embarcar-me amb el Nicator i lluitar per virar els primers la boia d'arribada, que de sortir per fora amb l'Alzina i governar maniobres més tradicionals, participant a les trobades de barques clàssiques. Crec que d'això se'n diu osmosi.

Malgrat tot, trobar la justa mesura no resulta gens fàcil. Noltros som els primers que ens hem topat amb tota mena de dificultats a l'hora d'aparellar l'Alzina. M'estic referint a tots aquells elements que no s'avenen amb el nostre discurs, però que ens hem vist obligats a incorporar perquè així ho exigeix l'autoritat marítima i el sentit comú. Són elements vinculats al govern de la barca i a la seguretat de llurs tripulants, que hem procurat ocultar o dissimular tot perseguint l'objectiu de preservar al màxim l'autenticitat del llagut per tal de convertir-lo en eco-museu flotant.

Un cop definits els eixos entorn als quals vertebrem cadascun de nosaltres les respectives actuacions, igualment legítims, caldrà abordar el tema que ens ocupa.

Llegendes urbanes.

A pesar del que hem exposat fins ara, si optes pel cotó a l'hora de confeccionar les teves veles sorgiran veus crítiques que qüestionaran la rendibilitat d'aquest tipus de teixit. Al llarg d'aquests darrers anys he escoltat hipòtesis de tots els colors: "... de veles de cotó ja no se'n fan, aquest material ha deixat de comercialitzar-se", "el cotó és molt delicat i sempre hi hauràs d'estar al damunt", "el cotó es podreix, el seu manteniment resulta molt costós i al cap d'un parell d'anys hauràs de comprar unes veles noves".

Per tal de rebatre aquests postulats hauria de bastar que us contés que mentre no disposàrem dels diners suficients per a comprar unes veles noves, en David Oliver i jo sortírem a navegar en nombroses ocasions amb les del llagut Grumete, que ens regalà el meu pare i que foren confeccionades allà cap als anys seixanta. Quaranta i busques d'anys després efectuàrem els primers assajos amb el Nueva Catalina fent servir un triquet i un floc que, a pesar del temps transcorregut, lluïen d'allò més bé. També haig de dir que no guanyàrem cap regata i que gairebé sempre arribàvem els darrers, però ja hem parlat abans d'aquest tema i no cal insistir-hi més, ... el cas és que arribàrem.

En certa mesura, aquestes reminiscències palesen la pèrdua de la memòria col·lectiva, un dels aspectes que més ens preocupen. A pesar de tot, la cadena de transmissió oral no s'ha trencat i els nostres pares o els nostres avis ens poden explicar amb tota mena de detalls com ho feien per a conservar les veles en condicions òptimes d'ús, ... només els hem d'escoltar.

Què fem si plou i les veles s'impregnen d'aigua de pluja?. Convé netejar-les sovint amb aigua dolça per tal d'eliminar el salnitre adherit?. Són preguntes que només un cercle reduït d'entesos saben respondre amb autoritat, però per tal de no perdre el fil argumental ja trobarem altres ocasions per a parlar del seu correcte manteniment, que d'entrada us confessaré que no resulta gens dificultós, tant i més si considerem que actualment existeixen empreses que es dediquen al tractament i neteja de qualsevol tipus de material, ja bé sigui aquest sintètic o natural.

Mentrestant, que quedi clar que el cotó és un teixit de gran qualitat i que la seva durabilitat va més enllà de la que pugui oferir qualsevol altra matèria primera. Ho dic sobretot perquè, si del que estem parlant és d'alta competició, unes veles de dacron o de kevlar també s'han de canviar de tant en tant perquè amb el propi ús es deformen i deixen de ser competitives.

Ja que hem abordat aquest assumpte m'agradaria afegir un nou dilema, aquesta vegada des d'una perspectiva més ecològica. El cotó és un teixit cent per cent natural, al manco el que hem escollit per l'Alzina, una circumstància que en comptes de distorsionar els nostres esquemes el que fa és enriquir-los i omplir-los de continguts. Pensen alguns que és aquesta una aposta massa expeditiva i dubten del seu assoliment, però és molt més respectuosa amb l'entorn, molt més neta. És un model basat en l'ús de matèries primeres naturals, renovables i reciclables.

Què fem amb unes veles de kevlar o dacron quan deixin de ser útils?. Quin segon ús podrien rebre?. Es poden reciclar?. El cotó, en canvi, resulta més rendible i un cop finalitzat el seu cicle útil llur reciclatge no genera cap tipus de problema.

El temps acabarà per dilucidar qualsevol dubte i si les nostres expectatives es compleixen, transcorreguts vint anys l'Alzina seguirà arborant les mateixes veles, ... i si per mala sort els hem de reparar i porten algun pegat o retall, doncs encara semblaran més autèntiques. Ja en parlarem arribada l'hora i si m'haig de retractar ho faré, però n'estic segur de guanyar aquestes messions i que passaran molts més anys abans que ens plantegem la necessitat de substituir-les per unes de noves. Fins i tot després seguiran suscitant un indubtable interès museològic.

Altres fórmules més ràpides d'aclarir dubtes: sortiu a navegar amb nosaltres i comprovareu la versatilitat del nostre aparell i la consistència de les veles, circumstàncies que com ja he dit abans i amb total independència de la qualitat del teixit, s'han d'atribuir a l'art i a la professionalitat del mestre veler que les confeccionà.

______________________

Antoni Josep Munar Reus

Navegació amb l'Alzina.

Badia d'Alcúdia (4-4-09). Fotografia David Oliver

Bocana moll d'Alcúdia (5-4-09). Fotografia Jordi Nadal

Badia d'Alcúdia (5-4-09). Fotografia Jordi Nadal

Moll d'Alcúdia (4-4-09). Fotografia Jordi Nadal

De mica en mica, l'Alzina a més de ser una barca on es navega a la manera tradicional és també un punt d'encontre per trobar i gaudir de l'amistad de gent que estima la mar.
Esperam que "el camí sigui llarg, ple d'aventures i de coneixences.....".

III Trobada d'embarcacions tradicionals de vela llatina. Moll d'Alcúdia

A la trobada d'Alcúdia d'enguany hem pogut gaudir de dos dies de navegació excelents. La tripulació de l'Alzina va estar formada per en Toni Pep, en Tomeu, n'Omaira, en David i en Biel. El diumenge, en David "desertà" i en el seu lloc venguè n'Alejandro, na Gabriela i el seu fill.

L'organització ha sigut perfecte i hem quedat amb ganes de tornar-hi l'any que ve. La barca s'ha comportat molt bé, tant en el transport com en la navegació a vela durant la trobada.

III Trobada d'embarcacions tradicionals de vela llatina. Moll d'Alcúdia

Després de l'avarament per procedir al manteniment anual de la pintura, l'Alzina ja és troba al Moll d'Alcúdia per participar en la trobada. Us hi esperam

Programa d'activitats:

http://www.associaciovelallatinamallorca.cat/documents/esdeveniments/any2009/trobadabarquesalcudia.doc

Avarada

Avui s'ha avarat la barca al Club Nàutic S'Arenal per tal de procedir al pintat anual tant de l'obra viva com de la coberta i obra morta. Està prevista una estada terra d'uns quinze dies. Esperam tenir-la a punt per desplaçar-nos al Moll d'Alcúdia, per assistir a la III Trobada de barques clàssiques.
Encara sou a temps per apuntar-vos tant als trasllats com per formar part de la tripulació que participarà als dos dies de navegació que es faran durant la trobada.
Contacteu amb tequineta@yahoo.es

MEMÒRIA 2008

La recuperació i posterior dinamització de l'Alzina ha estat possible gràcies a l'altruïsta participació d'un grup d'entusiastes que romanen en l'anonimat i crec que és ben just que donem a conèixer al gran públic la seva identitat.

Sé que la lectura d'una memòria resulta monòtona i tediosa, però la seva publicació servirà per a retre'ls un merescut homenatge. Abans, però, m'agradaria fer menció de la decidida intervenció d'un gran amic nostre que no hi figura perquè les seves gestions es remunten anys enrere, és a dir, que fou ell qui sembrà les primeres llavors. M'estic referint a Josep Massot Tejedor, advocat i secretari de l'anterior junta rectora de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. Ell fou el principal promotor del Projecte La Nau i supervisà la donació del llagut, a més de redactar l'informe que determinà la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural.

Gràcies Josep, de tot cor.

___________

Any 2008. Dinamització del llagut Alzina. Actuacions portades a terme durant el transcórrer de l'exercici.

30/01 Redacció i signatura del conveni de col·laboració mitjançant el qual s'estableix l'ús compartit de l'embarcació entre el Club Nàutic Arenal (en endavant CNA) i l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca (en endavant AAMMM). Les despeses de manteniment correran a càrrec de l'AAMMM, mentre que el llagut disposarà d'un amarrament a les instal·lacions del club i de trenta dies anuals d'avarament gratuït.

_______

06/02 Remolc del llagut des de Portocolom, on romania amarrat en roda, fins al CNA. Temps invertit: cinc hores de travessia en condicions de bonança. Hem disposat en tot moment del suport logístic del CNA, que s'ha responsabilitzat de les següents maniobres:

- Pel que fa a la llanxa del comitè de regates que ens ha remolcat, el dia anterior es procedí al seu trasllat fins al Club Nàutic Portocolom, a la junta directiva del qual cal agrair que ens permetessin amarrar-la gratuïtament a les seves instal·lacions.

- Trasllat a primera hora del matí amb una furgoneta del mateix comitè de regates, dels quatre tripulants fins al punt de partida.

- Inici del remolc. Antelm Tomàs Martí i un mariner assignat pel CNA s'han rellevat per a fer timó amb la llanxa, mentre que Gabriel Rosselló Torres i qui subscriu aquestes línies hem fet el mateix amb l'Alzina.

- Avituallament.

- Seguiment permanent de la travessia.

Incidències: Vies d'aigua detectades en ambdós costats de l'obra viva, a l'alçada de les taules bocals. Exhauriment de l'aigua acumulada a l'interior.

_______

13/02 Constitució d'un comitè d'experts que definirà les particularitats del plànol vèlic, de l'arboradura i l'eixàrcia. La nostra proposta contempla la recuperació d'un aparell clàssic i parteix de l'estudi previ d'un extens fons gràfic i documental. Membres del comitè: Manuel Gómez Planas, David Oliver Ramon, Ignasi Barceló Fullana, Antelm Tomàs Martí, Gabriel Rosselló Torres i un servidor.

_______

29/02 Consultes adreçades als nostres col·legues eivissencs, menorquins i catalans per tal de contrastar les proporcions dels aparells que arboren les seves barques. Fem extensiu el nostre agraïment a Antoni Tur Riera i a Josep Gornés.

_______

14/03 Nova reunió del comitè d'experts en el local social del CNA.

_______

27/03 Entrevista amb Francesc Cladera Pomar, Director General de Medi Ambient del Consell de Mallorca, per tal de sol·licitar la intervenció dels alumnes de l'Escola de Mestres d'Aixa en el muntatge del motor nou i dels seus complements, petició que ens ha estat concedida. Amb l'assistència de Joan Manel Pons Valens en qualitat de tècnic de patrimoni marítim, de Gabriel Rosselló Torres en representació del CNA i de qui subscriu aquesta memòria en representació de l'AAMMM.

_______

28/03 Avarament de l'Alzina a l'esplanada del CNA.

