dijous, 10 de desembre de 2009

LA MUSEALITZACIÓ D'EMBARCACIONS TRADICIONALS

Com ja varem anunciar-vos mitjançant l’article aparegut en premsa amb data 20 d’octubre, i com també haureu pogut seguir en el blog abordelalzina, l’AMMMM ha iniciat un estat d’alerta pel que fa a les embarcacions dipositades a les Coves de Bellver. Malgrat que en un principi ens havia semblat que les condicions de l’espai podien ser molt favorables, en el transcurs del temps s’ha demostrat que no és així. Els processos de condensació que es produeixen per les altes temperatures de l’estiu, estant afectant la fusta i el ferro amb oxidació, despreniment de pintura, aparició de fongs i d’altres agressions, que a més a més estant actuant de manera molt ràpida. Fent-se evident que no és suficient una conservació de tipus preventiu, impossibilitada i agreujada perquè la mateixa estructura i configuració de les coves no ens deixa incorporar mecanismes alternatius de control de temperatura (ventiladors, deshumificadors...) no ens queda més remei que intervenir de manera directa.

La primera barca sobre la que actuarem és un gussi.

DADES TÈCNIQUES (segons informació donada per l'Autoritat Portuària en l'acta de donació)

ESLORA:
4,30 m.
MÀNEGA:
1,40 m.
PUNTAL:
0,64 m.

Mestre d'aixa:
Jose Prats
Data de construcció:
1968











En el conjunt d'embarcacions que hem anant recollint durant aquest temps, hem distingit les funcions i les finalitats de cadascuna en base als criteris de:


-Estat de conservació.

-Representativitat

-Aspectes jurídics

En base a això, alguns dels bastiments tindran una finalitat museística: s'exposaran en sec i seran peces representatives de les diferents tipologies d'embarcacions tradicionals. En poques paraules, esdevindran peces de museus.



Una vegada instal·lada en la drassana. S’ha començat amb el procés:


1-Neteja i eliminació de la capa/es de pintura

La primera intervenció que s'ha fet ha estat la seva neteja i l'eliminació de la pintura (utilitzant les tècniques el menys agressives possibles i intensificant el treball manual). La realització d'aquesta feina ens ha demostrat que no hi havia d'altres restes de pintura diferents a la de la capa superior. Això deixa en evidència que el bastiment degué ser comprat i utilitzat des del primer moment per i per a l'Autoritat Portuària.

2-Consolidació: Determinació dels elements que han de ser eliminats i d'aquells que han de ser incorporats

Una vegada ja s’ha netejat i retirat la pintura han aparegut de manera molt més visible els mals que l’afecten.


Cal dir que la fusta es conserva en la seva major part en bones condicions. No presenta restes d'humitat, està seca i només dues quadernes del seu costat d'estribord hauran de ser substituïdes de manera parcial per haver estat afectades per l'acció de microorganismes. No cal, aleshores, cap tractament de desinfecció. Sí que s'ha de destacar que, ja sigui per haver estat copejada o recolzada de manera incorrecta, s'ha produït el moviment i separació de la seva posició original d'algunes quadernes que apareixen alçades i des clavetejades (sobretot a la seva popa i a la seva banda de babord) i que hauran de ser reconduïdes a la seva posició original. La quilla haurà de ser substituïda en algunes de les seves parts per tal que l'estructura de l'embarcació es mantingui i també s’haurà d’intervenir al tapament de proa i a la bancada de popa ja que ambdues presenten afegits amb fustes que no es corresponen amb l’embarcació.



3-Estabilització de la peça.

Basant-nos en els criteris d'una intervenció mínima, de l'obligació de deixar oberta la seva lectura o el reconeixement de les intervencions i afegits realitzats, així com aplicant el criteri de reversibilitat i compatibilitat, es pretén que el resultat de la intervenció ens mostri un prototipus en les seves línies estructurals més pures. Per tal raó, encara que s’haurà de protegir la fusta per a la seva presentació final, la seva presentació serà sense pintar; és a dir mostrant el bastiment i la seva estructura de la manera més simple i neta.


4-Exposició final.

Una vegada ens sigui possible saber on romandrà dipositada i exposada la peça caldrà determinar que l’escenari sigui adequat per a la seva conservació i manteniment. Encara que estem treballant algunes hipòtesi sobre el seu emplaçament final, no hi ha cap decisió al respecte, així que de moment, ens reservem la informació.


2 comentaris:

Antoni Vidal Nadal ha dit...

Bon dia, en primer lloc la vull encoratjar-vos per no aturar amb la preservació d'aquets bastiments que teniu a Bellver.

El gussi de A. Portuaria es mereix aixó i encara més trobar-li un bon lloc, tant de bo al San Antonio li toqui tanda aviat, pro ja sabem que fer la mateixa intervenció a tots es cosa casi imposible.

Vos heu plantejat la posibilitat d'una cessió d'alguns dels bastiments recuperables i no representatius a particulars que els vulguin tenir en ordre de navegació?

Salut

Alzina barca museu ha dit...

Antoni,

Gràcies, com sempre, pel teu seguiment i la teva participació al blog. Com sempre també, perdona el retard amb la resposta.

Et diré que la proposta que ens planteges ja l'hem tengut abans. En principi, emperò, les barques són donacions que s'han fet a l'AAMMM amb finalitat museístiques i culturals. Sempre i quan l'associació pugui portar a terme aquests pressupòsits, intentarem que les peces es conformin com a col.lecció i que constitueixin un fons públic i d'utilitat pública. Forma part del nostre compromís i del nostre "codi deontològic". Ara bé, en cas de que això no fos possible i que perillàs el seu manteniment no ens quedaria més remei que plantejar-nos d'altres fòrmules que hauriem de meditar detingudament.

Esper donar resposta a la teva pregunta.

Hortènsia Blanco