dilluns, 13 de juliol de 2009

Càlida acollida.

Tant per part del públic com dels membres del comitè que organitza les festes de La Mare de Déu del Carme, constituït bàsicament per pescadors professionals, tot i que el grup de voluntaris i voluntàries que també hi contribueixen és d'allò més nombrós.
Els gabellins i gabellines en poden estar orgullosos i des d'aquí els fem arribar la nostra enhorabona i el nostre reconèixement.


La presència de l'Alzina havia generat moltes expectatives, tal i com ho demostren els articles publicats a la revista digital Cap Vermell (http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=4375&Itemid=1) i el fet que totes les places estessin reservades, motiu de més com perquè ens involucréssim de valent en la materialització de les activitats programades.
Bona part dels tripulants arribàrem a Cala Rajada la nit del divendres (David Oliver, Jaume Rosselló i qui subscriu aquestes línies). Després de sopar ens reunírem amb els principals coordinadors dels actes, amb els que setmanes abans havíem contactat per telèfon o per correu electrònic, però que no coneixíem personalment, ... i aprofitaré l'avinentesa per a contar-vos una anècdota força divertida.
Cap a les onze del vespre em trucà pel mòbil en Joan Fuster, patró i armador del llagut de pesca Hispaniola 2000, i es produí la típica escena en que dues persones intenten localitzar-se enmig d'un allau de gent. Després de l'actuació d'un grup de ball de bot, s'estava celebrant una singular cursa en la que els participants en comptes de portar un dorsal anaven desfressats. Era com una mena de gimcana que el programa de festes ja definia com "La processó va per dins (...). Cursa estrambòtica per a adults." Molt bé, doncs en Joan, telèfon en mà i parlant amb mi, finalment comparegué amb un vestit de dona escotadíssim i el tall de la falda per sobre dels genolls. Els xoquins que portava no hi deien gaire amb aquell conjunt tan ajustat i suggerent, però haig d'admetre que li quedava bé, ... i és clar, el primer que ens digué fou, - "que sapigueu que normalment no vaig així vestit pel carrer ...". Podeu comptar les rialles que férem, però amb simpatia i un gran sentit de l'humor suportà esportivament les bromes que li férem durant el transcórrer de l'agradable revetlla que s'allargà fins a les tres i mitja de la matinada, tot i que abans passà per ca seva a mudar-se. Per cert, ... quedà segon a la classificació general.
Nissagues de pescadors.
En un marc incomparable, cómodament asseguts a la fresca a l'esplanada del moll, ben aviat s'hi afegiren altres pescadors i amics. En Tomeu Álvarez Alzina, - nebot de mestre Joan i mestre Bartomeu Alzina Amorós -, en Joan Ramon, patró major de la confraria, i en Tomeu Garau, patró del llagut Climent, ... i és clar, quin havia de ser el tema de conversa?, doncs aquell que més ens agrada. Per deformació professional i vocacional parlàrem de barques, de tècniques de pesca, de la localització de pesqueres, de la Fira de la Llampuga, de receptes de cuina i de la reserva marina, sol·licitada i promoguda per la mateixa Confraria de Pescadors de Cala Rajada.
Animada conversa, sí senyor, però l'endemà ens havíem d'aixecar molt d'hora.

Sortides guiades.


Dissabte dia onze.

Incorporació de tripulants: Antoni Vidal i el nostre patró, Biel Rosselló, posaren una mica d'ordre a bord perquè la resta de mariners estaven una mica espessos.
A les deu del matí s'embarcaven els primers convidats, a més a més per dret propi, car m'estic referint als familiars dels germans Alzina, els armadors dels que ja us hem parlat en diverses ocasions, però dels que podrem aportar-vos molta més informació gràcies als documents i testimonis que ens facilitaren i que ben aviat publicarem.
Fou una sortida molt emotiva, fou tot un plaer conèixe'ls i agraím de tot cor la seva participació: Antònia i Bartomeu Ávarez Alzina, Daniel Jesús Garau, Poncio Garau Vaquer, Angelita Díaz López de Castro, Laura Martín Robres, Emilio Álvarez Díaz i Emilio Álvarez García.

Poc abans tinguérem l'ocasió de saludar a madò Maria Alzina Amorós, vertadera patrona major de l'Alzina, i que a conseqüència de la seva avançada edat no pogué embarcar-se. Des d'aquí li fem arribar una abraçada ben forta. Per molts anys.
Bateig de mar.

Mentrestant, cap a les quatre de l'horabaixa del mateix dissabte sortírem per fora ensems altres tres barques de pesca, l'Hispaniola 2000, el Vima i el Nova Princesa, posant rumb cap a S'Agulló. Un cop fondejats a n'aquesta caleta d'aigües transparents i arena blanca, nadàrem i berenàrem plegats enmig d'un ambient molt festiu, tornant a port unes hores més tard.
Deixeu-me que vos expliqui que també s'embarcà per primera vegada amb nosaltres n'Urko Berrioategortua, que setmanes enrere s'havia oferit per a reforçar la borsa de tripulants. Esperam comptar amb la seva participació en un futur.

Diumenge dia dotze.

Jornada intensa. Efectuàrem altres quatre sortides d'una durada aproximada de dues hores. A les deu del matí, a les dotze del migdia i a les quatre i a les sis de l'horabaixa. Els membres de la tripulació ens anàrem rellevant, però així i tot acabàrem extenuats, encara que de molt bon grat. Amb l'Alzina s'embarcaren un total de trenta-quatre persones a les que intentàrem mostrar algunes de les peculiaritats del seu aparell.