_______

01/04 Seguint les recomanacions de Jaume Cifre Bermejo, mestre d'aixa que dirigeix les obres, hem adquirit el material necessari per a la seva execució: pi vermell, pi galleg i tauler fenòlic. Trasllat del material a la nau de Son Bonet a càrrec de l'empresa proveïdora, Bargar, s.a.

_______

02/04 Inici de la intervenció dels alumnes, que es perllongarà durant aquestes properes setmanes. Aquesta contempla l'ajustament de les bancades del motor, la seva compartició i insonorització, el calafatament dels coments afectats i la fixació d'un romball a l'amura de babord, la confecció de pallols, clavilles, d'un arganell i una mampara per a protegir el pou d'àncores, així com la fixació dels travadors i sabates que subjecten les forques en el costat d'estribord. Gairebé de forma simultània, els mecànics de l'empresa Talleres Rigo-Vidal han aliniat el motor, procedint també a la instal·lació de tots els seus complements: eix, bocina, hèlix, dipòsits d'aigua i combustible, filtres, bateries, quadre de comandaments, etcètera.

L'AAMMM ha pogut assumir aquestes despeses gràcies al descompte aplicat per l'empresa instal·ladora i a les aportacions efectuades per la Fundació Drac i la Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

_______

10/04 Nou proveïment de material: pi galleg per a la confecció dels pallols i d'una mampara proveïda d'un portell, així com el tauler fenòlic per la compartició del motor.

_______

11/04 Proveïment d'un tronc corbat d'alzina per a la confecció d'un arganell. Trasllat de la peça escalabornada fins al CNA.

_______

23/04 Desmuntatge del pal major efectuat pel servei de marineria del CNA. Adquisició d'oli fungicida per a la protecció dels elements de l'arboradura, així com de la regala, els cordons, les bites, els corbatons i el capirol de la barca.

_______

15/05 Capitania Marítima de Palma. Tramitació per part de l'AAMMM de l'actualització de la titularitat del vaixell en el Registre Marítim.

_______

19/05 Un cop finalitzada la primera fase de les obres s'ha procedit a pintar l'obra viva del llagut. Empresa Jeroni Llull.

_______

23/05 Exitosa fusa de l'embarcació sense que s'hagi detectat cap anomalia o via d'aigua.

_______

03/06 Sortida amb els mecànics que han intervingut en la instal·lació del motor per tal de comprovar-ne llur correcte funcionament. La potència és tal volta excessiva, però arribada l'hora de cobrir singladures més llargues ho agrairem. Càrrega de 30,63 litres de combustible.

_______

09/06 Amidament de l'aparell efectuat pel mestre veler Josep Matheu Blanquet, que s'encuidarà de confeccionar la vela major i una pollacra.

_______

08/07 Primera inspecció realitzada per Josep Miquel Dalmau, tècnic de l'empresa ECA, autoritzada pel Ministeri de Foment. La revisió del bastiment i de les obres efectuades ha resultat possitiva. Hem aprofitat l'avinentesa per a llastar la barca amb boldes i per protegir el pou d'àncores mitjançant la disposició de sacs per tal d'evitar el fregament dels ferros o de la cadena.

_______

10/07 Confecció de les maniobres més importants de l'eixàrcia a càrrec del mestre xarxer Jaume Amengual Serapio.
_______

11/07 Durant el transcórrer de la setmana hem netejat la barca, hem repassat alguns detalls de l'obra morta i hem protegit els elements de l'arboradura, les forques, els cordons i la regala.

_______

12/07 Presentació oficial de l'Alzina a les instal·lacions del CNA. Assistència d'autoritats. Organismes representats:

- Conselleria de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

Catalina Julve Caldentey, Francesc Cladera Pomar, Joan Manel Pons Valens i Jaume Cifre Bermejo.

- Vicepresidència i Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

Joana Lluïssa Mascaró.

- Direcció General de la Mar del Govern de les Illes Balears.

Bartomeu Calafell Salom i Bernat Oliver Font.

