Llaüt Alzina

Comunicat exposició "La Llum del LLaüt" de Fabrizio Plessi

2011-07-04T17:42:00.003+02:00

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA

La Junta Rectora d'aquesta associació vol donar a conèixer la seva postura davant l'exposició “La llum del llaüt” de l'artista Fabrizio Plessi, inaugurada el passat dia 25 de juny a l'edifici de Sa Llotja de Palma.

Abans de tot volem fer palesa la nostra consideració i reconeixement de l'obra de l'esmentat artista i la seva aportació dins l'àmbit de l'art contemporani, de la mateixa manera que respectem la llibertat d'expressió, sobretot dins l'àmbit artístic. Però també aquest aspecte ens preocupa, ja que la repercussió que pot tenir aquesta obra, pot suposar que el valor poètic i estètic que l'artista prioritza difongui una idea distorsionada del significat de les embarcacions com a elements patrimonials. Significat per al qual l'Associació porta anys de reivindicació.

És per això, doncs, que manifestem la nostra desaprovació respecte de la manera en què s'han tractat i utilitzat el conjunt de les 14 embarcacions tradicionals de la tipologia llaüt dins l'àmbit expositiu, i de manera particular som contraris a la supressió de manera -sembla ser que no reversible- d'elements constructius, així com també rebutjam l'eliminació de capes de pintura amb informació sobre número de registre o matrícula, amb la qual cosa es perd també la informació relativa al seu mestre d'aixa.

Per a finalitzar, també ens agradaria conèixer si hi ha cap previsió de futur una vegada enllestida l'exposició: es tancaran en qualsevol magatzem fosc i humit; es desballestaran...? Potser sobretot tenint en compte que es tracta d'una exposició recolzada per l'Administració i que es porta a terme en un lloc tan emblemàtic com és Sa Llotja es podrien tenir un plans mínimament definits o aprofitar l'esdeveniment -al manco- per dotar-les d'una sortida viable. Això no només perquè hagin estat sota la mà de Fabrizio Plessi, sinó també perquè abans ja eren llaüts fets pels nostres artesans.

Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca,
Palma, 30 de Juny de 2011

Cent anys damunt ses ones

2011-07-04T17:32:00.005+02:00

Fa poques setmanes va tenir lloc al club nàutic de Cala Gamba la celebració del centenari del Llaüt Sant Antoni de Pàdua el armador és el nostre bon amic i col.laborador Xavier Mulet, adjuntem enllaç amb l'article aparegut en Gaceta Nautica
http://www.gacetanautica.es/index.php?contenido_servicio_tabla=template_noticia_detalle&contenido_idnoticia=1654&col2_categoria=8

COMPARSA INFANTIL MARINERA

2011-02-03T21:55:00.008+01:00

L'ASSOCIACIÓ FAMILIAR MON DE JOGUERA ENS PROPOSA UNA COMPARSA MARINERA PER AQUEST PROPER CARNAVAL

NECESSITAM COL.LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ!!!!!

Mondejoguera@gmail.com 607838664-617666155

AQUÍ TENIU LA SEVA PROPOSTA

TALLER DE DISFRACES GRATUITO

La Asociación Mon de Joguera os invita a participar en un taller de Disfraces, sobre el fondo marino y las criaturas del mar.

Nuestros pequeños se convierten durante estos días en los principales protagonistas de esta maravillosa fiesta, así que tenemos que estar preparados con el disfraz y el maquillaje dispuestos.

Si quizá no queréis gastaros mucho dinero en el disfraz o ya estáis cansados de los disfraces tradicionales, os proponemos que esté año seáis vosotros mismos quién lo diseñéis y lo confeccionéis.

Material que hay que traer: Ganas de divertirse

Tijera, lápices de colores, bolsas de basura de colores, celo, cartulina, papel de celofán, cartones, rotulador negro, grapadora, cola o pegamento. Cuentas, piedras, abalorios y cualquier cosa que tengáis por casa que pueda servir.

No hace falta traer todos los materiales, se puede compartir.

Los carritos de bebés pueden participar como barcos. Así que si tenéis un bebé no lo dejéis fuera.

Comenzamos este viernes 4 de febrero, en el casal de Santa Catalina,

C/ Sobrepossat nº 3, Bajos. Palma.

Estaremos cada viernes de febrero, preparando los disfraces y los decorados de la comparsa.

EXCEL.LENT ACOLLIDA A LA SEGONA EDICIÓ D'ALZINA SANT SEBASTIA

2011-01-17T10:29:00.018+01:00

El passat dissabte dia 15 es va portar a terme la segona edició de les passejades de l'Alzina pel port de Palma amb l'objectiu d'apropar l'embarcació i el món de la marina tradicional al ciutadans.

En total es varen realitzar set sortides de mitja hora cadascuna d'elles que, una vegada més, vàren rebre una bona acollida per part del públic. La demanda va tornar a sobrepassar amb escreixos a les possibilitats de poder donar cabuda a tots. A més a més de noves demandes, també el públic de l'any anterior es va tornar a interessar per l'activitat i gent que a la primera edició no havia pogut embarcar ho ha pogut fer enguany. Això demostra que l'embarcació comença a ser coneguda i valorada, aspectes que són per a nosaltres d'una gran importància. El fet de què gent ens hagi demanat l'activitat, fins i tot abans de la seva publicació en el programa de festes, ens demostra com a poc a poc Alzina va generant interès.

Una vegada més, ens adonem que el públic local familiar és el que es decanta de manera més decidida. Els més petits tornen a ser els grans protagonistes i el seu descobriment dels vaixells de fusta i de la mar ens resulta molt gratificant. De fet, i de manera anecdòtica, es va donar el cas d'un petitó que va embarcar plorant amb un poc de por i a la tornada reia i es mostrava ja tot decidit o d'altres que creien que Alzina era una golondrina però que en desembarcar demanaven als seus pares que comprassin un vaixell.

Esperem que tots ells siguin els futurs navegants i que siguem capaços de formar a aquells que han de continuar estimant i conservant el nostre patrimoni.

Un dia assolellat i la mar en calma varen fer possible una jornada relaxada i molt agradable en què varem gaudir d'una navegació plàcida en un bon entorn i en bona companyia.

Volem agrair des de l'Associació dels Amics del Museu Marítim la col.laboració donada pel servei de Participació Ciutadana, que ens va permetre la inclusió de l'activitat dintre del programa, al Departament de Cultura pels calendaris donats als participants, a l'Autoritat Portuària per la cessió de l'Escala Reial, als patrons Jaume Amengual i Biel Rosselló pel seu valuós temps i dedicació, als amics de Cadaquès que ens varen acompanyar en al travessa des de S'Arenal fins al port i a tots els participants d'aquesta edició: Juanjo, Jesulenka (Associació Mon de Joguera) Marga, Néstor, Gloria, Pedro, Aina i tots els menuts que una vegada més han demostrat l'interès que tenen els nostres ciutadans cap al patrimoni marítim.

FESTES DE SANT SEBASTIÀ 2011

2011-01-09T21:56:00.004+01:00

Miquel Bestard (1592-1633) Incendi de Troia (detall)
Oli sobre llenç 180 x 230 cms
Col.lecció particular

NAVEGACIÓ PEL PORT DE PALMA AMB L'ALZINA

De la mateixa manera en què es va portar a terme el gener del 2010, l'AAMMM organitza juntament amb el Club Nàutic S'Arenal unes sortides lúdiques amb l'Alzina.

L'activitat es portarà a terme el proper dissabte dia 15 al moll de Palma (Escala Reial) des de les 10.00 h fins les 13.00.

