dijous 17 de desembre de 2009

BONES FESTES I FELIÇ 2010

Ja a punt d'entrar en les festes nadalenques i d'enllestir aquest any, volem dedicar una petita entrada al nostre blog per tal de dessitjar-vos un bon Nadal i un bon any nou. Esperem que el 2010 ens sigui satisfactori i potser generòs en algunes de les nostres peticions. Per la nostra banda, dir-vos que continuarem fent feina amb la constància i en la mesura que ens sigui possible.

Dues coses vos deixam en aquest post, que serà un dels darrers de l'any:

-D'una banda les nostres petites recomanacions per la carta dels Reis o del Pare Noel:

-Per tots aquells que vulguin fer un poc de pràctica amb el seu francès dues reimpressions d'obres de finals del segle XIX. Es tracta de clàssics que segurament molts de vosaltres ja coneixeu, ja que pertanyen a la prestigiosa editorial Ancre. Per si de cas a algú li ve de nou, aquí els teniu:

-Vence, J.; Bateaux et embarcations à voilure latine.1897

Es tracta d'una obra escrita per un enginyer naval amb la intenció de fer un petit manual que servís a tot aquell disposat a construir embarcacions.

L'obra conté tant plànols, amb detalls sobre les embarcacions tractades; així com aspectes sobre les diferents maniobres, fent menció a la dita provençal que recorda:
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
(si no em coneixes no em toquis)
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"


-L'altra obra és un tractat de construcció de veles:


-Merlin, J.; Traite pratique de voilure. 1865

L'obra s'estructura en tres parts:

-El primer capítol ens parla dels plànols i les mesures així com dibuixos que es feien per a totes les tipologies de veles.

-El segon capítol dóna les recomanacions per a tallar les veles; mentre que en el tercer capítol se'ns explica la confecció així com la reparació i la modificació de les veles.





A més a més d'aquests clàssics (trobareu tot el catàleg a la seva web: www.ancre.fr) també aprofitem per recomanar-vos una altra obreta, editada ja fa uns anys, i en aquest cas relacionada de manera indirecta amb el món marítim ja a partir del llenguatge i de la comunicació aprofita el rerefons dels fars, i en concret els cinc fars de l'illa de Menorca, per articular un suggerent i evocador discurs.


Ramon-Cortes, Ferran.; La isla de los 5 faros. Un recorrido por las claves de la comunicación.
Ed. RBA integral. Barcelona. 2005.



Finalment, a mena d'agraïment a tots aquells, que, ja sigui d'una manera o d'altre heu participat i contribuït al projecte Alzina, una petita selecció de les escenes més entranyables que hem pogut compartir. Esper que el 2010 ens pugui complaure amb un altre bon grapat.



video

dijous 10 de desembre de 2009

LA MUSEALITZACIÓ D'EMBARCACIONS TRADICIONALS

Com ja varem anunciar-vos mitjançant l’article aparegut en premsa amb data 20 d’octubre, i com també haureu pogut seguir en el blog abordelalzina, l’AMMMM ha iniciat un estat d’alerta pel que fa a les embarcacions dipositades a les Coves de Bellver. Malgrat que en un principi ens havia semblat que les condicions de l’espai podien ser molt favorables, en el transcurs del temps s’ha demostrat que no és així. Els processos de condensació que es produeixen per les altes temperatures de l’estiu, estant afectant la fusta i el ferro amb oxidació, despreniment de pintura, aparició de fongs i d’altres agressions, que a més a més estant actuant de manera molt ràpida. Fent-se evident que no és suficient una conservació de tipus preventiu, impossibilitada i agreujada perquè la mateixa estructura i configuració de les coves no ens deixa incorporar mecanismes alternatius de control de temperatura (ventiladors, deshumificadors...) no ens queda més remei que intervenir de manera directa.

La primera barca sobre la que actuarem és un gussi.



Gussi. Bastiment d´aproximadament 18 pams. Data dels anys 40. Es interessant, tant per seva la tipologia –de la qual ens resten molts pocs exemplars–. Fou una donació de l´Autoritat Portuària.

(Queda per confirmar si es tracta del bot que amb el fol. 1698 i nom A.P. II es construí a l’any 1949 a les Drassanes de Palma. El seu preu fou de 3000.- ptes[1] )









En el conjunt d'embarcacions que hem anant recollint durant aquest temps, hem distingit les funcions i les finalitats de cadascuna en base als criteris de:


-Estat de conservació.

-Representativitat

-Aspectes jurídics

En base a això, alguns dels bastiments tindran una finalitat museística: s'exposaran en sec i seran peces representatives de les diferents tipologies d'embarcacions tradicionals. En poques paraules, esdevindran peces de museus.

Una vegada diferenciada la seva posterior funcionalitat, cal definir les intervencions a les quals s'han de sotmetre. En aquest sentit, som conscients de què qualsevol manipulació sobre l'objecte suposa uns canvis: ja sigui perquè se li afegeixen elements nous diferents als propis; ja sigui perquè se li eliminen d'altres que formaven part de la seva entitat i unicitat. Per aquesta causa, cal deixar constància de les característiques del bé abans de ser manipulat, i per aquesta causa, s’ha previst una actuació de tipus arqueològic o “reparació” que atorgui a la peça un sentit d'autenticitat com a document històric.
L’encarregat d’aquesta tasca serà el mestre d’aixa Joan Rebassa, (antic alumne de l’Escola Taller de Mestres d’Aixa).

Una vegada instal·lada en la drassana. S’ha començat amb el procés:


1-Neteja i eliminació de la capa/es de pintura

La primera intervenció que s'ha fet ha estat la seva neteja i l'eliminació de la pintura (utilitzant les tècniques el menys agressives possibles i intensificant el treball manual). La realització d'aquesta feina ens ha demostrat que no hi havia d'altres restes de pintura diferents a la de la capa superior. Això deixa en evidència que el bastiment degué ser comprat i utilitzat des del primer moment per i per a l'Autoritat Portuària.

2-Consolidació: Determinació dels elements que han de ser eliminats i d'aquells que han de ser incorporats

Una vegada ja s’ha netejat i retirat la pintura han aparegut de manera molt més visible els mals que l’afecten.


Cal dir que la fusta es conserva en la seva major part en bones condicions. No presenta restes d'humitat, està seca i només dues quadernes del seu costat d'estribord hauran de ser substituïdes de manera parcial per haver estat afectades per l'acció de microorganismes. No cal, aleshores, cap tractament de desinfecció. Sí que s'ha de destacar que, ja sigui per haver estat copejada o recolzada de manera incorrecta, s'ha produït el moviment i separació de la seva posició original d'algunes quadernes que apareixen alçades i des clavetejades (sobretot a la seva popa i a la seva banda de babord) i que hauran de ser reconduïdes a la seva posició original. La quilla haurà de ser substituïda en algunes de les seves parts per tal que l'estructura de l'embarcació es mantingui i també s’haurà d’intervenir al tapament de proa i a la bancada de popa ja que ambdues presenten afegits amb fustes que no es corresponen amb l’embarcació.




3-Estabilització de la peça.

Basant-nos en els criteris d'una intervenció mínima, de l'obligació de deixar oberta la seva lectura o el reconeixement de les intervencions i afegits realitzats, així com aplicant el criteri de reversibilitat i compatibilitat, es pretén que el resultat de la intervenció ens mostri un prototipus en les seves línies estructurals més pures. Per tal raó, encara que s’haurà de protegir la fusta per a la seva presentació final, la seva presentació serà sense pintar; és a dir mostrant el bastiment i la seva estructura de la manera més simple i neta.


4-Exposició final.

Una vegada ens sigui possible saber on romandrà dipositada i exposada la peça caldrà determinar que l’escenari sigui adequat per a la seva conservació i manteniment. Encara que estem treballant algunes hipòtesi sobre el seu emplaçament final, no hi ha cap decisió al respecte, així que de moment, ens reservem la informació.


[1] Palmer Grua, J.; Cent Anys de Mestres d’Aixa a Mallorca. Ed. El Tall, 1994. Palma, TII, p.160.

dilluns 7 de desembre de 2009

LA PRESIDENTA DE LA ASOCIACION ENTREVISTADA EN IB3 RADIO

Hortensia Blanco, ha sido entrevistada en el programa de IB3 radio, el Crepuscle encén estels cuyo director es Pere Estelrich, nuestra presidenta hablo detenidamente de nuestro patrimonio marítimo, de las dificultades para hacer entender la necesidad de la creación de un Museo marítimo cercano a la mar y los ciudadanos en el que se cuente toda la historia marítima de Mallorca, también repasa la importancia de la pintura náutica y de la calidad de la misma asícomo de mucho del patrimonio desperdigado y desconocido que cuenta la sociedad mallorquina, para acabar con la pregunta del director del programa pidiendo con un consejo para vivir mejor a lo cual Hortensia respondió que el buen humor hace mucho para proporcionar una vida mejor, y animando a todos a seguir con el proyecto de hacer realidad un museo marítimo.
Palma siete de Diciembre de 2009

Manuel Gómez
Vicepresidente AAMMM

dijous 3 de desembre de 2009

EL GUSSI DE AUTORITAT PORTUARIA SALE DE LAS CUEVAS DE BELLVER HACIA SU TRATAMIENTO DE URGENCIA


El pasado día 16 de Noviembre dimos un pequeño paso para la conservación de una de las piezas mas originales que componen la colección de tipologías que están encerradas en las cuevas de Bellver; se trata del gussi de Autoritat Portuària de Balears, que ha sido trasladado a los talleres del mestre d'aixa Joan Rebassa Fiol con el fin de que actúe sobre las partes mas comprometidas y se le aplique un tratamiento de urgencia para detener el deterioro. Una vez se haya completado el proceso -bajo la supervisión de la AAMMM-es posible que pueda ser cedido para su exposición en algún lugar con cierta vinculación. Os mantendremos informados y diremos donde será expuesto.
Como veis alguna cosa vamos haciendo.
En la foto adjunta el dia de su traslado con Hortensia Blanco y Joan Rebassa, la foto es mia

Manolo Gómez
Vicepresidente

L'ASSOCIACIO PREMI POPULARS MALLORCA 2009



Con esta agradable noticias prácticamente despedimos este difícil año 2009, efectivamente nos ha concedido en su treintena edición el premio POPULARS MALLORCA 2009 que entrega anualmente la cadena Cope. Junto a nosotros les fueron entregados el premio (diseño exclusivo de Nicolás Joyero) al grupo los Valldemosa , a la deportista y campeona del mundo Brigitte Yague, al actor Joan Bibiloni, al Mercat de l'Olivar y coincidiendo con los 50 años de la cadena Cope en Mallorca se entregó el premio especial a Cáritas. El acto de entrega tuvo lugar en las Casas de sa Font Seca con la presencia de todas la autoridades de la isla. Nuestro premio fue recibido por nuestra presidenta Hortensia Blanco de manos del Sr. Delegado del Gobierno, posteriormente se sirvió una cena y entrega del libro 50 años de la Cope.
Creo que podemos alegrarnos por este reconocimiento al que seguro van a seguir otros, no cabe duda.

Manolo Gómez
Vicepresidente AAMMM

dimarts 24 de novembre de 2009

CORRESPONSALIES AMB ALZINA BARCA MUSEU

A mesura que anem avançant, i gràcies a la col.laboració de tots, van sorgint noves propostes i idees que potser també vos puguin interessar.

Un dels problem
es més grans què tenim és que ens desconeixem entre nosaltres i desconeixem les nostres activitats i programes. Els nostres blogs; les nostres webs i els correus electrònics ens estan ajudant molt, però potser podriem començar a compartir i intercanviar els nostres espais i les nostres activitats: és a dir posar els nostres recursos "al damunt de la taula" per maximizar les nostres possibilitats.

Fa uns dies es va posar en contacte amb Alzina barca-museu n'Aina Mora, què és la responsable del Museu de la Mar de Sóller. Després d'una bona xerrada, hem decidit d'anar intercanviant informació i suport entre uns i a
ltres. És un poc el que podriem denominar "les corresponsalies" ja que n'Aina serà per a nosaltres una corresponsal que ens mantindrà informats de tot allò que sorgeixi al port de Sóller. També hem parlat d'intentar fer activitats conjuntes. Serà qüestió de trobar un moment per a organitzar-nos.

D'entrada, vos pas la seva primera "suculenta" proposta:


Bon dia amics,

La setmana que ve tindrem una nova edición de la Fira de l’oli i el gerret, potser vos faci ganes venir per aquestes contrades i tastar receptes de gerret.

Adjunto el cartell i programa,

Salut i fins prest, Aina Mora Vives



diumenge 15 de novembre de 2009

La necessitat de la participació social en la gestió del patrimoni


Valgui aquest escrit com a mena de presentació de l'equip que treballa a les bambolines del projecte Alzina barca museu, ja que moltes vegades aquesta feina, aspra i pot lluïda, queda amagada per altres molt més vistoses i divertides. Ambdues tasques són necessàries en un projecte global i en una col·laboració en equip en la qual cadascuna de les parts posa el millor de sí mateixa. No es tracta, evidentment, de negar ni l'una ni l'altra, ni molt menys de superposar-ne una a l'altra, sinó simplement, de treballar en equip.

Què és l'Associació d'Amics del Museu Marítim ?

Potser molts de vosaltres ja ens coneixeu i trobareu innecessària aquesta presentació. És cert que la nostra associació, sorgida l'any 1978 com a plataforma reivindicativa per a la reobertura del aleshores tancat Museo Marítimo de Baleares, porta ja més de trenta anys de feina al darrera. Vos puc assegurar que les gestions fetes al llarg de tots aquests anys omplen un gran nombre folis. Seria excessiu fer-hi esment i gratuït mencionar-les ara. Pel que fa a les nostres activitats, en aquests moments se centren en:

  • Reivindicació de la necessitat d'una institució museística.
  • Difusió de la nostres activitats així com col·laboració en tasques relacionades amb el nostre camp d'actuació.
  • Programes La Nau i Alzina barca museu. Ambdós programes no són independents sinó que l'un és la conseqüència de l'altre, o millor dir, l'evolució de l'altre (no entraré en massa explicacions ja que estem preparant la nostra pàgina web on trobareu major informació).

La Nau fou la primera passa per a la recollida d'embarcacions. Alzina barca museu és la fase final en què una embarcació s'ha restaurat i es posa a l'abast de la població per a la realització d'activitats culturals. Ens trobem, doncs, davant del repte de gestionar la seva organització i el seu finançament. Ambdues qüestions són complicades doncs requereixen d’una infraestructura que s’ha d’anar elaborant a poc a poc a base de veure les inèrcies i les respostes que el projecte va generant a nivell d’administracions i de població.

Des de l'Associació es va pensar en un primer moment en un esquema basat en:


SPONSOR

(finançament)


AAMMM

(aprovació i supervisió del programa)


GESTOR

(desenvolupament)


D'aquesta manera es pretenia mantenir de manera independent la gestió de l'embarcació amb el desenvolupament de la resta d'activitats. Però perquè això fos possible resultava necessari establir i organitzar un finançament adequat: però com?


L'ideal seria poder-lo emmarcar dintre de la participació social promoguda pel mecenatge cultural. Som conscients de què amb la incorporació del sector privat aconseguirem un compromís social, a més a més d’una major flexibilitat i agilitat en la gestió. Es tractaria, doncs de treballar per intentar anar incorporant a poc a poc, mitjançant donacions, a institucions o empreses que volguessin contribuir en la millora del patrimoni a canvi de guanys d’imatge o incentius de caràcter fiscal.


En aquest sentit, i per tal de fomentar la col·laboració, la legislació espanyola recull una sèrie de mesures de foment, tant en la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol (T.VIII); com en la llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Aquestes normes regulen les iniciatives de col·laboració mitjançant l’increment i la millora en els incentius fiscals.


1-Incentius de caràcter fiscal
-Impost de societats
Actuació deduïble
Inversions o despeses que realitzin per a: La conservació, reparació, restauració, difusió i exposició dels béns de la seva propietat que estiguin declarats d’interès cultural. Deducció del 15% (Article 35.1 de la Llei 43/ 1995 , de l’Impost sobre Societats)

-Impost sobre la renda de las persones físiques

Actuació deduïble

La conservació, reparació, restauració, difusió i exposició dels béns de la seva propietat que estiguin declarats d’interès cultural. Deducció del 15% (Article 55.5 de la Llei 40/ 1998 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i d’altres normes tributàries)


2-Guanys d'imatge
A més a més d’aquests tipus d’incentius, no podem oblidar que tota empresa que participi en el programa comptarà amb una sèrie de guanys publicitaris que permetran la difusió de la seva imatge corporativa en totes aquelles activitats en què participi. Les contraprestacions que obtindran els patrons per la seva participació econòmica es configuren i diversifiquen en relació al seu grau de col·laboració de la següent manera:

-Reserva de dues places en activitats programades.

-Dos dies de navegació amb tripulació per exercici (a convenir les dates).

-Enllaç en pàgina web directe amb la pàgina del patró.

-Inclusió del logotip de l’empresa en l’embarcació (banderes).

-Inclusió del logotip de l’empresa en panells expositors.

-Inclusió del logotip en programes informatius/publicacions.

-Invitació a esdeveniments especials (actes culturals realitzats per l’AAMMM)

-Descomptes en cursos i tallers.

-Inscripció com a soci de l’AAMMM.


Hores d'ara, encara que la participació social va fer possible la motorització i la posada en marxa de l'embarcació, s'està treballant fent un petit sondatge amb empreses dins l'àmbit local que, malauradament no han manifestat massa interès. Potser que ens queda molt camí de difusió per donar a conèixer les possibilitats i l'abast del mecenatge cultural. És per això que en aquest moment el finançament d'Alzina queda limitat a les aportacions dels socis; a la subvenció del Departament de Cultura del Consell i a les aportacions en espècie establertes mitjançant convenis entre l'Escola Taller de Mestres d'Aixa del Departament de Medi Ambient (pendent de firmar-se) o el Club Nàutic S'Arenal.


Tanmateix i pel que se desprèn amb la celebració a Barcelona de la Jornada tècnica sobre embarcacions històriques del passat divendres 13, a la que l'Associació va assistir, resulta molt interessant veure els diferents models proposats i l'evolució de cadascun d'ells, amb els pros i les problemàtiques que susciten i generen. El pas cap a fundacions (cas del Rafael) o la generació d'importants federacions (cas galleg) ens obren els ulls cap a models a tenir en compte en el camp de la gestió cultural en el què els actors implicats hem d’intentar trobar noves fórmules que ens ajudin i ens facilitin les tasques.




El passat 24 d’Octubre l’AAMMM va aprofitar per fer una sortida “cloenda” de les activitats d’enguany. En Jaume Amengual ens va alliçonant a poc a poc amb les feines d’abord. Aquí el podeu veure amb el nostre company Pedro Molinera