- Ajuntament de Llucmajor.

Lluc Tomàs Munar.

- Ajuntament de Palma.

Ferran Tarongí.

- CNA.

Gabriel Dolç Mateu i Gabriel Rosselló Torres.

- AAMMM.

Hortènsia Blanco Sánchez.

Després de la intervenció dels representants de les institucions abans esmentades, mossèn Bartomeu Pont ha procedit a beneir la barca. Mentrestant, s'ha oferit un refrigeri als assistents i els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'esdeveniment publicant els pertinents reportatges a la premsa i televisions locals.

_______

21/07 Compra del material de seguretat i d'un ràdiotransmissor per tal de despatxar l'embarcació a cinc milles de la costa. Empreses proveïdores: Ferreteria La Central i Intelec Centre Nàutic, s.l. respectivament.

_______

01/08 Adquisició d'elements de seguretat i fondeig (Ferreteria La Central). Estiba del material a bord del llagut. A tal efecte, les butxaques o prestatges i els pallols confeccionats pels alumnes de l'escola taller han resultat de gran utilitat. Càrrega d'aigua potable (110 litres) i de combustible (78,83 litres).

_______

06/08 Segona inspecció portada a terme per Josep Miquel Dalmau en representació de l'empresa ECA, que s'encuidarà de tramitar davant la Capitania Marítima de Palma el pertinent certificat de navegabilitat.

_______

28/08 Ens hem desplaçat amb n'Ignasi Barceló Fullana fins a Cala Rajada per tal de recollir informació relacionada amb el llagut. Ens hem entrevistat amb Jaume Fuster Alzina, gerent de l'Institut Social de la Marina, que ens ha promès que revisarà els arxius a la recerca de qualsevol dada vinculant. També hem obtingut el mateix compromís de Joan Ramon Esteva i Jeroni Ferrer, patró major i secretari de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada, respectivament. D'altra banda, hem recollit patrimoni immaterial enregistrant les converses mantingudes amb diverses persones d'edat avançada, que ens han aportat valuoses dades referents a la història del vaixell, del mestre que el construí i dels primers armadors.

_______

30/08 Prova de natació. Participació de l'Alzina a la travessia que es celebra anualment des de la Platja de Sant Antoniet fins a Cala Mosques. Trasllat d'alguns dels participants fins al CNA.

_______

31/08 Celebració del Dia de la Vela a les instal·lacions del CNA. Sortida testimonial amb el llagut.

_______

02/09 Contactes establerts amb els nostres companys de Cala Rajada, que ens han posat al corrent de les gestions realitzades. Dissortadament, només es conserven documents oficials d'ençà de l'any 1958, data a partir de la qual el llagut ja operava a la badia de Palma. Agraím en qualsevol cas a Jaume Fuster, Joan Ramon Esteva i Jeroni Ferrer el seu esforç.

_______

05/09-07/09 Celebració de la Diada de Mallorca al CNA.

- Divendres. Jornada inaugural. Conferència a càrrec d'Ignasi Barceló Fullana exposant la història del llagut, així com els resultats obtinguts de les gestions prèviament realitzades a Cala Rajada.

- Dissabte. Primera regata suspesa a causa del mal temps. Joan Mario Rabassa Fiol, mestre d'aixa titulat, ens ha oferit una conferència basada en l'emmotllament en fred aplicat a la construcció naval.

- Diumenge. Segona regata, amb la sortida testimonial de l'Alzina. Dinar de germanor i lliurament de trofeus.

_______

10/09 Entrevista realitzada per un equip de redacció d'IB3 TV. Continguts emesos dins el context del telenotícies de l'endemà.

_______

12/09 El mestre artesà Josep Matheu Blanquet ens ha lliurat la vela major i el floc de cotó amb les ralingues sargides per fora. Dies abans realitzàrem un senzill reportatge fotogràfic que recull el treball manual i la tècnica aplicada.

