dilluns, 13 de juliol de 2009

Càlida acollida.

Tant per part del públic com dels membres del comitè que organitza les festes de La Mare de Déu del Carme, constituït bàsicament per pescadors professionals, tot i que el grup de voluntaris i voluntàries que també hi contribueixen és d'allò més nombrós.
Els gabellins i gabellines en poden estar orgullosos i des d'aquí els fem arribar la nostra enhorabona i el nostre reconèixement.


La presència de l'Alzina havia generat moltes expectatives, tal i com ho demostren els articles publicats a la revista digital Cap Vermell (http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=4375&Itemid=1) i el fet que totes les places estessin reservades, motiu de més com perquè ens involucréssim de valent en la materialització de les activitats programades.
Bona part dels tripulants arribàrem a Cala Rajada la nit del divendres (David Oliver, Jaume Rosselló i qui subscriu aquestes línies). Després de sopar ens reunírem amb els principals coordinadors dels actes, amb els que setmanes abans havíem contactat per telèfon o per correu electrònic, però que no coneixíem personalment, ... i aprofitaré l'avinentesa per a contar-vos una anècdota força divertida.
Cap a les onze del vespre em trucà pel mòbil en Joan Fuster, patró i armador del llagut de pesca Hispaniola 2000, i es produí la típica escena en que dues persones intenten localitzar-se enmig d'un allau de gent. Després de l'actuació d'un grup de ball de bot, s'estava celebrant una singular cursa en la que els participants en comptes de portar un dorsal anaven desfressats. Era com una mena de gimcana que el programa de festes ja definia com "La processó va per dins (...). Cursa estrambòtica per a adults." Molt bé, doncs en Joan, telèfon en mà i parlant amb mi, finalment comparegué amb un vestit de dona escotadíssim i el tall de la falda per sobre dels genolls. Els xoquins que portava no hi deien gaire amb aquell conjunt tan ajustat i suggerent, però haig d'admetre que li quedava bé, ... i és clar, el primer que ens digué fou, - "que sapigueu que normalment no vaig així vestit pel carrer ...". Podeu comptar les rialles que férem, però amb simpatia i un gran sentit de l'humor suportà esportivament les bromes que li férem durant el transcórrer de l'agradable revetlla que s'allargà fins a les tres i mitja de la matinada, tot i que abans passà per ca seva a mudar-se. Per cert, ... quedà segon a la classificació general.
Nissagues de pescadors.
En un marc incomparable, cómodament asseguts a la fresca a l'esplanada del moll, ben aviat s'hi afegiren altres pescadors i amics. En Tomeu Álvarez Alzina, - nebot de mestre Joan i mestre Bartomeu Alzina Amorós -, en Joan Ramon, patró major de la confraria, i en Tomeu Garau, patró del llagut Climent, ... i és clar, quin havia de ser el tema de conversa?, doncs aquell que més ens agrada. Per deformació professional i vocacional parlàrem de barques, de tècniques de pesca, de la localització de pesqueres, de la Fira de la Llampuga, de receptes de cuina i de la reserva marina, sol·licitada i promoguda per la mateixa Confraria de Pescadors de Cala Rajada.
Animada conversa, sí senyor, però l'endemà ens havíem d'aixecar molt d'hora.

Sortides guiades.


Dissabte dia onze.

Incorporació de tripulants: Antoni Vidal i el nostre patró, Biel Rosselló, posaren una mica d'ordre a bord perquè la resta de mariners estaven una mica espessos.
A les deu del matí s'embarcaven els primers convidats, a més a més per dret propi, car m'estic referint als familiars dels germans Alzina, els armadors dels que ja us hem parlat en diverses ocasions, però dels que podrem aportar-vos molta més informació gràcies als documents i testimonis que ens facilitaren i que ben aviat publicarem.
Fou una sortida molt emotiva, fou tot un plaer conèixe'ls i agraím de tot cor la seva participació: Antònia i Bartomeu Ávarez Alzina, Daniel Jesús Garau, Poncio Garau Vaquer, Angelita Díaz López de Castro, Laura Martín Robres, Emilio Álvarez Díaz i Emilio Álvarez García.

Poc abans tinguérem l'ocasió de saludar a madò Maria Alzina Amorós, vertadera patrona major de l'Alzina, i que a conseqüència de la seva avançada edat no pogué embarcar-se. Des d'aquí li fem arribar una abraçada ben forta. Per molts anys.
Bateig de mar.

Mentrestant, cap a les quatre de l'horabaixa del mateix dissabte sortírem per fora ensems altres tres barques de pesca, l'Hispaniola 2000, el Vima i el Nova Princesa, posant rumb cap a S'Agulló. Un cop fondejats a n'aquesta caleta d'aigües transparents i arena blanca, nadàrem i berenàrem plegats enmig d'un ambient molt festiu, tornant a port unes hores més tard.
Deixeu-me que vos expliqui que també s'embarcà per primera vegada amb nosaltres n'Urko Berrioategortua, que setmanes enrere s'havia oferit per a reforçar la borsa de tripulants. Esperam comptar amb la seva participació en un futur.

Diumenge dia dotze.

Jornada intensa. Efectuàrem altres quatre sortides d'una durada aproximada de dues hores. A les deu del matí, a les dotze del migdia i a les quatre i a les sis de l'horabaixa. Els membres de la tripulació ens anàrem rellevant, però així i tot acabàrem extenuats, encara que de molt bon grat. Amb l'Alzina s'embarcaren un total de trenta-quatre persones a les que intentàrem mostrar algunes de les peculiaritats del seu aparell.

I després de plegar veles, arreglar l'eixàrcia i tapar la barca, tinguérem el temps just per a dutxar-nos perquè ens esperava un altre compromís força important. Abans del concert d'en Biel Majoral, que es celebraria poques hores després a l'aire lliure, a una petita eixampla del passeig que uneix el moll amb Cala Gat, a les nou i mitja del capvespre, posta de sol, David Oliver Ramon ens oferí una interessant conferència sobre els orígens de la vela llatina i llur posterior desenvolupament en presència d'un nombrós públic.

Pel que fa a la processó marítima i a pesar que ens havíem compromès a participar-hi, per qüetions alienes a la nostra voluntat no podrem fer-ho. Amb tot, aquest proper dissabte passarem a recollir la barca per tal d'efectuar la travessia fins a Portocolom, on romandrà amarrada fins el dia vint-i-quatre de juliol, data a partir de la qual ens traslladarem amb la resta d'unitats de la flota felanitxera fins a S'Estelella, on es celebrarà la trobada de llaguts clàssics organitzada pel Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic S'Estanyol de Migjorn amb el patrocini de l'Ajuntament de Llucmajor.
_______________

Aquesta fou, en definitiva, la nostra contribució a les festes de La Mare de Déu del Carme i agraím a tots els nostres amics gabellins la seva deferència i amabilitat, en especial als pescadors. En una paraula, ... què hem quedat convidats per a tornar. Al capdavall, el vincle que uneix Cala Rajada amb l'Alzina és tan fort i ens han acollit tan bé, que en un futur hem de repetir l'experiència, ... vengui de llevant o de ponent.

Antoni Josep Munar Reus