Diumenge dia cinc de juliol.
Nou hores de travessia que al final se'ns feren curtes.
Partírem del Portitxol molt prest, armant abans el botaló, i quan sortí el sol ja havíem avançat un bon tros. "La badia de Palma és molt ampla", - digué a pesar de tot en Toni Vidal, un amic nostre de Manacor que ens acompanyà i que està més acostumat a navegar per la costa de llevant. Per paga, tan bon punt divisàrem les primeres ratxes d'oratge hissàrem el floc.
Mentrestant, a l'alçada de La Regana férem una cosa força important, ... berenar de pa amb sobrassada vella. Els ciutadans no ho tenim tan bé com en Toni per a menjar pa bo i sobrassada feta en casa, ... i és clar, en David i un servidor ens hi abordàrem de valent. Aigua fresqueta, una mica més de pa i dels botifarrons que vaig portar de ca nostra no en quedà ni un.
I ara ve la part més bona. Panxa plena, en David Oliver i en Toni agafaren pellet i a dormir s'ha dit. Els molt punyeteros feren servir les armilles salvavides de matalàs, ... i ja em diràs, des del Cap Blanc i fins que no arribàrem a Portocolom no es despertaren, ... i un servidor fent timó, ... tot sol com un ca. Aquests dos tenen una barra tremenda.
Sigui el que sigui, com que s'aixecaren d'allò més descansats, de sobte els entrà una hiperactivitat descomunal. "Què trobau al·lots si hissem la major?", ... i si el patró diu això, què hi poden fer els mariners?. "Quan hàgim deixat l'entrada del port, emproa't - em digué en David.
Floc arriat, a llevar la funda de lona que fem servir per a protegir la vela i amollar badafions. No faltaren espectadors ocasionals perquè a les dotze del migdia aquella zona estava força concorreguda, encara que no sé si les persones que s'embarquen a bord d'aquestes llanxes tan ràpides poden realment gaudir del paisatge o percatar-se de la presència d'altres barques. Tanmateix no entenen que els que naveguem a vela portem la maniobra restringida. Si al manco minvessin la marxa o naveguessin més per fora, però amb la dificultat afegida d'haver de sortejar les ones que provoquen el cert és que les maniobres que efectuàrem no resultaren gens senzilles. Amb tot, ens en sortírem prou bé.
Bufava de ponent amb baula de llebeig i després ho vaig entendre tot. En David tingué una gran idea, perquè tot plegat ens ajudà a distreure'ns. Per paga el vent ens entrava per l'aleta d'estribord i així és com navegàrem fins al Cap Vermell, amb la major que a més a més ens proveí de l'ombra sota la qual dinàrem poc després.
Albergínies farcides i un trampó amb dues llaunetes de tonyina, i venga mullar pa, ... i el règim a fer moltes grosses de punyetes. De postres, síndria fresqueta i altra vegada en Toni Vidal ens donà una alegria tremenda. Havia portat tres cervesetes ...!
Començava a distingir-se el Far de Capdepera amb claredat, a pesar de la calitja, i després de franquejar el Cap Vermell, - amb l'espectacular entrada de les Coves d'Artà, ... o de Capdepera com diria la meva mare que és gabellina -, decidírem arriar i plegar l'aparell, incloent el botaló. Quina guerra de baixa intensitat que tenen armada els artanencs i els gabellins.
Mentrestant, ja ens havíem posat en contacte amb el servei de marineria del Port de Cala Rajada, que ens indicà el lloc on finalment amarràrem l'Alzina de proa, just al costat de les barques de pesca, ... que és on li correspon romandre per naturalesa. D'això se'n diu dret adquirit. Seixanta-quatre anys després el llagut roman al moll de pescadors on es procedí a la seva primera fusa.
Eren les tres de l'horabaixa i el sol queia plomat. Sense cap ombra que ens amparés, hissàrem l'antena amb la vela ben plegada, acabàrem de fixar les maniobres, preparàrem el que havíem de desembarcar i tapàrem. Semblava com si ens haguéssim dutxat, però després de refrescar-nos una mica encara tinguérem temps de prendre'ns un cafè asseguts a la terrassa del bar del moll fins que arribà el nostre amic Biel Rosselló, que s'està recuperant d'una delicada intervenció a la columna i que no hauria de cobrir distàncies tan llargues conduint, però és més caparrut que el peix de xarxa i entre becar una estoneta després de dinar i veure la final de Wimbledon cómodament assegut al seu sofà, - què és el que farien la immensa majoria de mortals -, o passar a recollir-nos a n'aquella mala hora, escollí la segona opció. Així doncs, a la seva tossudesa hi hauríem d'afegir una certa dosi de masoquisme.
Aprofitaré l'avinentesa per a avançar-vos alguns detalls sobre el programa de les festes de La Mare de Déu del Carme (del 5 al 16 de juliol). Un calendari ben atapeït:
S'organitzarà un homenatge als hereus dels primers armadors del llagut i del mestre d'aixa que el construí.
David Oliver oferirà una conferència sobre l'aparell de l'Alzina durant la revetlla del dissabte.
Al llarg del proper cap de setmana hem previst efectuar un total de sis sortides guiades. Això és tant com dir que la tripulació se'n portarà una bona pallissa. Per cert, el comitè de festes ens ha confirmat que totes les places estan reservades.
Dia quinze participarem a la processó marítima i quan hagi finalitzat la cerimònia posarem rumb cap a la nostra propera destinació, Portocolom.
Us mantindrem informats.
_______________________
Antoni Josep Munar Reus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada