dilluns, 23 d’agost de 2010

ALTRES TERRES, ALTRES MARS

Uns dies de vacances ens han permès visitar altres terres, i com no, altres mars. Un canvi d'aires sempre resulta positiu perquè afavoreix l'intercanvi d'idees i coneixements. Tanmateix, també cal dir que moltes vegades veure les propostes d'altres indrets ens provoca una certa enveja al veure l'interès que genera la història i el patrimoni marítim i les apostes que es fan en aquesta vessant. Potser ens caldrà anar obrint els ulls mostrant algunes de les coses més interessants que hem vist, per tal d'intentar moure inèrcies parescudes en les nostres institucions i alliberar-nos d'aquest ensopiment que ens caracteritza en matèria cultural: vergonya cavallers, vergonya!

L'àrea que hem recorregut aquest darrers dies es caracteritza per ser eminentment marinera, i ho és en molts dels seus aspectes, ja que a més a més de la vivència o pervivència de la seva memòria i del seu passat, també hi ha la implicació actual en la seva conservació i difusió.

En concret ens referim al nord de França, i particularment a la ciutat de Nantes, capital del País del Loira; a les ciutats bretones de St-Malo i Cancale i ja en Normandia, a Bayeux i Honfleur.


Pel que fa a Nantes, "filla del riu i de l'oceà", es tracta d'una ciutat estratègica per la seva obertura cap a l'Atlàntic en una zona mitjancera entre la vall del Loira; Bretanya (a la qual ha estat unida històricament) i el Poitou. Encreuament fronterer, la ciutat ha tret profit de la seva ubicació i dels seus elements naturals, els quals li han donat al llarg dels temps els seus trets més singulars: el món fluvial i el món marítim.

Nantes participa ja d'importants relacions comerc
ials des de l'epòca galorromana, però l'auge i la hegemonia l'aconsegueix a partir del segle XVII, i sobretot, durant el segle XVIII, moment en què, com a factoria de la Companyia de les Índies Orientals, controla les rutes de l'Orient i obre noves rutes cap a Amèrica i Àfrica. A més a més de l'intercanvi de productes locals, com són la sal de Guérande i Bourgneuf; els vins del Loira i els teixits bretons; l'activitat pesquera del bacallà de Terranova, o la importació de productes exòtics i luxuriosos de la Xina i les Indies, el port de Nantes assoleix un paper important en el tràfic d'esclaus fins el 1831, moment en què es prohibeix la trata de negres, encara que ja era il.legal des de l'any 1816.

El museu d'Història de Nantes (www.chateau-nantes.fr) emplaçat en l'imponent Castell dels ducs de Bretanya, presenta el seu discurs general precisament en la relació de la ciutat amb l'aigua.



Plànol de la distribució de la càrrega del vaixell negrer Marie Séraphique (Museu d'història de Nantes)

Secció de la maqueta de vaixell negrer que mostra la distribució de la càrrega (Museu d'història de Nantes)


La ciutat de Saint-Malo, per la seva banda se presenta com a una imponent ciutat emmurallada. Només arribar, s’imposa el seu port, en el qual hi ha cabuda per les activitats habituals del dia a dia però també per a la història: una rèplica d’una fragata corsària de tres pals, l’Étoile du Roy, del 1745, amb una recreació de la seva vida abord, causa l’admiració dels turistes que s’apleguen i, malgrat el mal temps que amenaça, tots esperen el moment de poder embarcar-hi.