Per tal d'organitzar les sortides, i ja que la capacitat està limitada a 6 persones per viatge, vos pregam vos poseu en contacte amb nosaltres mitjançant aquest blog (llautalzina@gmail.com) per enregistrar-vos (informació del total de persones; el nom d'un responsable i un número de telèfon de contacte).

L'activitat és gratuïta, encara que està sotmesa a les condicions meteorològiques.

Esperam siguin del vostre interès i pogueu disfrutar.

TAULA RODONA SOBRE EL MUSEU MARITIM

2010-11-15T10:05:00.003+01:00

El proper dia 23 Entesa per Mallorca organitza una taula rodona en la qual estiran presents diversos agents relacionats amb la cultura marítima. Es tracta d'una iniciativa interessant ja que, malgrat tots treballem el mateix tema, ho feim des de vies i punts diferents així que aquesta trobada pot esdevenir la via per canalitzar i unificar propostes amb un mateix objectiu.

Vos mantindrem informats al respecte.

LA CRISI DE LA CULTURA O LA CRISI D’UN MODEL CULTURAL? LA GESTIÓ DELS MUSEUS EN TEMPS CONVULSOS

2010-11-07T21:42:00.012+01:00

Emplaçament del futur museu a l'antiga fàbrica Ormaza

La fotografia que reproduïm, l’agafam d’una noticia publicada ara fa menys d’un any al diari El Correo de Vizcaya, en la qual s'anunciava la pròxima apertura del centre d’interpretació conserver de la ciutat de Bermeo. La realització del projecte suposava la culminació d’unes iniciatives començades l’any 2003, amb l’objectiu de la recuperac ió del patrimoni marítim i la identitat pesquera dintre d’una perspectiva i enfocament d’oferta turística.

http://www.elcorreo.com/vizcaya/20090308/vizcaya/bermeo-abrira-museo-sector-20090308.html

Poc temps després, i ja durant aquest any, el diari cantàbric El diario Montañés, publicava la desídia que s’havia instal·lat en la gestió del Museo Marítimo del Cantábrico, el qual es trobava en aquest moment amb un gran contenidor, però sense una dotació pressupostària i sense un equip de professionals que el pogués portar endavant. Hores d’ara, explica el seu director José Luis Casado Soto, l’avaluació que es pot fer és la de que la institució, malgrat la gran despesa realitzada, no funciona com a vertader museu i no dona garantia a la gran tasca realitzada en la recollida i investigació portada a terme.

http://www.eldiariomontanes.es/v/20100620/cantabria/museo-maritimo-existe-despues-20100620.html

La darrera de les notícies que ens deixa amb el mateix malestar que l’anterior, i que evidencia els diferents models i la crisi d’alguns d’ells, es produeix fa una sèrie de dies i es correspon amb el nostre àmbit local: El Diario de Mallorca del passat 5 de novembre publicava que "El Museo de la Mar se clausura por motivos económicos".

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/11/05/museu-mar-clausura-febrero-motivos-economicos/617232.html

Fot. J. Mora

La notícia resulta terriblement preocupant i alarmant: el fet de què es tanqui en temporada baixa no és una cosa nova perquè ja s’havia fet anys enrere durant el mes de desembre. Ara bé, sí que ens preocupa (sobretot amb els antecedents que hi ha en aquesta illa sobre tancament de museus marítims), el que no se solucioni el problema del manteniment de les seves despeses corrents, ja que això podria agravar-se i no trobar una solució en un futur.

Evidentment, encara que el turisme de temporada baixa sigui més reduït, també hem de dir que precisament es tracta d’un turisme individual, familiar o de tercera edat, que agafa cotxe o fa excursions, per lo qual, el tancament durant tots aquests mesos lleva del circuit o dels possibles itineraris el centre. De la mateixa manera, també els grups d’escolars que visiten el museu, i cal dir que la gestió del museu en aquests darrers anys ha estat molt encertada en el tema, no trobaran la possibilitat de conèixer –lo.

Potser l’Ajuntament de Sóller es podria replantejar el tema, per tal de trobar una solució menys dràstica i utilitzar fórmules intermèdies en què s’obrís al públic uns dies determinats i sota petició (de la mateixa manera que fa el Far de Portopí). S’ha de dir que el fet d’evitar unes despeses, no evita que les peces que es troben al seu interior s’hagin d’anar controlant o revisant, per lo qual cal que es facin els controls necessaris de temperatura i humitat ordinaris.

Potser també és el moment de fer una crida al sector social ja que cada vegada es fa més necessària la seva col·laboració i la participació. En els grans museus (Museu Marítim de Brcelona, sigui per cas) s’utilitzen fórmules com les del lloguer d’espais per a activitats específiques. La capella seria un espai idoni per a actes específics que podrien ajudar al manteniment del museu. Evidentment, tot allò que el museu pogués generar hauria de poder revertir en ell mateix.

Per la nostra banda, hem de dir que l’Associació d’Amics se solidaritza i recolza la tasca portada a terme per les dues persones que han treballat fins aquest moment: n’Aina i na Pilar que amb esforç, dedicació i estima han treballat de valent – com a bones solleriques- en què el centre prosperi en activitats i continguts.

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

2010-10-19T23:11:00.005+02:00

N'Aina Mora des de Sòller ens envia informació sobre les properes Jornades d'Estudis Locals organitzades pels ajuntaments de Sóller i Fornalutx que es portaran a terme els dies 5 i 6 de Novembre.

Un comitè científic, encapçalat pel Dr. Manel Calvo Trias, professor de la UIB, seleccionarà les comunicacions i editarà el conjunt dels treballs presentats.
Per més informació vos podeu adreçar a:

Institut Municipal de Cultura de Sóller
Tel. 971 63 84 57
Correu electrònic: cultura@a-soller.es

IN MEMORIAM

2010-10-17T22:47:00.009+02:00

Tríptic utilitzat en la campanya de la Tras per l'Associació d'Amics del Museu Marítim

Resulta habitual per als ciutadans d’aquesta ciutat conviure amb les quotidianes i obligadíssimes obres. Obres viàries, de remodelació, de creació de nous espais o nous edificis que de manera sempre inoportuna, alhora que generant tot un seguit de molèsties, ens van canviant a poc a poc el nostre entorn fins al punt què, només la memòria i els documents que serveixen per a reforçar-la (fotografies, enregistraments, descripcions literàries...) ens permeten rescabalar aquelles imatges que formen ja part única i exclusivament del passat.

I el tema ve al cas perquè passejant per les rodalies del port hem vist com s’està actuant de manera definitiva sobre un element particular i significatiu del seu engranatge: l’Edifici de la Tras.

És per això que, tenint en compte que aviat ni la seva fesomia ni les seves funcions seran les mateixes, hem volgut deixar constància d’aquest moment ja que aquest edifici formà part l’any 1997 d’una campanya reivindicativa dels Amics del Museu Marítim per a destinar-lo com a seu del Museu Marítim.

Durant un temps vàrem lluitar per aconseguir-lo i durant un temps aquest edifici va constituir un somni. Evidentment aspectes com el seu emplaçament -amb la seva proximitat al mirall d’aigua i dintre de l’espai portuari amb fàcil accés i connectat a la ciutat- així com la seva mateixa història, el presentaven com un candidat molt interessant. Finalment, no va poder ser, i no va poder ser perquè un museu sembla que no és un element important per a les nostres Administracions públiques . No hi ha problema en crear un súper centre comercial o una súper pista de ciclisme que tripliqui el seu preu inicial i que es dugui per endavant el que calgui... Però senyors meus, no passa igual amb un museu...

El passeig de l'Escollera és el lloc on habitualment aparquen els autobusos dels turistes que visiten la nostra ciutat

El fluxe de visitants en aquesta zona de la ciutat és considerable. Un museu en aquesta àrea seria el primer o el darrer lloc a visitar així que podem afirmar que s'estan perdent moltes possibilitats...

