diumenge, 17 d’octubre del 2010

IN MEMORIAM


Tríptic utilitzat en la campanya de la Tras per l'Associació d'Amics del Museu Marítim

Resulta habitual per als ciutadans d’aquesta ciutat conviure amb les quotidianes i obligadíssimes obres. Obres viàries, de remodelació, de creació de nous espais o nous edificis que de manera sempre inoportuna, alhora que generant tot un seguit de molèsties, ens van canviant a poc a poc el nostre entorn fins al punt què, només la memòria i els documents que serveixen per a reforçar-la (fotografies, enregistraments, descripcions literàries...) ens permeten rescabalar aquelles imatges que formen ja part única i exclusivament del passat.

I el tema ve al cas perquè passejant per les rodalies del port hem vist com s’està actuant de manera definitiva sobre un element particular i significatiu del seu engranatge: l’Edifici de la Tras.

És per això que, tenint en compte que aviat ni la seva fesomia ni les seves funcions seran les mateixes, hem volgut deixar constància d’aquest moment ja que aquest edifici formà part l’any 1997 d’una campanya reivindicativa dels Amics del Museu Marítim per a destinar-lo com a seu del Museu Marítim.

Durant un temps vàrem lluitar per aconseguir-lo i durant un temps aquest edifici va constituir un somni. Evidentment aspectes com el seu emplaçament -amb la seva proximitat al mirall d’aigua i dintre de l’espai portuari amb fàcil accés i connectat a la ciutat- així com la seva mateixa història, el presentaven com un candidat molt interessant. Finalment, no va poder ser, i no va poder ser perquè un museu sembla que no és un element important per a les nostres Administracions públiques . No hi ha problema en crear un súper centre comercial o una súper pista de ciclisme que tripliqui el seu preu inicial i que es dugui per endavant el que calgui... Però senyors meus, no passa igual amb un museu...




El passeig de l'Escollera és el lloc on habitualment aparquen els autobusos dels turistes que visiten la nostra ciutat




El fluxe de visitants en aquesta zona de la ciutat és considerable. Un museu en aquesta àrea seria el primer o el darrer lloc a visitar així que podem afirmar que s'estan perdent moltes possibilitats...





Resulta habitual veure grups de visitants amb guies turístics. És evident que hi ha un públic al qual donar un programa i una oferta diversificada i de qualitat


UN MUSEU PER A QUÈ? QUINS GUANYS ENS DONARÀ? QUINS GUANYS EN TREUREM DE REMODELAR UN EDIFICI? NO HI HA GUANYS AMB LA CULTURA, AIXÍ QUE , PERQUÈ ENS HEM DE PREOCUPAR EN UNA COSA COM AQUESTA? AIXÒ SI, DONAREM COPETS A L’ESQUENA D’AQUESTS BOJOS QUE ENS HO DEMANEN I FEREM CREURE QUE SÍ, QUE HI ESTEIM D’ACORD I SI DE PASSADA ENS PODEM FER ALGUNA FOTO AMB ELLS, DONCS MILLOR.

Hores d’ara, i desprès dels despropòsits que hem vist , podem identificar a alguns (pocs) dels polítics que creuen o han cregut de bon de veres i aquells que se n’aprofiten, amb una actitud de guanyar vots sigui com sigui, però sense res a aportar. Potser des de Madrid no es cregui en què Mallorca pugui fer una aposta per la cultura com a oferta turística. Potser estem massa aferrats a aquesta imatge de sol, platja i sexe que ens catapulta en un turisme de masses destructiu i poc consumidor de recursos culturals, però el que no es pot tolerar és que hi hagi un tant per cent de turistes que creguin en la nostra cultura i no trobin uns recursos i una oferta adient. Els nostres polítics haurien de defensar i apostar per aquest objectiu i no deixar que ciutats com a Madrid, Barcelona, Bilbao o València es duguin partides per a projectes culturals i els nostres es guardin en un calaix.




Mentrestant altres ciutat ubiquen oficines als polígons industrials i àrees de segona fila, les nostres administracions no volen perdre les vistes i utilitzen espais de primera fila



La intervenció ja s'ha posat en marxa. Llevat de la façana, protegida, la resta aviat perdrà la seva traça original








I ja que avui estem nostàlgics i volem recordar, esmentarem a dues persones que han lluitat pel somni d’un museu, com és el cas de don Gabriel Rabassa, autèntic creador de l’antic Museo Marítimo de Baleares; persona que es mereix un reconeixement explícit ja que des de la discreció i des d’un segon plànol va treballar de continu per a impulsar la nostra cultura ; o com el més conegut de don Xavier Pastor, investigador infatigable que ens va deixar en un llistó molt alt dintre dels camps de la història marítima i el modelisme arran del món i del què aviat es complirà el tercer aniversari de la seva trista pèrdua.
A nosaltres, pobres hereus d’una causa, esperem que no perduda, només el desig de què les forces i les paraules no ens manquin mai per a reivindicar, reclamar i denunciar allò que és just que existeixi, allò que és important que es faci i allò pel que paga la pena lluitar: EL MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA

2 comentaris:

Joan ha dit...

El problema és que no ho sabem vendre bé, hem de dir que això donarà possibilitats de negoci, que qualcú es podrà fer ric fent embulls a les obres...Així tal vegada ens facin cas.

Alzina barca museu ha dit...

Benvolgut Joan

Està clar que no ho sabem vendre, supós que per a nosaltres és una necessitat tan evident que el que ens resulta difícil és haver de donar més arguments per a la seva realització. Hem escoltat, això sí, neguiteses de tota mena: pressupostos (fixau-vos, emperò amb el cost d'inversió de la reconversió de la tras, a més a més de tot el que hem vist sobre despilfarrament de recursos...), problemes per a trobar un edifici (mai hi ha arguments necessaris per a fer un museu marítim,supòs perquè tampoc hi ha una possible inversió per part de mecenes en què aquestes col.leccions, a diferència del que passa amb les col.leccions d'art es revaloritzin al seu pas pel museu; d'aquí què les darreres intervencions museístiques en aquesta ciutat privin l'art...) És evident que sí, que el que es vol es fer negoci sigui com sigui, sense entendre que els guanys en el món cultural s'han d'entendre de manera també indirecta: revalorització d'àrees, creació d'ofertes complementàries relacionades, creació de llocs de feina, renom...
Fa uns anys, després d'unes jornades sobre museus, el director del museu de les Ries de Bilbao ens comentava que no entenia que amb el nostre entramat turístic, que garantitzava la utilització del museu, hi posassin tantes trabes.Tenia raó, a Bilbao s'han hagut de crear un turisme i ho han aconseguit gràcies a un museu. Nosaltres, com què fins ara hem tengut molts turistes, no ho trobam necessari. Potser que, fins i tot un dia s'empenediran de no haver-lo fet.