Traspassada la porta de la murada, el recorregut ens obliga de manera gairebé involuntària a pujar a la part alta per tal de veure el meravellós espectacle que la badia ens ofereix. Devant nosaltres, l’île du grand Bé, lloc de peregrinatge de tot aquell visitant que vol veure el lloc d'enterrament de l'escriptor romàntic maluí François de Chateaubriant. Posteriorment, visita al Musée d’histoire du château de Saint-Malo i el Musée des Cap-Horniers. El primer, ubicat al torreó i Torre General, evoca el passat marítim de la ciutat des del segle XVI fins al segle XX. Malgrat que el seu discurs no se presenta de manera tant clara a com es fa al museu de la ciutat de Nantes, si és cert que la col·lecció és en general molt interessant, configurant-se alguns àmbits de manera molt atractiva i didàctica, (és el cas del tema de la gran pesca a Terranova). Entre les peces més emblemàtiques a les quals farem esment, un gran mascaró de proa; material etnològic divers, com roba de pescadors i també objectes històrics peculiars, com la coberteria utilitzada pel corsari Robert Surcouf. Al Museu des Cap-Horniers, ubicat a la torre Solidor, es mostra la història de les grans navegacions del comerç per la ruta del cap, des de la seva descoberta fins a la fi de la navegació a vela el primer quart del segle XX.


Pel que podreu observar en la pàgina web de la ciutat, actualment s'està treballant en la seu d’una nova institució museística: un museu marítim de nova planta que donarà cabuda a material recuperat de campanyes arqueològiques subaquàtiques així com permetrà la integració d’altres peces en un discurs més elaborat. Podreu trobar informació a la seva web: www.ville-saint-malo.fr/culture-les musees



Rèplica de fragata corsària del segle XVIII de tres pals: Étoile du Roy


Detall de proa de l'embarcació, amb el seu mascaró



Doris amb tot els estris de pesca


Maqueta de distribució de les feines en un vaixell bacallaner


Diferents tipologies de ganivets utilitzats per als diferents talls


Cancale, molt pròxima a Saint-Malo, és famosa per la seva producció d'ostres. Els turistes s’hi apleguen als nombrosos restaurants per a degustar-les ben acompanyades d’un fresc muscadet, el vi típic de la regió.


Per a nosaltres, resulta indispensable la visita a una de les embarcacions pesqueres més representatives de la zona de la badia de Mont Saint-Michel: les bisquines.



Si als començaments del segle XX les bisquines eren embarcacions que es podien veure de manera habitual, avui en dia persisteix la seva memòria gràcies a les rèpliques realitzades: el 1982 es botava la Cancalaise, rèplica de la Perla, una bisquine del 1905 que avui en dia es dinamitza gràcies a l’Association Bisquine Cancalaise (ABC), de la qual vos deixam el seu link: www.lacancalaise.org


La Cancalaise és la competidora directa de la Granvilleuse (bisquine que pertany a la ciutat de Granville, la seva “gran rival”)


Malauradament, no ens va ser possible navegar-hi. Posarem esment a organitzar-nos millor en una pròxima visita.


Al llarg del nostre recorregut una petita entrada a la zona de Normandia. A la ciutat de Bayeux, resulta obligada la visita a la tapisseria de la conquesta d’Anglaterra, la qual ens sorprén amb una magnífica rèplica a l'entrada. En aquest cas es tracta del Thorvald, un kirkevald o vaixell utilitzat de manera normal entre els habitants noruecs per fer la travessa als fiords per anar a l’església.


Aquesta rèplica, realitzada a l’any 1997 utilitzant els mateixos materials emprats al segle X segons un model del 1850, va provar al 1998 que era capaç de navegar, al igual que ho feren els seus ancestres.




Per a finalitzar aquest recorregut, una petita ressenya a la deliciosa localitat d'Honfleur. Situada de manera estratègica en la desembocadura del Sena, del seu pintoresc port han sortit exploradors com Samuel de Champlain el 1608, el futur fundador de la ciutat canadenca del Quebec; o Cavelier de la Salle, qui salpà el 1681 cap a Amèrica, on fundà la ciutat de Louisiana, en honor del rei Louis XIV. Durant els segles XVII i XVIII Honfleur amplià el seu port amb la construcció del Vieux Bassin i del Bassin de l'Est. En aquests moments participà activament en les rutes comercials amb Àfrica i les Indies.


Actualment, encara es manté com a un actiu port de pesca d'on parteixen gambes, vieires i verats cap a l'interior. De la seva història marinera, un museu al port a l'església de Saint Étienne, així com les famoses festes dels pescadors, en són bons testimonis del seu record.



Façana de l'esgésia de Saint Étienne, seu del Museu Marítim d'Honfleur


Vista del seu port