Resulta habitual veure grups de visitants amb guies turístics. És evident que hi ha un públic al qual donar un programa i una oferta diversificada i de qualitat

UN MUSEU PER A QUÈ? QUINS GUANYS ENS DONARÀ? QUINS GUANYS EN TREUREM DE REMODELAR UN EDIFICI? NO HI HA GUANYS AMB LA CULTURA, AIXÍ QUE , PERQUÈ ENS HEM DE PREOCUPAR EN UNA COSA COM AQUESTA? AIXÒ SI, DONAREM COPETS A L’ESQUENA D’AQUESTS BOJOS QUE ENS HO DEMANEN I FEREM CREURE QUE SÍ, QUE HI ESTEIM D’ACORD I SI DE PASSADA ENS PODEM FER ALGUNA FOTO AMB ELLS, DONCS MILLOR.

Hores d’ara, i desprès dels despropòsits que hem vist , podem identificar a alguns (pocs) dels polítics que creuen o han cregut de bon de veres i aquells que se n’aprofiten, amb una actitud de guanyar vots sigui com sigui, però sense res a aportar. Potser des de Madrid no es cregui en què Mallorca pugui fer una aposta per la cultura com a oferta turística. Potser estem massa aferrats a aquesta imatge de sol, platja i sexe que ens catapulta en un turisme de masses destructiu i poc consumidor de recursos culturals, però el que no es pot tolerar és que hi hagi un tant per cent de turistes que creguin en la nostra cultura i no trobin uns recursos i una oferta adient. Els nostres polítics haurien de defensar i apostar per aquest objectiu i no deixar que ciutats com a Madrid, Barcelona, Bilbao o València es duguin partides per a projectes culturals i els nostres es guardin en un calaix.

Mentrestant altres ciutat ubiquen oficines als polígons industrials i àrees de segona fila, les nostres administracions no volen perdre les vistes i utilitzen espais de primera fila

La intervenció ja s'ha posat en marxa. Llevat de la façana, protegida, la resta aviat perdrà la seva traça original

I ja que avui estem nostàlgics i volem recordar, esmentarem a dues persones que han lluitat pel somni d’un museu, com és el cas de don Gabriel Rabassa, autèntic creador de l’antic Museo Marítimo de Baleares; persona que es mereix un reconeixement explícit ja que des de la discreció i des d’un segon plànol va treballar de continu per a impulsar la nostra cultura ; o com el més conegut de don Xavier Pastor, investigador infatigable que ens va deixar en un llistó molt alt dintre dels camps de la història marítima i el modelisme arran del món i del què aviat es complirà el tercer aniversari de la seva trista pèrdua.
A nosaltres, pobres hereus d’una causa, esperem que no perduda, només el desig de què les forces i les paraules no ens manquin mai per a reivindicar, reclamar i denunciar allò que és just que existeixi, allò que és important que es faci i allò pel que paga la pena lluitar: EL MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA

ALTRES TERRES, ALTRES MARS

2010-08-23T22:54:00.028+02:00

Uns dies de vacances ens han permès visitar altres terres, i com no, altres mars. Un canvi d'aires sempre resulta positiu perquè afavoreix l'intercanvi d'idees i coneixements. Tanmateix, també cal dir que moltes vegades veure les propostes d'altres indrets ens provoca una certa enveja al veure l'interès que genera la història i el patrimoni marítim i les apostes que es fan en aquesta vessant. Potser ens caldrà anar obrint els ulls mostrant algunes de les coses més interessants que hem vist, per tal d'intentar moure inèrcies parescudes en les nostres institucions i alliberar-nos d'aquest ensopiment que ens caracteritza en matèria cultural: vergonya cavallers, vergonya!

L'àrea que hem recorregut aquest darrers dies es caracteritza per ser eminentment marinera, i ho és en molts dels seus aspectes, ja que a més a més de la vivència o pervivència de la seva memòria i del seu passat, també hi ha la implicació actual en la seva conservació i difusió.

En concret ens referim al nord de França, i particularment a la ciutat de Nantes, capital del País del Loira; a les ciutats bretones de St-Malo i Cancale i ja en Normandia, a Bayeux i Honfleur.

Pel que fa a Nantes, "filla del riu i de l'oceà", es tracta d'una ciutat estratègica per la seva obertura cap a l'Atlàntic en una zona mitjancera entre la vall del Loira; Bretanya (a la qual ha estat unida històricament) i el Poitou. Encreuament fronterer, la ciutat ha tret profit de la seva ubicació i dels seus elements naturals, els quals li han donat al llarg dels temps els seus trets més singulars: el món fluvial i el món marítim.

Nantes participa ja d'importants relacions comercials des de l'epòca galorromana, però l'auge i la hegemonia l'aconsegueix a partir del segle XVII, i sobretot, durant el segle XVIII, moment en què, com a factoria de la Companyia de les Índies Orientals, controla les rutes de l'Orient i obre noves rutes cap a Amèrica i Àfrica. A més a més de l'intercanvi de productes locals, com són la sal de Guérande i Bourgneuf; els vins del Loira i els teixits bretons; l'activitat pesquera del bacallà de Terranova, o la importació de productes exòtics i luxuriosos de la Xina i les Indies, el port de Nantes assoleix un paper important en el tràfic d'esclaus fins el 1831, moment en què es prohibeix la trata de negres, encara que ja era il.legal des de l'any 1816.

El museu d'Història de Nantes (www.chateau-nantes.fr) emplaçat en l'imponent Castell dels ducs de Bretanya, presenta el seu discurs general precisament en la relació de la ciutat amb l'aigua.

Plànol de la distribució de la càrrega del vaixell negrer Marie Séraphique (Museu d'història de Nantes)

Secció de la maqueta de vaixell negrer que mostra la distribució de la càrrega (Museu d'història de Nantes)

La ciutat de Saint-Malo, per la seva banda se presenta com a una imponent ciutat emmurallada. Només arribar, s’imposa el seu port, en el qual hi ha cabuda per les activitats habituals del dia a dia però també per a la història: una rèplica d’una fragata corsària de tres pals, l’Étoile du Roy, del 1745, amb una recreació de la seva vida abord, causa l’admiració dels turistes que s’apleguen i, malgrat el mal temps que amenaça, tots esperen el moment de poder embarcar-hi.

Traspassada la porta de la murada, el recorregut ens obliga de manera gairebé involuntària a pujar a la part alta per tal de veure el meravellós espectacle que la badia ens ofereix. Devant nosaltres, l’île du grand Bé, lloc de peregrinatge de tot aquell visitant que vol veure el lloc d'enterrament de l'escriptor romàntic maluí François de Chateaubriant. Posteriorment, visita al Musée d’histoire du château de Saint-Malo i el Musée des Cap-Horniers. El primer, ubicat al torreó i Torre General, evoca el passat marítim de la ciutat des del segle XVI fins al segle XX. Malgrat que el seu discurs no se presenta de manera tant clara a com es fa al museu de la ciutat de Nantes, si és cert que la col·lecció és en general molt interessant, configurant-se alguns àmbits de manera molt atractiva i didàctica, (és el cas del tema de la gran pesca a Terranova). Entre les peces més emblemàtiques a les quals farem esment, un gran mascaró de proa; material etnològic divers, com roba de pescadors i també objectes històrics peculiars, com la coberteria utilitzada pel corsari Robert Surcouf. Al Museu des Cap-Horniers, ubicat a la torre Solidor, es mostra la història de les grans navegacions del comerç per la ruta del cap, des de la seva descoberta fins a la fi de la navegació a vela el primer quart del segle XX.

