diumenge, 24 de gener de 2010

Una porta oberta a la mar


Fot. Jaume Rosselló


Afortunadament, el passat dissabte 23 de Gener Alzina va poder fer les passejades establertes dintre del programa de Sant Sebastià.

L'experiència va resultar del tot satisfactòria pel públic que la va seguir. Hem de dir que ha quedat totalment provat que els ciutadans responen i que són sensibles als temes de patrimoni marítim: les prop de quatrocentes peticions d'embarcament que varem rebre i que varen superar amb escreixos les nostres possibilitats palesen que haurem d'estar presents a molts d'altres esdeveniments, així com preparar activitats per als diferents tipus de públic.

La jornada va resultar mogudeta. Al voltant de les 9.00h del matí, Alzina partia del Club Nàutic de S'Arenal. A bord, els patrons Jaume Amengual, Gabriel Rosselló; tripulació, en Jaume Rosselló i n'Andoni, i finalment en Joaquim Marcos i jo.


Del Club Nàutic S'Arenal al moll de Palma.
Fot. Jaume Rosselló


La travessa, que va haver de fer-se a motor per a poder complimentar els horaris i l'ajustada programació, va resultar molt agradable gràcies a que el temps ens va acompanyar. Mentre navegàvem, varem tenir la possibilitat d'explicar aquesta activitat al programa Ones de Mar de IB3 ràdio.

A l'arribada al moll, ja ens esperava impacient el primer grup.També s'hi anaren apropant diversos espectadors: tant aquells que s'havien informat de l'activitat gràcies a la resenya donada al diari Ultima Hora; com d'altres que no havien arribat a temps en la seva sol.licitud, o d'altres espontanis que simplement passejaven pel moll. Mentre Alzina anava embarcant i passejant als viatgers, els que quedavem a terra podiem parlar amb la gent que s'hi acostava. A l'arribada de la passejada, els viatgers rebien un calendari de l'associació.




Alzina va generar expectació entre els vianants


Entre les anècdotes més commovedores que podem contar-vos tenim la de n'Emili, un jubilat que gaudeix passejant pel moll de Palma i què somia en navegar amb La Balear; o la d'en Pau, un nin de tres anys que li demanava a sa mare d'anar en vaixell perquè mai no havia anat; o la de les petites Marta i Natàlia que volien veure pirates... o la d'una dona de nacionalitat argentina que ens va dir que portaria aquest record al seu país, o la d'uns turistes alemanys als quals els va cridar molt l'atenció l'Alzina.


Fot. Jaume Rosselló


Fot. Maria de los Angeles Llaneza


Aquestes sortides han estat interessants per poder tenir un contacte amb el públic de manera directa. Hem comprovat que el públic familiar local és important i que està disposat a seguir activitats culturals en el seus moments de lleure. Hem comprovat que el públic forà s'integra i segueix amb molt interès la nostra cultura, així que els hi hem de posar a l'abast. També hem sabut que no els arriben les propostes, que no coneixen els programes i que si aquesta vegada els ha arribat, ha estat pel programa de Sant Sebastià; així que haurem de mirar de què manera els podem informar...





Encara que haviem previst que les sortides serien més llargues, la gran demanda ens va obligar a que aquestes es fessin a motor i que fossin d'uns trenta minuts de durada. Tots els participants ens varen dir que se'ls havia fet molt curta.

És evident, i vull tornar a insistir en el tema, que a nosaltres, els agents implicats en la gestió del patrimoni marítim ens cal dotar de sentit i omplir les diferents propostes mitjançant programes diversificats i de qualitat que resultin atractius a la vegada que sòlids i pedagògics. Elements patrimonials com Alzina, són mitjans claus per a establir els lligams necessaris entre nosaltres -emissors- i el públic -receptors- dels diferents missatges. Ara bé, aquestes tasques precisen la definició prèvia dels receptors als que volem arribar i els missatges que volem emetre.

Experiències pilot com aquesta, ens permeten establir i definir la nostra participació i la forma en què aquesta s'haurà de portar a terme. Potser en un futur la proposta podria ser la de posar una parada marinera amb participació d'altres embarcacions, música, diferents tallers, ambientacions teatrals de personatges mariners...Potser en un futur, i malgrat que Sant Sebastià sigui en hivern, la ciutat de Palma podria deixar una porta oberta a la mar en les festes del seu patró. No?


2 comentaris:

jaume rosselló ha dit...

Molt bona la iniciativa. Aquesta experiència de Sant Sebastià ens ha de servir per, com dius, establir fórmules per poder aprofitar al màxim un element com és l'Alzina. Aquesta idea que apuntes de fer altres activitats alternatives i complementàries, per mantenir entretengut al personal de forma profitosa mentre espera poder embarcar-se, em sembla de lo més engrescadora. Pots comptar amb mi sempre que vulguis: no tenc tota l'experiència necessària en navegació, però sí les ganes i l'il·lusió que fan falta per engegar projectes d'aquest estil. A més, comptam amb la saviesa marinera de persones com Biel Rosselló, Jaume Amengual, Toni Pep Munar,... i molts altres que segur estaran disposats a col·laborar.
Ànims. I ja saps que podeu disposar de mi pel que faci falta.

Alzina barca museu ha dit...

Jaume
Gràcies, com sempre, per la teva col.laboració i el teu entusiasme. És ben cert que -entre tots- hem d'engegar projectes per apropar la cultura marinera a la població. Hi ha moltes coses per treballar, moltes tradicions per rescabalar (sabieu que antigament els mariners eren els encarregats d'entrar per damunt la murada l'estendart a la festa del 31 de Desembre?...) Alzina ha d'integrar-se a poc a poc en les festes i tradicions i obrir camí a iniciatives que es constitueixin com a activitats habituals (Sant Sebastià, processó de Sant Pere, festes del Carme...) a més a més de trobades de vela i itineraris culturals.
Evidentment això suposa molta feina, i per això, poder comptar amb tot aquell que vulgui participar és bàsic i necessari. En el cas dels professionals i dels "savis mariners" com tu molt bé apuntes, no cal dir que la seva presència és ja distintiu i garantia de qualitat. Està clar que disposem d'un potencial humà i patrimonial de primer ordre, ara bé, cal definir i establir els objectius i les línies a seguir.
Estic segura que, a poc a poc, ho anirem aconseguint. En això radica l'èxit del projecte.

Una forta abraçada

Hortènsia