_______

22/09 Pagament dels serveis oferits per l'empresa ECA, amb la consegüent obtenció del certificat de navegabilitat que ens permet operar a cinc milles de la costa embarcant un total de nou tripulants.

_______

24/09 Entrevistes realitzades per un equip de redacció de TV Mallorca dins el context d'un programa monogràfic que s'emetrà a partir del proper mes de novembre. Amb les següents intervencions:

- Conselleria de Medi Ambient del Consell de Mallorca. Escola taller de mestres d'aixa: Joan Manel Pons Valens i Jaume Cifre Bermejo.

- CNA: Gabriel Rosselló Torres en qualitat de vicepresident de l'entitat.

- AAMMM: Hortènsia Blanco Sánchez i Antoni Josep Munar Reus.

_______

25/09 Adquisició d'escuma ignífuga per tal d'insonoritzar el motor (Planisi, s.a.). Quan a la seva complicada compartició, cal destacar la bona feina executada pels alumnes de l'escola taller.

_______

02/10 Davant l'absència de Jaume Cifre Bermejo, que gaudeix d'unes merescudes vacances, en Josep Florit, un dels oficials que treballen a la drassana, ha pres nota de les tasques pendents: instal·lació de clavilles, fixació dels travadors de les forques, adaptació dels pallols, reparació d'un quarter, etcètera. La pluja i el mal temps han dificultat seriosament l'execució dels esmentats treballs.

_______

04/10 Enferiment de les veles, amb la participació de David Oliver Ramon, Antelm Tomàs Martí, Gabriel Rosselló Torres i un servidor.

_______

13/10 Hem anulat la sortida prevista amb el llagut a causa del mal temps. Tripulants convocats: Antoni Muntaner Amorós, Francesc Gomis Massanet, Gabriel Rosselló Torres i Antoni Josep Munar Reus.

_______

18/10 Exitosa sortida amb l'Alzina. Tripulants convocats: David Oliver Ramon, Gabriel Rosselló Torres, Francesc Gomis Massanet, Ignasi Barceló Fullana i Antoni Josep Munar Reus.

_______

24/10 Les sortides efectuades ens han permès detectar alguns problemes relacionats amb l'eixàrcia i al correcte govern de les maniobres, que s'han resolt gràcies a la intervenció del mestre xarxer Jaume Amengual Serapio. Disposició d'un reforç de pell a les maniobres més compromeses i confecció de quatre defenses d'espart.

_______

27/10 Pagament de factures:

1) Funda de lona impermeable per a la protecció de la vela major, que podrà romandre sempre enferida (Velera Josep Matheu).

2) Neteja de l'embarcació. Adquisició d'una mànega i dels seus complements segons les següents factures:

2.a) Ferreteria Molinar. Mànega i difusor.

2.b) CNA. Adaptador.

3) Despeses vinculades a la festa de presentació del llagut segons factura emesa pel CNA, que assumeix la meitat del cost total del catering.

_______

16/11 Sobre les entrevistes realitzades el dia vint-i-quatre de setembre per un equip de periodistes de TV Mallorca. Emissió del programa Cròniques, amb el títol Mallorca i la Mar.

_______

06/12 Sortida amb l'Alzina. Tripulants convocats: Gabriel Rosselló Torres, Antelm Tomàs Martí, Albert Gualda Ripoll, Hortènsia Blanco Sánchez, David Oliver Ramon, Francesc Gomis Massanet i Antoni Josep Munar Reus. Preparació d'un taller de toponimia. El mal temps i la mar vella ens han impedit inspeccionar com cal els indrets que revesteixen un major interès lingüístic i etnològic.

_______

30/12 Contactes establerts amb el Club Nàutic de S'Estanyol de Migjorn i amb l'Ajuntament de Llucmajor per tal d'organitzar amb el suport del Club Nàutic S'Arenal una trobada d'embarcacions clàssiques a S'Estelella el mes de juliol de 2009.

________________

Antoni Josep Munar Reus