Pel que podreu observar en la pàgina web de la ciutat, actualment s'està treballant en la seu d’una nova institució museística: un museu marítim de nova planta que donarà cabuda a material recuperat de campanyes arqueològiques subaquàtiques així com permetrà la integració d’altres peces en un discurs més elaborat. Podreu trobar informació a la seva web: www.ville-saint-malo.fr/culture-les musees

Rèplica de fragata corsària del segle XVIII de tres pals: Étoile du Roy

Detall de proa de l'embarcació, amb el seu mascaró

Doris amb tot els estris de pesca

Maqueta de distribució de les feines en un vaixell bacallaner

Diferents tipologies de ganivets utilitzats per als diferents talls

Cancale, molt pròxima a Saint-Malo, és famosa per la seva producció d'ostres. Els turistes s’hi apleguen als nombrosos restaurants per a degustar-les ben acompanyades d’un fresc muscadet, el vi típic de la regió.

Per a nosaltres, resulta indispensable la visita a una de les embarcacions pesqueres més representatives de la zona de la badia de Mont Saint-Michel: les bisquines.

Si als començaments del segle XX les bisquines eren embarcacions que es podien veure de manera habitual, avui en dia persisteix la seva memòria gràcies a les rèpliques realitzades: el 1982 es botava la Cancalaise, rèplica de la Perla, una bisquine del 1905 que avui en dia es dinamitza gràcies a l’Association Bisquine Cancalaise (ABC), de la qual vos deixam el seu link: www.lacancalaise.org

La Cancalaise és la competidora directa de la Granvilleuse (bisquine que pertany a la ciutat de Granville, la seva “gran rival”)

Malauradament, no ens va ser possible navegar-hi. Posarem esment a organitzar-nos millor en una pròxima visita.

Al llarg del nostre recorregut una petita entrada a la zona de Normandia. A la ciutat de Bayeux, resulta obligada la visita a la tapisseria de la conquesta d’Anglaterra, la qual ens sorprén amb una magnífica rèplica a l'entrada. En aquest cas es tracta del Thorvald, un kirkevald o vaixell utilitzat de manera normal entre els habitants noruecs per fer la travessa als fiords per anar a l’església.

Aquesta rèplica, realitzada a l’any 1997 utilitzant els mateixos materials emprats al segle X segons un model del 1850, va provar al 1998 que era capaç de navegar, al igual que ho feren els seus ancestres.

Per a finalitzar aquest recorregut, una petita ressenya a la deliciosa localitat d'Honfleur. Situada de manera estratègica en la desembocadura del Sena, del seu pintoresc port han sortit exploradors com Samuel de Champlain el 1608, el futur fundador de la ciutat canadenca del Quebec; o Cavelier de la Salle, qui salpà el 1681 cap a Amèrica, on fundà la ciutat de Louisiana, en honor del rei Louis XIV. Durant els segles XVII i XVIII Honfleur amplià el seu port amb la construcció del Vieux Bassin i del Bassin de l'Est. En aquests moments participà activament en les rutes comercials amb Àfrica i les Indies.

Actualment, encara es manté com a un actiu port de pesca d'on parteixen gambes, vieires i verats cap a l'interior. De la seva història marinera, un museu al port a l'església de Saint Étienne, així com les famoses festes dels pescadors, en són bons testimonis del seu record.

Façana de l'esgésia de Saint Étienne, seu del Museu Marítim d'Honfleur

Vista del seu port

ALZINA AMB ELS PESCADORS DEL MOLL DE PALMA EN LA CELEBRACIÓ DE SANT PERE

2010-07-12T23:43:00.024+02:00

Duccio di Buoninsegna La pesca miraculosa (detall), predel.la de la Majestat 1208-1311, National Gallery (Washington)

Diu en Joan Amades a la seva obra Els exvots (1), que la gent de la mar, quan es veu perduda enmig de la immensitat de l'aigua i sotragada per l'embat de les onades i per la fúria de la tempesta, es troba com abandonada de l'escalf de l'amor terrenal, se sent joguina de les forces materials de la terra i posa tota la seva esperança en el Cel, al qual acudeix amb tota unció i devoció.

Alguns refranys al.ludeixen a aquest fet:

Si vols aprendre a resar,

Vés per la mar

El qui no sap de resar

No ha anat mai per la mar

De resar

La mar n'ensenya

No hi ha bon mariner

Que no hagi resat i renegat

Qui no sap de resar

A la mar n'aprendrà

I si no en vol aprendre,

Que no s'embarqui

_____________________________________________________________________________________

El passat dissabte dia 26 de Juny, Alzina va poder sortir amb els pescadors del moll de Palma en la celebració de Sant Pere, el seu patró titular.

Com ben sabreu, Sant Pere, pescador de Betsaida (2), va viure al segle I i va ser cridat per Jesucrist per esdevenir el seu deixeble i "pescador d'homes", constituint el que serien els fonaments de l'Esglèsia. A Sant Pere se li representa amb la roba d'apòstol, amb túnica i pali; de vegades amb vestimenta papal, cabells curts i arrissats, i barba curta i arrodonida. Com a atributs personals, les claus del cel, el llibre, el gall o la barca. Sant Pere no només és el patró dels pescadors, també és l'advocació protectora de sabaters, fabricants de claus, picapedrers, rellotgers, segadors i porters.

Des de l'AAMMM, volem agrair a la Confraria de pescadors l'oportunitat de poder estar-hi presents. Com ja vos vàrem comentar en la festitivat de Sant Sebastià, considerem interessant que Alzina estigui implicada en tots aquells actes relacionats amb l'àmbit cultural de Mallorca. D'altra banda, vos hem de dir que per a nosaltres, va resultar molt interessant poder compartir un espai en una festa que sempre havien vist de fora. Al marge del seu caire religiós i institucional, que encara conserva en els seus trets formals (engalonament de barques, processó del sant titular...) Sant Pere és avui en dia un moment de reunió i de lleure, no només dels pescadors, sinó també dels familiars i amics que s'apleguen per sortir en les seves barques en una navegación desenfrenada i festiva, que arranca l'intercanvi de sirenes amb un gran enrenou i aldarull entre les embarcacions fondejades i que travessen la badia.

A la tornada al moll, una bona torrada de sardines i un espectacle musical espera als participants, que prosseguiran, com marca la tradició, la seva festa.

Molts d'anys per a tots i esperem tornar-nos a veure l'any vinent!

Alzina, amb la resta d'embarcacions i engalonada per a l'ocasió, espera el moment de la sortida

(1) Amades, J.; Els ex-vots, ed. Orbis, Barcelona. p.73

(2) Giordi, R.; Santos, Ed. Electa, Barcelona, 2002, p.293

ALZINA PARTICIPA EN ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

2010-07-12T12:06:00.006+02:00

La professora Francesca Cabot, de l'Institut Guillem Sagrera, amb un grup d'alumnes

El passat 21 de juny, Alzina va sortir a navegar amb un grup de desset estudiants de secundària. Es tractava de donar cloenda al programa de parelles lingüístiques que s'havia portat a terme durant el curs escolar, entre els alumnes dels instituts Emili Darder i Madina Mayurqa.

Juntament amb una jornada de platja, el alumnes varen tenir l'ocasió de poder navegar en una embarcació tradicional (per a alguns d'ells era la primera vegada que es pujava a una barca), així com navegar a la vela.

Des de l'AAMMM varem aprofitar per donar-lis una petita explicació sobre la importància, la dificultat i la necessitat de conservar aquests elements patrimonials, i convidar-los a identificar-los i respectar-los com a la resta del nostre patrimoni.