I després de plegar veles, arreglar l'eixàrcia i tapar la barca, tinguérem el temps just per a dutxar-nos perquè ens esperava un altre compromís força important. Abans del concert d'en Biel Majoral, que es celebraria poques hores després a l'aire lliure, a una petita eixampla del passeig que uneix el moll amb Cala Gat, a les nou i mitja del capvespre, posta de sol, David Oliver Ramon ens oferí una interessant conferència sobre els orígens de la vela llatina i llur posterior desenvolupament en presència d'un nombrós públic.

Pel que fa a la processó marítima i a pesar que ens havíem compromès a participar-hi, per qüetions alienes a la nostra voluntat no podrem fer-ho. Amb tot, aquest proper dissabte passarem a recollir la barca per tal d'efectuar la travessia fins a Portocolom, on romandrà amarrada fins el dia vint-i-quatre de juliol, data a partir de la qual ens traslladarem amb la resta d'unitats de la flota felanitxera fins a S'Estelella, on es celebrarà la trobada de llaguts clàssics organitzada pel Club Nàutic S'Arenal i el Club Nàutic S'Estanyol de Migjorn amb el patrocini de l'Ajuntament de Llucmajor.
_______________

Aquesta fou, en definitiva, la nostra contribució a les festes de La Mare de Déu del Carme i agraím a tots els nostres amics gabellins la seva deferència i amabilitat, en especial als pescadors. En una paraula, ... què hem quedat convidats per a tornar. Al capdavall, el vincle que uneix Cala Rajada amb l'Alzina és tan fort i ens han acollit tan bé, que en un futur hem de repetir l'experiència, ... vengui de llevant o de ponent.

Antoni Josep Munar Reus

7 comentaris:

Jaume Rosselló ha dit...

Jo, com a humil i -sobre tot-novençà tripulant de l'Alzina, només puc tenir paraules d'agraïment. Aquestes paraules han de ser forçosament adreçades, d'una banda, als amics Biel Rosselló, Toni Pep Munar, David Oliver, i Toni Vidal, per ser els autèntics artífexs de la participació de l'Alzina a les festes del Carme de Cala Ratjada; per una altra banda, als companys i amics de la comfraria de pescadors d'aquell maravellós indret mariner, per el seu paper en la organització de la festa, i més per l'atenció desmesurada que ens van dispensar; i per últim "però no per això menys important" -aquesta és una fórmula que es sol utilitzar per quedar bé, però en aquest cas és ben sincera- a totes les gabellines i a tots els gabellins que participaren de la festa, i molt especialment als qui compartiren hores de navegació, a bord de l'Alzina, amb nosaltres. Gràcies de tot cor a totes i a tots!

Balear ha dit...

Bones companys del alzina,seguesc aquest blog que es una eina fantastica per Coneixer les vostres activitats i propostes que em semblen del mes interesant. Donar-vos la enhorabona per aquesta feina apasionada que esteis fent, sacrificant molt de temps lliure supos, per donar vida a sa barca , omplir-la de continguts i difondre amb amor la cultura del mar
Sou un exemple per la vostra il.lussió i empenta, imaginació i gestió d'aquesta barca amb vocació social i cultural i el bon rollo amb el que ho feis, vos ho dic jo com a mercenari embarcat al Balear(som en jordi), la meva més gran enhorabona.
Amb el Balear em romangut a Portocolom la setmana del 13 al 18 de juliol fent de 3 a 4 sortides diaries a vela per les festes del Carme, organitzat per l'associació de veinats. Salut i una abraçada, ja ens vorem per enmig. jordi

Anònim ha dit...

Jo tambe tenc paraules d´agraïment per tots les amics de l´Alzina. Molt molt bona la expeiencia que esper repetir mes vegades.
Gracies,
Urko

Jaume Rosselló ha dit...

A Jordi, del Balear: meam quan me feis un forat per fer una sortida amb voltros. Em fa molta il·lusió fer una navegadeta amb el Balear: segur que per a un "novato" com jo seria una bona manera d'aprendre coses...
Salut!

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Agraeixo de tot cor als nostres amics Jordi, Jaume Rosselló i Urko Berioategortua els comentaris que ens dediquen.
Si coincidím a S'Estelella ja en parlarem de tot plegat. Armarem una festa tremenda.

Alzina barca museu ha dit...

Jaume Rosselló, ... què fas comptes d'embarcar-te amb la competència?.
He llegit el comentari que adreces al nostre amic Jordi i em fa l'efecte que n'esteu tramant algua de grossa.
Que sàpigues que estàs obligat a respectar la teva fitxa i la clàusula de rescissió del teu contracte. Hom suposa que no pots jugar partits oficials aliniat amb cap altre equip que no sigui el teu, ... perquè no és seriós. Imagina't al Messi vestint la samarreta del Madrid o sortint de copes amb el Florentino.

S'han de guardar una mica les formes, ... cavallers.
____________

Que quedi clar que es tracta d'una broma i des d'aquí faig arribar una abraçada ben forta a tots els tripulants de la Balear, amb els que coincidirem a S'Estelella.

Jaume Rosselló ha dit...

Ni per tot l'or del món trairia la tripulació de l'Alzina. Bé,...pot ser exagero una mica....je, je, je...
El fet és que em començo a sentir part, no només de dita tripulació, si no de la barca en sí...
Així és, Toni Pep, que no has de passar gens de pena: no us desfareu tan fàcilment de mi...ni dels meus roncs!!!
Parlant de tot un poc, i ja seriosament: hem d'embestir el tema de la samarreta per a la "tripu" de l'Alzina o què...?
Tenc una idea pel disseny, consistent en una foto de la barca que he manipulat amb el photoshop. Te l'enviaré per correu electrònic, meam què et sembla...
Salut!