Els agraïm a tots la seva participació, especialment també als seus professors: Francisca Llinàs, Joan Alemany, Ferran Jover i Francesca Cabot, per haver comptat amb Alzina en aquest esdeveniment

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

2010-05-20T10:43:00.008+02:00

Aprofitam el fet de la celebració del passat dia 18 de maig del dia internacional dels museus, per passar-vos la proposta que ens ofereix n'Aina Mora del Museu de la Mar de Sóller.

El proper dissabte 22 de maig a les 16.30 h. es presentarà a aquest museu un taller dels pescadors del Port de Sóller. Ens mostraran com fer xarxes, fer un salabre, fer nusos i ens contaran coses de com es pescava abans.

Es tracta-se'ns dubte- d'una proposta molt interessant que no deixarem perdre.
Des de l'AAMMM vos animam a tots a participar-hi.

ANEM AVANÇANT EN LA RESTAURACIÓ DE LES NOSTRES EMBARCACIONS

2010-05-10T12:47:00.014+02:00

Després d'uns mesos en la drassana de Joan Mario Rabassa, el gussi de l'autoritat portuària es troba enllestit. A partir d'ara convidem a tot aquell que ens pugui ajudar amb l'aportació de documentació gràfica (fotografies), documentació immaterial (coneixements orals que es puguin tenir sobre aquesta peça) o qualque d'altre informació o document que ens pugui donar més detalls, es posi en contacte amb nosaltres.

A mena de resum de les intervencions a què l'embarcació ha estat sotmesa, vos direm que una vegada traslladada des de les coves de Bellver al taller, es va procedir a la seva neteja i a la determinació de les parts sobre les quals actuar, les quals han estat les següents:

-Popa/Contraroda de popa

-Actuacions sobre el folre d’estribord i babord

-Algunes petites mossegades a la quilla

Els materials utilitzats han estat el sapí per al folre, la paramola i el puntal; l’alzina per al peu de la roda; la quilla i les escalameres i el pi per a la contraroda. Per a la reubicació de les peces s’han clavetejat amb grampons, així com quan l’acció d’aquests no era suficient, s’han utilitzat rematxos, així com perns a la contraroda

Protecció final: Imprimació mitjançant fungicida i oli protector i tapament de perns i claus amb massilla.

Presentació: L'embarcació, degut a la seva funció museística, no s'ha calafatat ni pintat. Es presenta mostrant la fusta nua, neta i protegida per tal de mostrar les línies del bastiment. També se li han llevat les proteccions que portava, tenint en compte que es tracta d'un afegit que se li degué fer per tal de fer les feines i que tampoc el material resulta interessant. Tampoc se li han refet elements que s'havien perdut -és el cas de part dels pallols-. La presentació de l'embarcació en sec ens obliga a incorporar-li un suports de fusta que l'estabilitzin. Necessàriament la seva exposició haurà de ser en lloc tancat i amb unes condicions de llum, temperatura i humitat adequades als materials. És per aquesta raó que, de manera esperem que transitòria, la peça ha estat dipositada en un local que ens ofereix garanties per a la seva conservació. En aquest espai anirem dipositant les embarcacions que en aquests moment tenim en procés de restauració (el passat dilluns dia 3 de maig vàrem treure de les coves per ser restaurada la pastera) i, el més aviat com ens sigui possible, començarem a actuar amb la neteja i protecció dels motors.

MEMÒRIA DE LA VISITA

2010-04-29T23:13:00.018+02:00

En aquesta entrada, volem deixar-vos constància de la visita realitzada al far de Portopí. Com sempre ens sol passar, encara que molts de nosaltres ja el coneguem, Portopí sempre et sorprén, amb aspectes que t'havien passat per alt, i a més a més, sempre resulta molt interessant veure les impresions que genera a tot aquell que el visita per primera vegada.
Malgrat que la visita s'hagi de fer en un dia feiner, i és clar, per a molts resulti un problema a l'hora de poder combinar les tasques laborals, hem de dir que hem tengut una molt bona resposta (en total aprop dels trenta!). Afortunadament, el temps ens ha acompanyat (potser fins i tot massa!) amb la qual cosa l'experiència ha resultat gratificant per a passar un dia de lleure en un lloc únic i en un ambient molt acollidor. Cal que remarquem que, a més a més, els nostres anfitrions de l'Autoritat Portuària ens han rebut de manera exquisita, així doncs, la impressió general del grup ha estat molt bona i, una vegada més, des de la nostra entitat, els agraïm a aquesta entitat, i en particular a Ricardo Recio i a Javier, les seves atencions.

Per tal de què vos quedi un record d'aquesta trobada, vos explicarem quin ha estat el seu recorregut

El punt de trobada, a les 12.15 ha estat al control de seguretat, per tal de concentrar-nos i poder accedir fins a la zona d'aparcament i així, poder congregar-nos tots al far.

Després de les pertinents presentacions, en Javier (farer i expert en el tema) ens ha començat amb les explicacions tant pel que fa a l'emplaçament i aspectes exteriors del far (any de construcció, les seva ubicació en relació a Portopí, i la seva evolució en els seus usos...), per passar després a l'interior.

El discurs de l'exposició s'estructura en un total de 5 sales:

-La primera fa esment a la senyalització marítima de les Illes Balears. Es tracta d'un àmbit on es pretén que el visitant prengui el primer contacte amb el llenguatge i aspectes específics del tema

-La Sala II presenta una important i interessant col.lecció d'òptiques que ens permeten, fins i tot, contemplar com es possaven en marxa mitjançant un sistema de remunta de pesos, per a produir una llum rítmica

-La Sala III ens mostra una col.lecció de màquines de rotació, mentre que en la Sala IV es pot veure l'evolució que ha sofert l'enllumenat marítim a les costes der les Illes Balears, explicant, també els diferents combustibles utilitzats (oli d'oliva, parafina, petroli o gas acetilè)

-Finalment, en la darrera sala, es fa un apropament a la vida dels faroners: les seves tasques quotidianes i els riscs del seu treball

Una vegada finalitzada la visita, el grup ens hem reunit per prendre un refresc i deprés hem dinat tots junts. D'aquesta manera hem pogut conversar i estar junts durant una estona més.
Creiem que ha estat una experiència positiva, per la qual cosa, des de l'AAMMM vos donam les gràcies a tots els participants i esperam tornar-nos a trobar en d'altres propostes.

VISITA AL FAR DE PORTOPI

2010-03-22T16:15:00.016+01:00

J.Mestre Bosch,
Vista de la Torre de Senyals i la torre de Paraires. 1849
Col.lecció Sa Nostra

...La badia de Palma, ampla i profundament entallada, ofereix un excel.lent recer contra el vent tramuntanal, tot i que està exposada al vent de migjorn. El llebeig és tallat pel cap Salines, que s'estén lluny cap al sud i que enllaça, a poca distància, amb les illes Conillera i Cabrera, mentre que el xaloc és rebatut pel veí cap de cala Figuera. Per tant, només el vent del sud hi té lliure accés; però aquest vent és habitualment de curta durada i no és infreqüent que giri cap al sud-oest. Tanmateix era important per a la navegació trobar un racó arredossat de les ones on es pogués carregar i descarregar amb comoditat. Aquests avantatges, els oferia la cala llargaruda situada al costat oest de la badia i que era designada amb el nom de Portopí. Va esser utilitzada activament durant la dominació islàmica i durant els primers segles després de la conquesta (abans de la construcció del moll del port actual) continuà funcionant com a port de Palma. Ben dragat, podia acollir centenars de les petites embarcacions d'aquell temps. Fins i tot després de la construcció del moll en el fons de la badia, Portopí jugà un paper important per a la Corona d'Aragó, sobretot en temps de Roger de LLúria, i fou utilitzat igual d'activament que les grans badies de Mallorca i de Càller, les quals, gràcies a al seva accessibilitat, constituïen dos importants refugis per a la navegació a vela i servien de pont entre les terres espanyoles i el sud d'Itàlia espanyol. Aquestes circumstàncies vàren fer possibles la prosperitat i l'enriquiment de Mallorca, fins que la descoberta d'Amèrica va donar una nova orientació al comerç espanyol. De llavors ençà, la importància marítima de l'illa va anar decaient a poc a poc, i el port de Portopí, ja sia per la mar que hi entrava al doll, ja sia pels torrents que hi abocaven, s'omplí de fang fins que el seu calat quedà reduït a poc més de la meitat, de manera que on fa cent anys encara podien fondejar grans vaixells de vela avui només ho poden fer petites embarcacions. Les aigües es conserven prou profundes només a la desembocadura a causa de les contínues rissagues de la mar.

Habsburg-Lorena, Arxiduc Lluis Salvador.; Portopí a la badia de Palma de Mallorca. Ed. Cort, Palma, 1994. pàg.15-16

_____________________________________________

L'AAMMM organitza per al proper dia 29 d'Abril a les 12.30 una visita al Far de Portopí. Tots aquells socis i simpatitzants interessats es poden posar en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre correu electrònic llautalzina@gmail.com per tal de fer la inscripció. La visita és gratuïta però amb un nombre limitat de places. Si vos interessa, podem anar a fer un menú tots plegats en acabar la visita. D'aquesta manera tendrem possibilitat de poder conversar de manera més distendida. Confirmau-nos també la vostra assistència, per tal de reservar plaça.

Vos esperam!

EL MUSEU DE LA MAR DE SÓLLER...AUSSI EN COURS DE LANGUE !

2010-03-16T12:26:00.009+01:00

Com ja vos vàrem anunciar fa un temps, l'AAMMM i el Museu de la Mar de Sóller havien acordat posar els seus mitjans en marxa per tal de cooperar i col.laborar uns amb els altres.
Una de les primeres tasques que s'han portat a terme són les visites.
El passat dia 12 de març un grup d'estudiants de francès de l'IES Madina Mayurqa vàren visitar les instal.lacions. Perque vegeu les possibilitats que ofereix el patrimoni marítim, es tractava d'un grup d'estudiants de l'optativa de francès que visitava el museu per tal de conèixer les relacions Sóller-França. A partir d'aquest nexe, els alumnes pogueren descobrir, no tan sols qüestions de caràcter social, històric i econòmic (el tema de l'emigració i del comerç), sinó també aspectes de caràcter cultural (influències de la llengua francesa en la parla habitual dels sollerics, introducció de moviments i corrents artístiques europees com el Modernisme...), i, com no, aspectes propis i particulars del món de la mar: la construcció d'embarcacions de fusta; els mestres d'aixa; el món de la sanitat...així com també llegendes i tradicions de la contrada. En alguns casos, com en les parts d'una embarcació, es varen incorporar vocables en ambdues llengües: català-francès

L'experiència resultà divertida pels alumnes, els quals es varen engrescar en les feines proposades per n'Aina, mitjançant la recerca dels continguts per tal d'emplenar una fitxa. Una vegada finalitzada la visita ens interessà la seva opinió. Per això la pregunta de rigor era la de: trobau que un museu és un lloc avorrit? La resposta va ser unànime: de cap manera. Els alumnes varen afirmar que s'havien divertit i que havien aprés molt.

Diferents moments de la visita

CONVENI AAMMM-COOPERATIVA JOVENT

2010-02-09T01:26:00.031+01:00

Com ja vos vàrem anunciar, el passat dia 1 de Febrer l'AAMMM signà un conveni de col.laboració amb la cooperativa Jovent. L'objectiu del mateix és el de treballar de manera conjunta per tal de què els nostres bastiments de petita eslora siguin restaurats pels joves que estan cursant els mòduls de restauració i manteniment d'embarcacions. Sens dubte esteim d'enhorabona ja que, d'una banda podrem contribuir a la consolidació de professionals del sector, a l'hora que podrem actuar i paliar el deteriorament de les nostres embarcacions.

L'encarregat de coordinar i dirigir les tasques serà Jaume Amengual.

Per tal d'encetar la feina, s'ha començat el procés amb la selecció i trasllat de la primera de les embarcacions. En aquest cas, li correspon al bot Famir.

Procès de trasllat del bot de les coves fins al taller de la cooperativa Jovent

El bot, una vegada carregat al remolc, preparat per al seu trasllat

Per tal de conservar al màxim els seus trets originals, s'ha procedit a passar a paper vegetal els elements gràfics que el bot porta a popa

DADES REGISTRALS

Nom: Familia Mir FAMIR
Foli: 167/1992 Llista 7
Matrícula: 7ª PM-I-167-92
Classificació: Esbarjo i esportives
Subtipus d’embarcació: Recreo a motor

CARACTERÍSTIQUES:
Eslora: 3,24
Mànega: 0,50
Puntal: 1,29

CONSTRUCCIÓ:
Drassana: Pablo Ferrer (Palma de Mallorca)
Any de construcció: 1962

DIAGNOSI:

De manera general, es pot dir que l'estat de l'embarcació és de regular. S'ha de dir què aquesta embarcació ja va entrar a l'AAMMM restaurada, amb la qual cosa la capa de pintura ha protegit l'estat de la fusta en general, que és bó. Els graus d'humitat que ha patit durant l'estada a les coves han afectat les parts que sempre en resulten més afectades (com la roda o la quilla). Parts que hauran de ser tractades de manera especial.

En aquest cas, emperò, cal dir que el fet de què el Famir presenti condicions óptimes per a la navegabilitat (tant el seu estat actual, com la seva situació jurídica ens ho permeten) ens portarà a realitzar una recuperació integral que -sense afectar els seus trets identificatius- li suposi la seva funcionalitat i utilització posterior.

Una porta oberta a la mar

2010-01-24T21:10:00.036+01:00

Fot. Jaume Rosselló

Afortunadament, el passat dissabte 23 de Gener Alzina va poder fer les passejades establertes dintre del programa de Sant Sebastià.

L'experiència va resultar del tot satisfactòria pel públic que la va seguir. Hem de dir que ha quedat totalment provat que els ciutadans responen i que són sensibles als temes de patrimoni marítim: les prop de quatrocentes peticions d'embarcament que varem rebre i que varen superar amb escreixos les nostres possibilitats palesen que haurem d'estar presents a molts d'altres esdeveniments, així com preparar activitats per als diferents tipus de públic.

La jornada va resultar mogudeta. Al voltant de les 9.00h del matí, Alzina partia del Club Nàutic de S'Arenal. A bord, els patrons Jaume Amengual, Gabriel Rosselló; tripulació, en Jaume Rosselló i n'Andoni, i finalment en Joaquim Marcos i jo.

Del Club Nàutic S'Arenal al moll de Palma.
Fot. Jaume Rosselló

La travessa, que va haver de fer-se a motor per a poder complimentar els horaris i l'ajustada programació, va resultar molt agradable gràcies a que el temps ens va acompanyar. Mentre navegàvem, varem tenir la possibilitat d'explicar aquesta activitat al programa Ones de Mar de IB3 ràdio.

A l'arribada al moll, ja ens esperava impacient el primer grup.També s'hi anaren apropant diversos espectadors: tant aquells que s'havien informat de l'activitat gràcies a la resenya donada al diari Ultima Hora; com d'altres que no havien arribat a temps en la seva sol.licitud, o d'altres espontanis que simplement passejaven pel moll. Mentre Alzina anava embarcant i passejant als viatgers, els que quedavem a terra podiem parlar amb la gent que s'hi acostava. A l'arribada de la passejada, els viatgers rebien un calendari de l'associació.

Alzina va generar expectació entre els vianants

Entre les anècdotes més commovedores que podem contar-vos tenim la de n'Emili, un jubilat que gaudeix passejant pel moll de Palma i què somia en navegar amb La Balear; o la d'en Pau, un nin de tres anys que li demanava a sa mare d'anar en vaixell perquè mai no havia anat; o la de les petites Marta i Natàlia que volien veure pirates... o la d'una dona de nacionalitat argentina que ens va dir que portaria aquest record al seu país, o la d'uns turistes alemanys als quals els va cridar molt l'atenció l'Alzina.

Fot. Jaume Rosselló

Fot. Maria de los Angeles Llaneza

Aquestes sortides han estat interessants per poder tenir un contacte amb el públic de manera directa. Hem comprovat que el públic familiar local és important i que està disposat a seguir activitats culturals en el seus moments de lleure. Hem comprovat que el públic forà s'integra i segueix amb molt interès la nostra cultura, així que els hi hem de posar a l'abast. També hem sabut que no els arriben les propostes, que no coneixen els programes i que si aquesta vegada els ha arribat, ha estat pel programa de Sant Sebastià; així que haurem de mirar de què manera els podem informar...

Encara que haviem previst que les sortides serien més llargues, la gran demanda ens va obligar a que aquestes es fessin a motor i que fossin d'uns trenta minuts de durada. Tots els participants ens varen dir que se'ls havia fet molt curta.

És evident, i vull tornar a insistir en el tema, que a nosaltres, els agents implicats en la gestió del patrimoni marítim ens cal dotar de sentit i omplir les diferents propostes mitjançant programes diversificats i de qualitat que resultin atractius a la vegada que sòlids i pedagògics. Elements patrimonials com Alzina, són mitjans claus per a establir els lligams necessaris entre nosaltres -emissors- i el públic -receptors- dels diferents missatges. Ara bé, aquestes tasques precisen la definició prèvia dels receptors als que volem arribar i els missatges que volem emetre.

Experiències pilot com aquesta, ens permeten establir i definir la nostra participació i la forma en què aquesta s'haurà de portar a terme. Potser en un futur la proposta podria ser la de posar una parada marinera amb participació d'altres embarcacions, música, diferents tallers, ambientacions teatrals de personatges mariners...Potser en un futur, i malgrat que Sant Sebastià sigui en hivern, la ciutat de Palma podria deixar una porta oberta a la mar en les festes del seu patró. No?

FESTES DE SANT SEBASTIÀ

2010-01-10T11:34:00.012+01:00

Encetam l'any amb una activitat per a les festes de Sant Sebastià de Palma.

El proper dissabte dia 23 de Gener, l'AAMMM organitza juntament amb el Club Nàutic S'Arenal unes sortides lúdiques amb l'Alzina.

L'activitat es portarà a terme al moll de Palma (Escala Reial) des de les 10.00 h fins les 13.00.

Per tal d'organitzar les sortides, i ja que la capacitat està limitada a 6 persones per viatge, vos pregam vos poseu en contacte amb nosaltres mitjançant aquest blog (llautalzina@gmail.com) per enregistrar-vos (informació del total de persones; el nom d'un responsable i un número de telèfon de contacte).

L'activitat és gratuïta, encara que està sotmesa a les condicions meteorològiques.

Esperam siguin del vostre interès i pogueu disfrutar.

Vos esperam!

BONES FESTES I FELIÇ 2010

2009-12-17T10:22:00.017+01:00

Ja a punt d'entrar en les festes nadalenques i d'enllestir aquest any, volem dedicar una petita entrada al nostre blog per tal de dessitjar-vos un bon Nadal i un bon any nou. Esperem que el 2010 ens sigui satisfactori i potser generòs en algunes de les nostres peticions. Per la nostra banda, dir-vos que continuarem fent feina amb la constància i en la mesura que ens sigui possible.

Dues coses vos deixam en aquest post, que serà un dels darrers de l'any:

-D'una banda les nostres petites recomanacions per la carta dels Reis o del Pare Noel:

-Per tots aquells que vulguin fer un poc de pràctica amb el seu francès dues reimpressions d'obres de finals del segle XIX. Es tracta de clàssics que segurament molts de vosaltres ja coneixeu, ja que pertanyen a la prestigiosa editorial Ancre. Per si de cas a algú li ve de nou, aquí els teniu:

-Vence, J.; Bateaux et embarcations à voilure latine.1897

Es tracta d'una obra escrita per un enginyer naval amb la intenció de fer un petit manual que servís a tot aquell disposat a construir embarcacions.

L'obra conté tant plànols, amb detalls sobre les embarcacions tractades; així com aspectes sobre les diferents maniobres, fent menció a la dita provençal que recorda:
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
(si no em coneixes no em toquis)
"Sé mi counouissés pas, mi toqués pas"
"

-L'altra obra és un tractat de construcció de veles:

-Merlin, J.; Traite pratique de voilure. 1865

L'obra s'estructura en tres parts:

-El primer capítol ens parla dels plànols i les mesures així com dibuixos que es feien per a totes les tipologies de veles.

-El segon capítol dóna les recomanacions per a tallar les veles; mentre que en el tercer capítol se'ns explica la confecció així com la reparació i la modificació de les veles.

A més a més d'aquests clàssics (trobareu tot el catàleg a la seva web: www.ancre.fr) també aprofitem per recomanar-vos una altra obreta, editada ja fa uns anys, i en aquest cas relacionada de manera indirecta amb el món marítim ja a partir del llenguatge i de la comunicació aprofita el rerefons dels fars, i en concret els cinc fars de l'illa de Menorca, per articular un suggerent i evocador discurs.

Ramon-Cortes, Ferran.; La isla de los 5 faros. Un recorrido por las claves de la comunicación.
Ed. RBA integral. Barcelona. 2005.

Finalment, a mena d'agraïment a tots aquells, que, ja sigui d'una manera o d'altre heu participat i contribuït al projecte Alzina, una petita selecció de les escenes més entranyables que hem pogut compartir. Esperem que el 2010 ens pugui complaure amb un altre bon grapat.

LA MUSEALITZACIÓ D'EMBARCACIONS TRADICIONALS

2009-12-10T16:43:00.019+01:00

Com ja varem anunciar-vos mitjançant l’article aparegut en premsa amb data 20 d’octubre, i com també haureu pogut seguir en el blog abordelalzina, l’AMMMM ha iniciat un estat d’alerta pel que fa a les embarcacions dipositades a les Coves de Bellver. Malgrat que en un principi ens havia semblat que les condicions de l’espai podien ser molt favorables, en el transcurs del temps s’ha demostrat que no és així. Els processos de condensació que es produeixen per les altes temperatures de l’estiu, estant afectant la fusta i el ferro amb oxidació, despreniment de pintura, aparició de fongs i d’altres agressions, que a més a més estant actuant de manera molt ràpida. Fent-se evident que no és suficient una conservació de tipus preventiu, impossibilitada i agreujada perquè la mateixa estructura i configuració de les coves no ens deixa incorporar mecanismes alternatius de control de temperatura (ventiladors, deshumificadors...) no ens queda més remei que intervenir de manera directa.

La primera barca sobre la que actuarem és un gussi.

DADES TÈCNIQUES (segons informació donada per l'Autoritat Portuària en l'acta de donació)

ESLORA: 4,30 m.
MÀNEGA:1,40 m.
PUNTAL: 0,64 m.

Mestre d'aixa: Jose Prats
Data de construcció: 1968

En el conjunt d'embarcacions que hem anant recollint durant aquest temps, hem distingit les funcions i les finalitats de cadascuna en base als criteris de:

-Estat de conservació.

-Representativitat

-Aspectes jurídics

En base a això, alguns dels bastiments tindran una finalitat museística: s'exposaran en sec i seran peces representatives de les diferents tipologies d'embarcacions tradicionals. En poques paraules, esdevindran peces de museus.

Una vegada instal·lada en la drassana. S’ha començat amb el procés:

1-Neteja i eliminació de la capa/es de pintura

La primera intervenció que s'ha fet ha estat la seva neteja i l'eliminació de la pintura (utilitzant les tècniques el menys agressives possibles i intensificant el treball manual). La realització d'aquesta feina ens ha demostrat que no hi havia d'altres restes de pintura diferents a la de la capa superior. Això deixa en evidència que el bastiment degué ser comprat i utilitzat des del primer moment per i per a l'Autoritat Portuària.

2-Consolidació: Determinació dels elements que han de ser eliminats i d'aquells que han de ser incorporats

Una vegada ja s’ha netejat i retirat la pintura han aparegut de manera molt més visible els mals que l’afecten.

Cal dir que la fusta es conserva en la seva major part en bones condicions. No presenta restes d'humitat, està seca i només dues quadernes del seu costat d'estribord hauran de ser substituïdes de manera parcial per haver estat afectades per l'acció de microorganismes. No cal, aleshores, cap tractament de desinfecció. Sí que s'ha de destacar que, ja sigui per haver estat copejada o recolzada de manera incorrecta, s'ha produït el moviment i separació de la seva posició original d'algunes quadernes que apareixen alçades i des clavetejades (sobretot a la seva popa i a la seva banda de babord) i que hauran de ser reconduïdes a la seva posició original. La quilla haurà de ser substituïda en algunes de les seves parts per tal que l'estructura de l'embarcació es mantingui i també s’haurà d’intervenir al tapament de proa i a la bancada de popa ja que ambdues presenten afegits amb fustes que no es corresponen amb l’embarcació.

3-Estabilització de la peça.

Basant-nos en els criteris d'una intervenció mínima, de l'obligació de deixar oberta la seva lectura o el reconeixement de les intervencions i afegits realitzats, així com aplicant el criteri de reversibilitat i compatibilitat, es pretén que el resultat de la intervenció ens mostri un prototipus en les seves línies estructurals més pures. Per tal raó, encara que s’haurà de protegir la fusta per a la seva presentació final, la seva presentació serà sense pintar; és a dir mostrant el bastiment i la seva estructura de la manera més simple i neta.

4-Exposició final.

Una vegada ens sigui possible saber on romandrà dipositada i exposada la peça caldrà determinar que l’escenari sigui adequat per a la seva conservació i manteniment. Encara que estem treballant algunes hipòtesi sobre el seu emplaçament final, no hi ha cap decisió al respecte, així que de moment, ens reservem la informació.

LA PRESIDENTA DE LA ASOCIACION ENTREVISTADA EN IB3 RADIO

2009-12-07T22:20:00.002+01:00

Hortensia Blanco, ha sido entrevistada en el programa de IB3 radio, el Crepuscle encén estels cuyo director es Pere Estelrich, nuestra presidenta hablo detenidamente de nuestro patrimonio marítimo, de las dificultades para hacer entender la necesidad de la creación de un Museo marítimo cercano a la mar y los ciudadanos en el que se cuente toda la historia marítima de Mallorca, también repasa la importancia de la pintura náutica y de la calidad de la misma asícomo de mucho del patrimonio desperdigado y desconocido que cuenta la sociedad mallorquina, para acabar con la pregunta del director del programa pidiendo con un consejo para vivir mejor a lo cual Hortensia respondió que el buen humor hace mucho para proporcionar una vida mejor, y animando a todos a seguir con el proyecto de hacer realidad un museo marítimo.
Palma siete de Diciembre de 2009

Manuel Gómez
Vicepresidente AAMMM

EL GUSSI DE AUTORITAT PORTUARIA SALE DE LAS CUEVAS DE BELLVER HACIA SU TRATAMIENTO DE URGENCIA

2009-12-03T18:09:00.003+01:00

El pasado día 16 de Noviembre dimos un pequeño paso para la conservación de una de las piezas mas originales que componen la colección de tipologías que están encerradas en las cuevas de Bellver; se trata del gussi de Autoritat Portuària de Balears, que ha sido trasladado a los talleres del mestre d'aixa Joan Rebassa Fiol con el fin de que actúe sobre las partes mas comprometidas y se le aplique un tratamiento de urgencia para detener el deterioro. Una vez se haya completado el proceso -bajo la supervisión de la AAMMM-es posible que pueda ser cedido para su exposición en algún lugar con cierta vinculación. Os mantendremos informados y diremos donde será expuesto.
Como veis alguna cosa vamos haciendo.
En la foto adjunta el dia de su traslado con Hortensia Blanco y Joan Rebassa, la foto es mia

Manolo Gómez
Vicepresidente

L'ASSOCIACIO PREMI POPULARS MALLORCA 2009

2009-12-03T12:16:00.003+01:00

Con esta agradable noticias prácticamente despedimos este difícil año 2009, efectivamente nos ha concedido en su treintena edición el premio POPULARS MALLORCA 2009 que entrega anualmente la cadena Cope. Junto a nosotros les fueron entregados el premio (diseño exclusivo de Nicolás Joyero) al grupo los Valldemosa , a la deportista y campeona del mundo Brigitte Yague, al actor Joan Bibiloni, al Mercat de l'Olivar y coincidiendo con los 50 años de la cadena Cope en Mallorca se entregó el premio especial a Cáritas. El acto de entrega tuvo lugar en las Casas de sa Font Seca con la presencia de todas la autoridades de la isla. Nuestro premio fue recibido por nuestra presidenta Hortensia Blanco de manos del Sr. Delegado del Gobierno, posteriormente se sirvió una cena y entrega del libro 50 años de la Cope.
Creo que podemos alegrarnos por este reconocimiento al que seguro van a seguir otros, no cabe duda.

Manolo Gómez
Vicepresidente AAMMM

CORRESPONSALIES AMB ALZINA BARCA MUSEU

2009-11-24T15:45:00.026+01:00

A mesura que anem avançant, i gràcies a la col.laboració de tots, van sorgint noves propostes i idees que potser també vos puguin interessar.

Un dels problemes més grans què tenim és que ens desconeixem entre nosaltres i desconeixem les nostres activitats i programes. Els nostres blogs; les nostres webs i els correus electrònics ens estan ajudant molt, però potser podriem començar a compartir i intercanviar els nostres espais i les nostres activitats: és a dir posar els nostres recursos "al damunt de la taula" per maximizar les nostres possibilitats.

Fa uns dies es va posar en contacte amb Alzina barca-museu n'Aina Mora, què és la responsable del Museu de la Mar de Sóller. Després d'una bona xerrada, hem decidit d'anar intercanviant informació i suport entre uns i altres. És un poc el que podriem denominar "les corresponsalies" ja que n'Aina serà per a nosaltres una corresponsal que ens mantindrà informats de tot allò que sorgeixi al port de Sóller. També hem parlat d'intentar fer activitats conjuntes. Serà qüestió de trobar un moment per a organitzar-nos.

D'entrada, vos pas la seva primera "suculenta" proposta:

Bon dia amics,

La setmana que ve tindrem una nova edición de la Fira de l’oli i el gerret, potser vos faci ganes venir per aquestes contrades i tastar receptes de gerret.

Adjunto el cartell i programa,

Salut i fins prest, Aina Mora Vives